Època glacial: diferència entre les revisions

Una altra teoria suggereix que un [[oceà Àrtic]] sense glaç provocaria més precipitacions en forma de neu a les latituds altes. Quan l'oceà Àrtic està cobert de glaç a baixa temperatura, hi ha poca [[evaporació]] o [[sublimació]], i això fa que les regions polars siguin bastant seques quant a les precipitacions, més o menys com els [[desertdeserts]]s. Aquestes escasses precipitacions permeten que la neu s'evapori durant l'estiu. Quan no hi ha glaç, l'oceà absorbeix energia solar durant els llargs dies estivals, i s'evapora més aigua. Amb més precipitacions, una part de la neu no s'evapora durant l'estiu, de manera que el gel glacial es forma a latituds inferiors, reduint les temperatures per mitjà de l'augment de l'albedo (les prediccions actuals indiquen que l'escalfament global eliminarà el glaç de l'oceà Àrtic d'aquí a cinquanta anys). L'aigua fresca addicional que arriba al nord de l'[[oceà Atlàntic]] durant un cicle més càlid també pot reduir la [[circulació termohalina]] (''vegeu [[interrupció de la circulació termohalina]]''). Una tal reducció (mitigant els efectes del [[corrent del Golf]]) també refredaria el nord d'Europa, cosa que causaria més neu. També s'ha suggerit que, durant una llarga època glacial, les glaceres poden travessar el [[golf de Sant Llorenç]], arribant fins al nord de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i blocant el corrent del golf.