Fou un escriptor prolífic, tot i que una sèrie d'obres li han estat atribuïdes falsament per tenir un homònim també escriptor, Haimó d'Auxerre. La majortmajor part de les seves obres autèntiques són comentaris a les [[Bíblia|Sagrades Escriptures]], dels quals els següents han estat impresos: ''In Psalmos explanatio'', ''In Isaiam libri tres'', ''In XII Prophetas'', ''In Epistolas Pauli omnes'' i ''In Apocalypsim libri septem''. No és un comentarista original ni tampoc ho pretenia ser, com és propi de la seva època, simplement repeteix o restringeix les explicacions bíbliques que troba ja escrites a la [[Patrística]]. Com a monjo pietós i fidel, observant de les recomanacions de Raban, escriu gairebé exclusivament sobre el sentit moral i místic del text sagrat. També és l'autor d'un epítome o resum de la ''[[Història eclesiàstica (Eusebi)|Història eclesiàstica]]'' d'[[Eusebi de Cesarea]], de gran nombre de sermons i d'un treball místic, ''De amor patriae coelestis''. Un passatge dels seus escrits en relació amb la [[Missa|sagrada Eucaristia]] no mostra diferències substancials entre la seva creença respecte de la presència real i la dels teòlegs catòlics. Les seves obres figuren en els volums de CXVI-CXVIII de Jean Paul Migne.
