Expedició Drake-Norris del 1589: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 31:
Era una proposta difícil, perquè l'aristocràcia nacional de Portugal havia acceptat [[Felip II de Castella|Felip II]] com el seu rei el 1580. El pretendent al tron, [[Antoni I de Portugal|António]], prior de [[Crato]] –últim hereu supervivent de la [[Dinastia Avís]]– no havia pogut establir un govern efectiu a l'exili a les [[Açores]], i es va adreçar cap a l'[[Anglaterra]] a la recerca d'auxili. Però no era una figura carismàtica, i amb la seva causa compromesa per la seva il·legitimitat, feia front a un oponent amb, potser, l'elecció encertada, als ulls dels nobles portuguesos de les [[Corts portugueses|Corts]], [[Caterina de Portugal i de Bragança|Caterina, duquessa de Bragança]].
 
[[Fitxer:Ark-Royal-1587.jpg|miniatura|none| [[Galió]] anglès [[HMS Ark Royal (1587)|Ark Royal]] de 1587.]]
La complexa política no va ser l'únic inconvenient per a l'expedició. Igual que la seva predecessora espanyola, l'Armada anglesa patia d'una planificació massa optimista, basada en esperances de repetir l'èxit de la incursió de [[Francis Drake|Drake]] a Cadis el 1587. Es donava una contradicció fonamental entre els plans separats, cadascun dels quals era molt ambiciós per dret propi. Però la necessitat més urgent era la destrucció de la flota espanyola de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] als ports de [[La Corunya]], [[Sant Sebastià]] i [[Santander]] al llarg de la costa nord d'Espanya, tal com havia ordenat directament la reina.
 
Línia 39:
La flota anglesa va partir de [[Plymouth]] el [[13 d'abril]] de [[1589]].<ref name="MR">Martínez Ruiz, pp. 561–562.</ref> En sortir, la flota consistia en 6 [[Galió|galions]] reIals, 60 vaixells mercants anglesos, 60 [[Urca|urques]] [[Províncies Unides|holandeses]] i unes 20 [[pinassa (vaixell)|pinasses]], a més de dotzenes de [[barcassa|barcasses]] i [[llanxa|llanxes]]. En total, entre 170 i 200 naus, molt més nombrosa que l'[[Armada Invencible]], composta per entre 121 i 137 vaixells. A més de les tropes de terra, van embarcar 4.000 mariners i 1.500 oficials. El nombre total de combatents, entre mariners i soldats, va ser comptabilitzat abans de salpar en 27.667 homes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gorrochategui Santos|nom=Luis|pàgines=72-74}}</ref> Emulant la tàctica utilitzada l'any anterior davant els espanyols, Drake va dividir la seva flota en 5 [[Esquadró|esquadrons]], comandats respectivament per ell (al [[HMS Revenge (1577)|''Revenge'']]), Norreys ([[HMS Nonpareil (1584))|''Nonpareil'']]), el germà de Norreys, Edward ([[HMS Foresight (1570)|''Foresight'']]), Thomas Fenner ([[HMS dreadnought (1573)|''Dreadnought'']]) i Roger Williams ([[HMS Swiftsure (1573)|''Swiftsure'']]). Juntament amb ells, i en contra de les ordres de la reina que havia prohibit expressament la seva assistència a la campanya, navegava el favorit d'Elisabet I: el [[comte d'Essex]], [[Robert Devereux]].
 
[[Fitxer:Portrait of Philip II of Spain by Sofonisba Anguissola - 002b.jpg|miniatura|none|[[Felip II de Castella]].]]
[[Fitxer:Francis Drake, por un artista anónimo.jpg|miniatura|Sir Francis Drake (cap a 1581). Va ser considerat com un pirata per les autoritats espanyoles, mentre que a Anglaterra se'l va valorar com corsari i se'l va honrar com a heroi. Certament, de vegades va actuar com a [[pirateria|pirata]] i altres com a [[corsari]].]]
La majoria dels vaixells perduts en l'expedició de 1588 havien estat mercants armats de Felip II, mentre que el nucli de l'armada –els [[galions]] de la flota de l'Atlàntic de l'[[Armada Espanyola]]– van sobreviure al seu viatge a casa i van atracar a ports atlàntics d'Espanya per a una reparació, on s'hi estaven des de feia mesos, vulnerables als atacs.
Línia 57:
 
== Conseqüències ==
[[Fitxer:Mapa_contraarmada.svg|miniatura|230px|Mapa de l'expedició Drake-Norris al nord de la Península Ibèrica]]
Amb l'oportunitat de donar un cop decisiu contra el debilitat marina espanyola perduda, el fracàs de l'expedició exhaurí encara més el tresor de la corona que havia estat restaurat amb tanta cura durant el llarg regnat d'Elisabet I. La [[Guerra anglo-espanyola (1585–1604)|guerra angloespanyola guerra]] va ser molt costosa per a tots dos bàndols, i la mateixa Espanya, que també sostenia una lluita contra [[França]] i les [[Províncies Unides]], va haver d'incomplir els seus pagaments del deute en 1596, després d'una altra incursió a [[Cadis]]. El 1595 els espanyols [[Batalla de Cornualla|feren una incursió]] a [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], a l'oest d'Anglaterra. El 1596 i 1597 dues armades més van ser enviades per Espanya però ambdues van ser dispersades per les tempestes.<ref>Tenace 2003, pp. 855-882.</ref> No obstant això, el fracàs de l'Armada Anglesa fou un punt d'inflexió, i la sort de les diverses parts d'aquest complicat conflicte fluctuà fins que es va acordar la pau amb la signatura del [[Tractat de Londres (1604)|Tractat de Londres]] el 1604.
 
Línia 76:
 
{{ORDENA:Armada Anglesa}}
 
[[Categoria:Batalles de la Guerra dels Vuitanta Anys]]
[[Categoria:Batalles d'Espanya del segle XVI]]