Revisió del 14:30, 9 oct 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.530 edits m Majúscules Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 09:24, 2 abr 2020 modifica desfés Josep Lluís (discussió \| contribucions) 3.206 edits m Redacció, enllaços Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 9: == Geografia == El nucli urbà està situat a la banda dreta del [[Xúquer]], a les faldes del vessant nord de la [[serra de Corbera]]. La part sud del terme és molt muntanyenca, ~~àrea on~~i té la seua màxima altitud (al cim del [[Cavall Bernat (corbera)\|Cavall Bernat]], (584 m[[Metres sobre el nivell del mar\|msnm]]), ~~cim~~ que constituïx un vèrtex geodèsic de segon ordre. Per contra, el sector nord és pla, llevat de l'anomenada Muntanyeta de Sant Miquel (66 m), on va haver-hi un monestir del qual hui són visibles algunes ruïnes. Als peus del tossal naix una font que rega part de l'horta del terme. Del marge dret del Xúquer ~~surt~~ix la séquia dels Quatre Pobles, que ~~serveix a~~abastix Corbera, [[Riola]], [[Fortaleny]] i [[Polinyà de Xúquer\|Polinyà]]. Dintre del terme naix el rierol de Corbera. El topònim major significa ''niu de corb''. Els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques, com ho testimonien les troballes fetes a la cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la cova de les Ratetes, la muntanya de Carles o el Poblat del Castell. Línia 17: === Accés === Des de València, s'~~accedeix~~arriba a ~~aquesta~~esta localitat per la [[N-332]], per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510. == Història == L'origen de l'actual municipi és [[Imperi Romà\|romà]]; sobre el seu castell ~~n'aixecaren~~ els musulmans construïren el seu, que en l'[[Època musulmana al País Valencià\|època musulmana]] i en la baixa [[edat mitjana]] tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del [[Xúquer]] i la serra de Corbera fins a [[Alzira]] i [[Cullera]], abastant els termes dels actuals [[Favara]], [[Llaurí]], [[Polinyà de Xúquer]], [[Riola]] i [[Fortaleny]], i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com ara Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer... [[Jaume el Conqueridor\|Jaume I]], després de conquistar-la a [[Al-Azraq]], va incorporar-la a la corona el [[1248]] i va atorgar-li donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull; successivament passà a propietat de [[Pere el Gran]], fill de Jaume I ([[1263]]); de [[Joan d'Aragó i d'Anjou]], fill de [[Jaume II el Just]]; de l'infant Joan, [[arquebisbe de Toledo]] ([[1322]]); de l'abat de la [[Monestir de Santa Maria de la Valldigna\|Valldigna]] ([[1330]]); a Pere de Xèrica, per donació de [[Pere el Cerimoniós\|Pere II]] ([[1349]]); a Raimon Berenguer; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la corona com a cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera), que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 –[[revolta de les Germanies]]– el senyor d'aleshores, [[Joan II Borja\|Joan Borja i Enríquez]], [[duc de Gandia]], va fer front, ajudat pel lloctinent de València, [[Diego Hurtado de Mendoza y Lemos\|Diego Hurtado de Mendoza]], a les tropes de [[Joan Caro]], capità dels agermanats i, una vegada acabada la contesa, va reconstruir el castell. ElL'any 1536 s'independitzà de la parròquia de Riola i fou erigida en rectoria de [[Moriscos\|moriscs]] (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; el 1596 el cardenal de València, [[Joan de Ribera]], ordenà construir-hi el primer temple cristià; l'[[expulsió dels moriscos\|expulsió morisca]], en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del país, va afectar greument l'economia i la demografia de Corbera; el 1885 va sofrir l'epidèmia de [[còlera]]. == Demografia == Línia 36: == Economia == El poble ~~segueix~~encara ~~tenint en~~té l'[[agricultura]] lacom ~~seua~~a principal font d'ingressos. Amb aproximadament 1.300 hectàrees de [[regadiu]], distribuïdes en [[Taronger\|tarongers]] principalment (977 Ha) i de manera testimonial, arròs (290 Ha). La indústria està estretament relacionada amb el comerç de la producció agrària, amb una dotzena de magatzems de fruita, mitja dotzena d'[[Hivernacle\|hivernacles]] de flor, trilladores i eixugadores d'arròs, i empreses relacionades amb la producció de plàstic, a més d'empreses dedicades als materials de construcció i [[Fusta\|fusteries]]. Cal destacar el polígon industrial "El Racó", que té una superfície de 226.876 m². == Política i govern == Línia 161: == Monuments == Al poble es poden trobar encara moltes cases [[Modernisme\|modernistes]], reminiscències d'una època, els començaments del segle passat, que va ser la de major esplendor econòmica a causa de la taronja, que també deixà moltes masies arreu del terme, de les quals encara es conserven un bon grapat. La resta del patrimoni es concreta en: * Església dels sants Vicents. Construïda en el [[segle XVII]], destruïda en la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra deCivil (1936-1939)]] i tornada a ~~aixecar~~alçar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Marededeu del Castell. * [[Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel\|Ermita de sant Miquel]]. ~~Segle~~Del [[segle XIII]], ~~sobre~~està situada en el ~~turó~~tossal del mateix nom i amb l'afegit d'una torre àrab. * Ermita del Santíssim Crist. * [[Castell de Corbera (Ribera Baixa)\|Castell]]. Manté el seu impressionant aspecte, encara que està en estat de ruïna.

Corbera: diferència entre les revisions