Madrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 42:
Amb l'arribada a Castella del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] el [[1520]], Madrid s'uneix a la [[Revolta de les Comunitats de Castella|Revolta de les Comunitats]] en contra del rei amb el seu regidor [[Juan de Zapata]] al capdavant.<ref> {{ref-web |títol = Comuneros de Castella|url = http://www.revcyl.com/reportajes/Comuneros%20de%20Castilla.html |consulta = 20.03.2007}} </ref> Però després de la derrota dels comuners a [[batalla de Villalar|Villalar]], Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.
Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, [[Felip II de Castella|Felip II]] ordena el trasllat de la cort des de [[Toledo]] a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era en la pràctica de gran importància. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, [[Felip III de Castella|Felip III]], feu a [[Valladolid]] entre [[1601]] i [[1606]],<ref>{{Ref-llibre
En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, ''de facto'' primer i ''de iure'' més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «''només Madrid és cort''», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «''Madrid és'' '''només''' cort''».<ref > Deleito i Piñuela, José (1968)''Només Madrid és cort: (la capital de dos mons sota Felip IV)''. Madrid, Espasa-Calpe. </ref>
Línia 61:
[[Fitxer:¡No pasarán! Madrid.jpg|miniatura|upright=0.7|Pancarta antifeixista en les proximitats de la [[Plaça Major (Madrid)|Plaça Major]] durant la Guerra Civil.]]
Els militars revoltats contra el govern de la [[Segona República Espanyola]] a l'inici de la [[Guerra Civil espanyola]] acabà amb la victòria republicana, donant lloc al setge de Madrid fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[28 de març]] del [[1939]].<ref>{{Ref-llibre
La major expansió de la ciutat es va donar a partir del {{segle|XX|s}}, sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. Madrid es va convertir en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de [[Barcelona]]. La [[constitució espanyola de 1978]], va confirmar a Madrid com a capital del Regne d'Espanya. Des de [[1983]] també és capital de la [[Comunitat de Madrid]].
| |||