Rio de Janeiro (estat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Nom de país amb article definit
Línia 8:
Entre [[1555]] i [[1567]], la badia de Guanabara va ser ocupada per un grup de colons [[França|francesos]], sota el comandament de [[Nicolas Durand de Villegaignon]], que aquí pretenien instal·lar una [[Colònia industrial|colònia]] anomenada ''França Antàrtica'' ("France Antartique"). Per a evitar aquesta ocupació i assegurar la possessió del territori per a la Corona de Portugal, en [[1 de març]] de [[1565]], va ser fundada a [[Rio de Janeiro|ciutat de Rio de Janeiro]], per [[Estácio de Sá]], venint a constituir-se la ''Capitanía Real de Rio de Janeiro''.
 
Entre [[1583]] i [[1623]] la principal regió productora de sucre en el sud dedel Brasil es va desplaçar de la Capitanía de São Vicente per a la de Rio de Janeiro, a prop de la [[badia de Guanabara]]. A fins del {{segle|XVII|s}} hi havia 120 grans plantacions de canya a la regió. La [[ramaderia]] i el cultiu de la [[canya de sucre]] van impulsar el progrés, definitivament assegurat quan el port va començar a exportar [[or]] extret de [[Minas Gerais]] des de finals del {{segle|XVII|s}}. Inicialment l'or era transportat des de les regions mineres de Vila Rica, actual [[Ouro Preto]], fins al port de [[Paraty]] per l'anomenat ''Camí Vell'',<ref>[http://www.estradareal.org.br/estra_real/index.asp ESTRADA REAL | Estamos no caminho certo]</ref> però la necessitat d'una via que arribés més ràpid al litoral va fer que fos obert el ''Camí Nou'', que arribava a la badia de Guanabara molt prop de la ciutat de [[Rio de Janeiro]].
 
En [[1763]], Rio de Janeiro va ser transformada en seu del Virregnat dedel Brasil i capital de la colònia. Amb el canvi de la família real portuguesa cap al [[Brasil]] en [[1808]], també en l'època de l'ocupació de la [[península Ibèrica]] per [[Napoleó Bonaparte]], la regió va ser molt beneficiada amb reformes urbanes per rebre a Cort portuguesa. D'entre les millorances, es destaquen: la transferència d'òrgans d'administració pública i justícia, la creació de noves esglésies, hospitals, casernes, fundació del primer banc del país - el Banc do Brasil - i la Premsa Reial. Els anys següents també van sorgir el Jardí Botànic, la Biblioteca Reial (avui Biblioteca Nacional) i l'Acadèmia Reial Militar, antecessora de l'actual ''Academia Militar das Agulhas Negras''.
 
=== Creació del Municipi Neutral ===
[[Fitxer:Niterói bay and contemporary musem.jpg|miniaturaura|esquerra|[[Niterói]]]]
Després de la transferència de la Cort portuguesa per [[Rio de Janeiro]], l'autonomia que la província tant aspirava no va ser aconseguida de la mateixa forma que en les altres. Al ''ministre del Regne'', càrrec que va anar pràcticament un substitut per al de Virrei en relació a Rio de Janeiro, va ser confiada l'administració de la província. A més la ciutat del Rio de Janeiro era la capital de l'[[Imperi dedel Brasil|Imperi]], i un ministre administrava la província sencera per mitjà de decrets dirigits a les Càmeres Municipals de les altres ciutats. Aquestes creixien ràpidament, a causa del creixement del cultiu de [[cafè]], que ja era més important que el cultiu de canya en el nord de la província.
 
[[Fitxer:Rio de Janeiro - Pão de Açucar - Cablecar.jpg|miniatura|Pa de Sucre]]
Línia 86:
[[Fitxer:Dedo de Deus.jpg|miniatura|''Dedo de Deus'' ("Dit de Déu"), muntanya en la regió serrana de Rio de Janeiro.]]
Altres opcions són les ciutats de muntanya:
* [[Petrópolis]], antic refugi de veuran de l'emperador [[Pere II dedel Brasil]], situada 70 km del [[Rio de Janeiro]].<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/en/item/1360/ |títol= Emperor Street |website = [[World Digital Library]] |data= 1860-1870 |consulta= 2013-08-24 }}</ref>
* [[Teresópolis]], situada 800 metres sobre el nivell del mar i batejada en homenatge a l'esposa de Pedro II, l'emperatriu Tereza Cristina.
* [[Nova Friburgo]], fundada per immigrants [[Suïssa|suisses]] al començament del {{segle|XIX|s}}. Avui també coneguda com ''la capital de la [[roba interior]]'', per causa de seves petites indústries familiars de llenceria.