Consell Reial: diferència entre les revisions

 

 

En el cas de la [[Corona Catalanoaragonesa]] derivà de la cúria règia o [[Cort noble|cort]], de la qual va independitzar-se a la fi del [[segle XIII]].

 

 

Fou regulat per [[Alfons el Franc|Alfons II]], el [[1286]],i, sobretot, per [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] en les [[Ordinacions]] del [[1344]]. N'eren membres permanents el [[canceller]], el [[vicecanceller]], els [[majordom|majordoms]] d'[[Regne d'Aragó|Aragó]], del Principat de Catalunya, de [[Regne de València|València]] i de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], els [[camarlenc|camarlencs]] reials, el [[mestre racional]], el [[tresorer]], els auditors, secretaris i els [[promovedor|promovedors]], a més dels membres de la família reial, [[noble]]s, eclesiàstics, juristes, etc., que el [[rei]] hi volgués cridar.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, planes 85-86.</ref>

 

 

Era presidit pel [[monarca]] i tenia unes funcions àmplies en relació a aspectes [[política|polítics]], [[Administració|administratius]], [[Diplomàcia|diplomàtics]], militars, [[Judicatura|judicials]] o [[Economia|econòmics]]. Preparava les cartes polítiques i els manaments reials que eren redactats i expedits per la [[Cancelleria Reial]].

Normalment seguia el [[rei]] en els seus desplaçaments, però quan aquests eren fora dels regnes patrimonials, una part del consell, reforçada amb altes personalitats eclesiàstiques, [[noble]]s i de les ciutats, romania al costat del [[procurador general]] a [[Barcelona]] i a [[València]] per tal d'entendre en els afers més urgents.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0171270 Enciclopèdia Catalana.]</ref>

 

 

Reformat per [[Ferran el Catòlic]] el [[1493]], prengué més endavant el nom de [[Consell d'Aragó]].

 

 

<references/>