Johann Heinrich Pestalozzi: diferència entre les revisions

=== ElsInfància anysi aljoventut Neuhofa Zuric (17691746-17981768) ===

AJohann laHeinrich petitaPestalozzi localitatneix argovianaa deZuric [[Birrel (Argòvia)|Birr]],12 ade una distànciagener de 251746. kmDesprés de [[Zuric]],la Pestalozzimort compraprematura unsdel 20pare hectàreesi de terradiversos degermans, laborviu isota dela praderiaprotecció quei estàles deatencions guaretdesconfiades i edificauna lamica sevaangoixants Neuhof. Però l'empresa agrícola fracassa, igual quede la conversióseva en economia pecuàriamare i l'intent d'elaboraruna elserventa cotófidel mitjançanta treballla a domicilifamília. APestalozzi continuació,freqüenta Pestalozzitotes intentales construirescoles unque institut perestaven a pobres,disposició peròd'un fracassahabitant tambéamb i[[dret elsa deutesla nomésciutadania]]. podenJove seri pagatsintel·ligent, ambentra laen ventacontacte deamb terrenysles ipersones l'ajudacèlebres de la família[[il·lustració]] d'Annasuïssa. Així acaba, en 1780,En el projectecercle deldels Neuhof«Patriotes», enfundat unal fracàs.voltant Únicamentde l'escrivà deescriptor [[BasileaJohann Jakob Bodmer]], Isaak Iselin, segueix creient en Pestalozzi i l'animaarriba a treballarconèixer comel a escriptor. D'aquesta manera, els anyspensament de 1780-1798filòsofs arribenantics ai ser els anys dels seus èxits literaris. Neixenmoderns, entre altres,sobretot les obres "Abendstunden eines Einsiedlers" (Hores vespertines d'un eremita), les quatre parts de "LienhardRousseau. iEn Gertrud",uns "Überprimers Gesetzgebung und Kindermord"escrits (Sobre legislació''Agis'' i assassinat''Wünsche'', infantil«Desitjos»), "Nachforschungen"Pestalozzi (Investigacions)s'enfronta ,amb "Fabeln"la (Faules)manera iautoritària elsde escritsgovernar políticsdels quepoderosos. s'ocupenAbandona deles lacarreres revolució ade [[Françateologia]] i la situació ade [[Suïssadret]]: "Jai oderinicia Nein?"un (Síaprenentatge oagrícola no?),per elsviure escritscom relacionatsa ambpagès elo movimentbé popularcom dea [[Stäfa]]empresari iagrònom. elsL'any escrits1767 sobrearriba laa qüestióconèixer delAnna delme.Schulthess, Totesque lesté obres d'aquestsvuit anys podenmés serque compresesell, comi ase intent dn'accióenamora. En 1769 es casen tot i d'adquisicióla d'influènciaresistència endels l'àmbitpares de la políticanúvia.<ref>{{Ref-web|url=http://www.es.heinrich-pestalozzi.de/biografia/losinfancia-anosy-juventud-en-el-neuhofzurich/?L=414274|títol=LosInfancia añosy juventud en el NeuhofZurich|consulta=2019-03-15|nom=Verein Heinrich Pestalozzi im|cognom=Internet|llengua=es-ES|data=2018-12-12}}</ref>

[[Fitxer:Pestalozzi with the orphans in Stans.jpg|miniatura|''Pestalozzi amb els orfes a [[Stans]]'', oli de [[Konrad Grob]] pintat el [[1879]].]]

Quan, al març de 1798, amb l'entrada de les tropes franceses s'enfonsa l'[[Antiga Confederació HelvèticaSuïssa]], Pestalozzi es posa al servei del nou Govern, creient poder realitzar per fi els seus plans d'educació del poble. Se li encarrega la direcció d'un institut per a nens orfes a [[Stans]], però que ha d'abandonar després de només mig any a favor d'un [[llatzeret]]. Pestalozzi, psíquicapsíquicament i físicament deteriorat, descriu les seves experiències i reflexions ena el seu "''Brief an einen Freund über meinen Aufenthalt in Stans"'' («Carta a un amic sobre la meva estada a Stans»), que en gran manera és considerada com el text pedagògic més important de Pestalozzi i que és reimprimida, interpretada i citada sempre de nousovint.<ref>{{Ref-web|url=http://www.es.heinrich-pestalozzi.de/biografia/stans/|títol=Stans|consulta=2019-03-15|nom=Verein Heinrich Pestalozzi im|cognom=Internet|llengua=es-ES|data=2018-12-12}}</ref>

L'estada a [[Stans]] licomporta portaper a Pesstalozzi el canvi de vida decisiu. Ara volDecideix fer-se mestrePocmestre i ena [[Burgdorf]] se li ofereix la possibilitat per a això. Així, desprésdoncs, pot realitzar les seves idees en un institut pedagògic que està combinat amb una escola normal de mestres. Rep el suport del [[República Helvètica|Govern Helvètic]], aconsegueix un grup de col·laboradors competents i volpot desenvolupar el seu nou mètode d'ensenyament. L'escrit fonamental perd'aquesta aèpoca, això "''Wie Gertrud ihre Kinder lehrt"'', («Com Gertrud ensenya als seus fills») liel fa famós a Pestalozzi com a gran educador i renovador de l'escola popular i nombrosos visitants de tot Europa van en massa avisiten Burgdorf. Quan són restablertes la Constitució de la Mediació de 1803 i les estructures federatives de l'Antiga Confederació Helvètica, [[Berna]] reclama el castell de Burgdorf per a residència de l'autoritat bernesa (corregidor) i Pestalozzi ha d'abandonar el castell. Després d'una estada passatgera en un edifici conventual a Münchenbuchsee, Pestalozzi, en la segona meitat de 1804, emprèn la construcció d'un nou institut a [[Yverdon-les-Bains|Yverdon]], a l'extrem sud del [[llac de Neuchâtel]], a Suïssa francesa[[Waadhoeke]], al cantó de [[Vaud]] ([[Waadhoeke|Waadt]]), recentment fundat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.es.heinrich-pestalozzi.de/biografia/burgdorf-y-muenchenbuchsee/?L=298|títol=Burgdorf y Münchenbuchsee|consulta=2019-03-15|nom=Verein Heinrich Pestalozzi im|cognom=Internet|llengua=es-ES|data=2018-12-12}}</ref>

L'Institut de Pestalozzi a [[Yverdon-les-Bains|Yverdon]] arriba a ser cèlebre moltde aviatseguida i el seu impuls pedagògic irradia cap a tot [[Europa]], primer de tot, però, cap a [[Alemanya]] i, sobretot, cap a [[Prússia]]. Arriben a Yverdon nombrosos visitants per veure el l'Institut. El període propi d'apogeu vanva ser els pocs anys de 1807 fins a 1809, potseri els anysdesprés fins a 1815. Dificultats econòmiques i discussions enfurismades durant anys entre els seus col·laboradors arriben a arruïnar l'Institut, que Pestalozzi ha d'abandonar enel 1825. Durant els anys a Yverdon neixen la tercera versió de "''Lienhard i Gertrud"'', l'escrit polític tardà "''An die Unschuld"'' (a«A la innocència»), i nombrosos escrits en els quals, a part de Pestalozzi, van cooperar seus col·laboradors ( "''Ansichten und Erfahrungen" /'' («Opinions i experiències») i, sobretot, nombrosos discursos dirigits a casa seva. És especialment impressionant el discurs en lael sevaseu 72º72è aniversari, però també l'anomenat discurs de [[Lenzburg]], "''Über die Idee der Elementarbildung"'' («Sobre la idea de l'educació elemental»), que Pestalozzi pronuncia enel 1807 sentessent president de l'Associació dels Amics Suïssos de l'educació. En els anys després de 1817, es publica a l'editorial Cotta l'edició en 15 toms de tots els escrits de Pestalozzi, la qual li garanteix, per fi, uns ingressos majors.<ref>{{Ref-web|url=https://www.es.heinrich-pestalozzi.de/biografia/yverdon/?L=9%20and%205%3D6%20union%20select%200x5E5B7D7E%20--%27A%3D0|títol=Yverdon|consulta=2019-03-15|nom=Verein Heinrich Pestalozzi im|cognom=Internet|llengua=es-ES|data=2018-12-12}}</ref>

Després de l'enfonsament de l'Institut de d'Yverdon, Pestalozzi es retira una altra vegada al seua Neuhof on vol construir una altra vegada un institut per a pobres. S'erigeix un edifici nou, però abans del seu acabament, Pestalozzi mor el 17 de febrer 1827 a la propera ciutat de Brugg i és enterrat a Birr, en el veïnatge de la seva Neuhof, al costat de la paret lateral de l'escola. AlA Neuhof, Pestalozzi escriu la seva última gran obra, el "''Schwanengesang"'' («El cant del cigne»), que en l'essencial consisteix en una part autobiogràfica i una exposició completa de la seva pedagogia.<ref>{{Ref-web|url=http://www.es.heinrich-pestalozzi.de/biografia/los-ultimos-anos-de-vida-en-el-neuhof/|títol=Los últimos años de vida en el Neuhof|consulta=2019-03-15|nom=Verein Heinrich Pestalozzi im|cognom=Internet|llengua=es-ES|data=2018-12-12}}</ref>

L'educacióLa pedagogia de Pestalozzi la podem relacionar amb una de les seves motivacions màximes:"equació «educació moral i religiosa"», això no implica que descurés l'educació formal, ja que va perfeccionar els mètodes d'ensenyament de [[lectura]], [[llenguatge]] i [[càlcul]]. Més encara, el seu compromís amb l'educació era tan ampli que a més d'esdevenir enun sociòleg [[Filantropia|filantrop]] interessat a procurar el bé del poble, es va interessar en analitzar les fallades de l'organització i la vida social, denunciant els abusos que existeixen en ella i proposant els mitjans adequats per corregir errors en tots els ordres: laboral, sanitari, cultural, educacional i jurídic.

A causa de la seva vocació d'humanista, Pestalozzi considerava que l'educació havia de ser omnipresent, de manera que estudiar les característiques de l'actualment anomenada "«societat del coneixement"», que funciona a partir del fenomen d'[[Exclusió social|exclusió]], havia de formar part de la preparació del mestre, quan el que es pretén és trencar paradigmes discriminatoris que impedeixen el desenvolupament natural de la intel·ligència delde nenl'infant. De fet, tal va ser la seva determinació per afavorir l'educació igualitària, que va proposar la creació d'institucions que atenguessin als que no tinguessin prou recursos econòmics.<ref>{{Ref-web|url=http://difusionfractal.upnvirtual.edu.mx/index.php/blog/412-johann-heinrich-pestalozzi-pedagogo-de-la-sabiduria|títol=Johann Heinrich Pestalozzi, pedagogo de la sabiduría.|consulta=2019-03-15}}</ref><br />

EsHom diu que tota [[filosofia]] porta amb si les aportacions de la pedagogia;, i ala revésla inversa. En moltes oportunitatsocasions s'ha dit que la pedagogia de Pestalozzi té molt a veure alamb el sistema filosòfic ded'[[Immanuel Kant]]. Cal ressaltar que això només es refereix als fins morals de l'educació, ja que en elsles altres aportacions no té gaire relació. És per això que quan llegim les aportacions de Pestalozzi ens sembla de vegades llegir a Kant. Al que es refereix a Pestalozzi, és que ens dónadona a conèixer l'educació com la formació de l'home pel que fa a un ésser individual, escrivint que: "«L'home no arriba a ser home sinó per mitjà de l'educació" Típic de». Pestalozzi és que fa una aplicació del que moral al social, acceptant els vincles socials per una acceptació lliure del [[deure;]], l'educació és la que aconseguirà la seva [[Autonomia volitiva|autonomia]] espiritual.

La pedagogia de Pestalozzi es centra en l'educació infantil i escolar i, des de 1811, ell i els seus col·laboradors esmenten el sistema pestalozzianopestalozzià amb el nom de "d'«educació molt elemental"». Consisteix a fer que el procés de desenvolupament humà (sensitiu, intel·lectual i moral) segueixi el curs evolutiu de la naturalesa delde nenl'infant, sense avançar-lo artificialment a aquest. L'educació és vista com una "«ajuda"» que es dónadona ala nenl'infant en aquest procés perquè es realitzi bé;òptimament. lL'activitat educativa i docent és vista com un "«art"». És de vital importància en la pedagogia de Pestalozzi el seu mètode de la intuïció, que veurem més endavant.<ref>{{Ref-web|url=http://pestalozziisppei.blogspot.com/p/pedagogia.html|títol=ENRIQUE PESTALOZZI: PEDAGOGÍA|consulta=2019-03-15}}</ref><blockquote>"La

{{Citació|El fi és la meta que hem d'aconseguir, el mètode intuïtiu és el camí correcte que hem de seguir"</blockquote>.||}}

El mètode de Pestalozzi no planteja “trucs”«trucs» pedagògics;. noNo hi ha originalitat en els seus aspectes materials, sinó en el fet que el mètode dónadona la possibilitat de desenvolupar l’educaciól'educació com un procés d’acciód'acció en el qual la [[pràctica]], la [[investigació científica]] i la [[teoria]] es fecunden mútuament. El mètode aposta per la importància d’observar la naturalesa infantil, de fer explícites les lleis pròpies del desenvolupament infantil, de crear un medi favorable per a aquest desenvolupament, de prendre consciència de la dimensió social de la relació educativa, i de valorar l’acció delde nen, etcl'infant. [[Jean Piaget]], [[Maria Montessori]], [[Célestin Freinet]] i altres autors van continuar elaborant i perfeccionant tècnicament aquest mètode.

* Ensenyar als nensinfants a considerar cada un dels objectes que se'ls dóna a conèixerdona com auna unitat. és a dir, separat d'aquells amb els quals apareix associat. Quants n'hi ha?

* Utilització de tauletes amb lletres, les quals acumulava d'ununa en ununa perquè el nenl'infant conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.

* Enriquir la memòria dels nensinfants amb explicacions senzilles d'objectes i materials.

* Ensenyar a descriure i a donaradonar-se compte de les seves percepcions.

* Ensenyar ala nenl'infant, per mitjà del [[dibuix]], a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per a reproduir-los. Pestalozzi va pensar que per mitjà del dibuix s'exercitava ala nenl'infant en la seva escriptura.

Pestalozzi defensava la individualitat delde nenl'infant i la necessitat que els mestres havien d'estar més preparats per aconseguir un desenvolupament integral de l'alumne que per implantar coneixements. Les seves idees van tenir gran influència en les escoles del món occidental, particularment en l'àrea de preparació dels mestres.

Proposava un model educatiu que combinés la teòrica amb la pràctica. Considerava primordial que el nenl'infant aprengués en contacte amb el medi que l'envolta i sota llibertat per així afavorir la motivació delde nenl'infant i encoratjar els seus sentiments i la seva moralitat. Veia l'[[educació física]] com un pilar fonamental per al desenvolupament físic, mental i moral. Aquests principis es basaven en:

* '''Espontaneïtat''': l'educació partparteix delde nenl'infant, per la qual cosa se li ha de permetre expressar-se amb llibertat.

* '''Intuïció''': el coneixement partparteix de la intuïció, com a activitat interna.

Va partir de l'observació de les experiències, interessos i activitats educatives;, de no ensenyar res que els nens no poguessin veure i va considerar que la finalitat principal de l'ensenyament no consistia a fer que el nenl'infant adquireixi coneixements i aptituds, sinó en desenvolupar les forces de la seva intel·ligència, dividint-la aquella ende forma gradual, d'acord amb ella seuseva evolució i on es prenguéstingués en compte a l'individu com una unitat d'intel·ligència, sentiment i moralitat;, i que qualsevol irregularitat en aquestes característiques, comporta a la nul·litat d'una educació integral. Va incloure també l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència corporal, tancant així el cicle d'una educació integral, que va des del més espiritual al purament corporal.

D'altra banda, va afegir l'educació manual i l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència moral. També va pensar en que l'educació intel·lectual i l'educació física haurien de contribuir a l'educació moral i religiosa, que segons Pestalozzi, és el més important de la naturalesa humana.<ref>{{Ref-web|url=http://pestalozziisppei.blogspot.com/p/aportes-en-la-educacion-pre-escolar.html|títol=ENRIQUE PESTALOZZI: APORTES EN LA EDUCACIÓN PRE-ESCOLAR|consulta=2019-03-15}}</ref>

Sens dubte, les aportacions de Pestalozzi presenten gran rellevància per a l'educació del [[segle XXI]], inscrita ella en les anomenades Societats«societats del Coneixementconeixement i de la Informacióinformació», com també en els paradigmes de l'Economiaeconomia Globalglobal i el Ecològicecològica. Amb Pestalozzi, la pedagogia comença a veure el nenl'infant d'una manera diferent, els situa en una veritable relació amb la natura i la cultura. Tot i que el seu ensenyament es basa en una educació elemental, no escapen les seves influències a l'educació preescolar. Tenim les següents aportacions:

* Li vaVa donar importància al desenvolupament delde nenl'infant.

* Va posar en pràctica l'organització d'experiències i activitats per mitjà del [[joc]].

* Ha valoratValora les activitats espontànies delde nenl'infant.

* Va exercitar el llenguatge per mitjà de la conversa senzilla, per a després aprendre a llegir.

* Va destacar la utilitat dels exercicis corporals combinats amb elsel cants[[cant]].

* Va assenyalar com vital el desenvolupament delde nenl'infant en els seus primers moments amb la família, especialment amb la mare.

* Li vaVa donar importància a l'[[afectivitat]] des del mateix moment del naixement delde nenl'infant.

* Va destacar el desenvolupament social delde nenl'infant, primerament en la família i posteriorment a l'escola.

* Va considerar important la creació d'institucions per atendre aquells nensinfants que eren mancadesmancats de recursos econòmics.<ref>{{Ref-web|url=https://www.monografias.com/docs113/johann-heinrich-pestalozzi-su-vida-aportes-pedagogia-y-educacion-actual/johann-heinrich-pestalozzi-su-vida-aportes-pedagogia-y-educacion-actual.shtml|títol=Johann Heinrich Pestalozzi: su vida, aportes a la pedagogía y la educación actual - Monografias.com|consulta=2019-03-15|nom=maria daiannagomez martinez|cognom=Monografias.com|llengua=es}}</ref>

LiPestalozzi donava un gran valor a l'educació religiosa, sempre que aquesta no tingués un caràcter [[dogmàtic]] ni confessional. Va establir una funció social de l'educació on el principal objectiu era integrar aels nensinfants d'escassos recursos a la vida social, a través de l'ensenyament d'un [[ofici]]. Pensava que els seus propis alumnes , a llarg termini, serien els educadors del demà. D'altra banda, l'educador no era concebut com una figura autoritària. D'aquesta manera, el docent, era l'encarregat d'estar al servei de les necessitats de l'alumne, a qui lliurava una confiança molt gran en les seves capacitats. Considerava que el paper de l'escola estava molt lligada a la l'ensenyança delde l'ofici: més que escoles els exposava comcalen tallers. I acabava amb el principal valor del seu interès, el qual era el de l'educació igualitària, és a dir, poder educar gent marginada. Confiava plenament en les virtuts de l'educació popular.<ref name="Ref"/>

* ''Vigília d'un solitari'' (1780)

* ''Un fulla suïssa.'' (revista composta i editada per Pestalozzi.)

*''Les Els meusmeves indagacions sobre el procés de la Natura en el -desenvolupament de la Humanitat'' (1797)

* ''Llibre de les mares'' (1803)

* ''Carta a un amic sobre la meva estada a Stans'' (1807)

* ''Al bon tarannà, la serietat i la hidalguíanoblesa de la meva època i de la meva pàtria'' (1815)
*''Cartes sobre educació infantil'' (1819)

* ''El cant del cigne'' i (1826)
*''Les destinacions de la meva vida'' (1826)

* ''Epístola Friné sobre l'amistat'' (1782)

Una de les obres que va tenir molt èxit va ser la de Leonardo''Lleonard i Gertrudis'', que podemes pot considerar també una novel·la [[costumista]], en què Pestalozzi presenta i descriu uns personatges populars i molt característics i, sobretot, posa a la bocaservint-se d'un llenguatge molt popular, amb molt d'aire natural i rural. Amb raó, Pestalozzi ho cridal'anomenà "«un llibre del poble"». Fins i tot portahi ha escrit en la seva tomba un detall d'aquesta obra que diu;: «predicador del poble de LeonardLleonard i Gertrudis».<ref>{{Ref-web|url=http://pestalozziisppei.blogspot.com/p/obras.html|títol=ENRIQUE PESTALOZZI: OBRAS|consulta=2019-03-15}}</ref>