Lacre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 9:
[[Fitxer:SMXJP7.jpg|miniatura|esquerra|Manuscrit en pergamí, segellat amb el símbol dels Cavallers Templaris que porta el lema: "Sigillum Militum Xpisti" que significa Segell de la Milícia de Crist.]]
==Composició==
La formulació varia però el principal canvi va ser amb el descobriment europeu d'Amèrica. A l’Edat Mitjana el lacre es feia típicament a base de cera d'abelles i “trementina de Venècia” que era una resina de color groc verdós extreta de l'arbre [[làrix]] europeu. Els primers lacres eren incolors i després es van acolorir de vermell usant el vermelló o el [[cinabri]]. A partir del segle XVI la composició no incloïa necessàriament la cera d'abelles. De vegades el lacre estava perfumat.<ref name="Tomlinson, C., ed. 1866">{{ref-llibre|autor=Tomlinson, C., ed.|títol=[[Tomlinson's Cyclopaedia of Useful Arts]]|any=1866|editorial=Virtue & Co|lloc=
Al segle XVII es va inventar a [[Perpinyà]] un lacre conegut a França com «cire d'Espagne», ja que aleshores el Rosselló formava part de la corona espanyola, el qual estava basat en substàncies portades d'Amèrica.
Cap a 1866 estava disponible en molts colors fent servir diversos additius: daurat (usant la [[mica]]), blau (usant [[esmalt]]), negre, blanc (usant blanc de plom), groc (usant el mineral de mercuri conegut com a Schuetteita<ref>{{
==Utilització==
| |||