Esglésies de Sant Pere de Terrassa: diferència entre les revisions

{{Infotaula edifici

| estil = visigòtic, romànic, gòtic català

}}

Les '''esglésies de Sant Pere de Terrassa''' són un conjunt monumental format per les esglésies [[arquitectura romànica|romàniques]] de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de [[torrent de Vallparadís|Vallparadís]] i [[Torrent de Monner|Monner]], a l'antic nucli [[visigòtic]] d'[[Ègara]], origen del poble de [[Sant Pere de Terrassa]], avui [[Antic Poble de Sant Pere|barri]] terrassenc.

 

=== Església de Santa Maria ===

L'església de Santa Maria és un edifici romànic, de l'inici del segle XII, i es troba al sud del recinte episcopal. La [[capçalera]], amb absis de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, pertany al temple de construcció anterior, l'antiga catedral, que tenia la mateixa orientació i la capçalera situada al mateix lloc, però amb la nau més llarga i més ampla.

 

 

=== Església de Sant Miquel ===

 

L'església de Sant Miquel se situa al centre del recinte, entre les altres dues esglésies. Durant els segles VIII-X l'església sembla dedicada a un ús diferent al del culte, però les pintures inferiors de l'absis potser corresponen a una restauració del segle X-XI, i denotarien un ressorgiment de la tradició clàssica. [[Puig i Cadafalch]], responsable de les primeres excavacions arqueològiques a l'inici del {{segle|XX|s}}, va pensar que l'edifici era un [[baptisteri]]. En l'actualitat, es creu que la funció de l'edifici era la de venerar l'enterrament d'un [[màrtir|sant màrtir]], encara no descobert,<ref name="romànic obert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/esglesies_sant_pere_terrassa?p_r_p_564233524_buscadorSearchHistorialId=5&_rom_fi_WAR_patmapaportlet_posicion=0|consulta=7 setembre 2015|títol=Esglésies de Sant Pere de Terrassa|obra=Romànic Obert|editor=Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura}}</ref> i exercir d'edifici funerari, com ho demostren les restes de diverses tombes integrades com un element destacat en el seu interior i l'existència d'una cripta subterrània amb un enterrament. És l'edifici que menys canvis ha experimentat des de l'època de la seu episcopal d'Ègara. Conserva encara molts elements originals, i la seva estructura és essencialment la mateixa.{{sfn|DDAA|any=2009|p=94}} Comptava amb una galeria exterior, probablement tancada amb columnes, excepte a la zona est, on es troba l'absis del segle VI.

 

=== Església de Sant Pere ===

La seu d'Ègara disposava d'un gran edifici dedicat a les cerimònies més destacades, l'antiga catedral, però també necessitava una església parroquial, dedicada al culte parroquial quotidià de la comunitat de fidels que vivia al seu entorn. Aquesta era la finalitat de l'església de Sant Pere, situada al nord del recinte, a l'esquerra de la zona d'accés, i que casualment encara manté la seva funció parroquial. És la més gran de totes tres esglésies i dóna nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de [[Sant Pere de Terrassa|Sant Pere]], que s'hi va formar al voltant i que actualment és un [[Antic Poble de Sant Pere|barri terrassenc]]. La benedicció de l'església està documentada el 1489.

 

 

=== Rectoria de Sant Pere ===

{{AP|Rectoria de Sant Pere (Terrassa)}}

 

La '''rectoria de Sant Pere''' és l'antic [[Rectoria|edifici rectoral]] de les esglésies de Sant Pere de [[Terrassa]]. Està protegit com a [[bé cultural d'interès local]]. A l'edifici hi habitaren els priors de Terrassa fins al 1800. Antigament havien ocupat aquest lloc les dependències del monestir agustinià de Santa Maria. Després fou residència del Vicari Perpetu, que tenia el càrrec de rector de la parròquia de Sant Pere. Durant els anys 1937 i 1938 formà part del [[Museu de Terrassa|Museu Comarcal de Terrassa]] i albergà l'[[Arxiu Comarcal del Vallès Occidental|arxiu de la ciutat]].