Viquipèdia

Corb marí de les Galápagos: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
m Tipografia
Línia 12:
Els mascles i les femelles tenen aspectes similar tot i que el mascle és més gran. Els joves són similars als adults però tenen un color negre brillant i els ulls foscos.
 
Tot i ser depredadors aquàtics, les seves plomes no són impermeables. Degut a això, després de sortir de l’aigual'aigua es posen amb les ales obertes per assecar les plomes.
 
Els mascles pesen un 15% més que les femelles.
Línia 21:
Els moviments del Corb marí de les Galápagos és local i acostuma a ser a prop de la costa. Es consideren ocells sedentaris i els moviments entre les dues illes es produeixen nedant, tot i que són reticents en nedar a aigües obertes.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Wilson|nom=Rory P.|cognom2=Vargas|nom2=F. Hernán|cognom3=Steinfurth|nom3=Antje|cognom4=Riordan|nom4=Philip|cognom5=Ropert-Coudert|nom5=Yan|article=What Grounds Some Birds for Life? Movement and Diving in the Sexually Dimorphic Galápagos Cormorant|publicació=Ecological Monographs|llengua=en|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1890/07-0677.1/abstract|volum=78|exemplar=4|data=2008-11-01|pàgines=633–652|doi=10.1890/07-0677.1|issn=1557-7015}}</ref>
 
Es creu que la pèrdua de la capacitat de volar és degut a un període de l'evolució on van viure aïllats, en illes sense depredadors terrestres i, ja que han d’obtenird'obtenir el menjar una àrea petita. <ref name=":1" />Un altre factor pel qual han perdut la capacitat de volar és degut al fet que per ells és millor tenir una densitat òssia més elevada i invertir menys energia a l'hora de submergir-se a l'aigua per capturar les preses que tenir una densitat òssia més baixa i poder volar.<ref name=":0" />
 
Neden picant amb les potes, en lloc de fer-ho amb les ales com fan altres ocells com els pingüins.
 
S’alimentaS'alimenta de pops, anguiles i peixos del fons del mar, per això han de fer grans capbussades. Els mascles són millors a l'hora de fer grans capbussades en aigües profundes que les femelles.<ref name=":1" />
 
== Reproducció ==
Línia 34:
El festeig comença al mar, el mascle i la femella neden envoltant-se entre ells amb els colls inclinats en forma semblant a una serp. Després van al terra i allà fan el niu i el milloren amb “regals” del mascle per a la femella.<ref name=":1" />
 
Ponen entre 2 i 3 ous, i els incuben els dos. Un cop neixen, els pares comparteixen &nbsp;l’alimentaciól'alimentació. Si hi ha suficient menjar, al cap de 70-90 dies la femella abandona el mascle, que es fa càrrec de cuidar els pollets fins que siguin independents, i ella produeix una altra posta d’ousd'ous amb un altre mascle. Aquesta estratègia permet repoblar quan el nombre d’individusd'individus disminueix.
 
Els joves assoleixen la mida adulta amb un any i els dos sexes comencen a criar als 30 mesos.<ref>{{Ref-publicació|cognom=TINDLE|nom=R.|article=The evolution of breeding strategies in the flightless cormorant (Nannopterum harrisi) of the Galapagos|publicació=Biological Journal of the Linnean Society|llengua=en|url=https://academic.oup.com/biolinnean/article/21/1-2/157/2666324|volum=21|exemplar=1-2|data=1984-01-01|pàgines=157–164|doi=10.1111/j.1095-8312.1984.tb02058.x|issn=0024-4066}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Corb_marí_de_les_Galápagos»