Escultura: diferència entre les revisions

Les obres escultòriques més destacades de l'[[Imperi Romà d'Orient]] són els treballs ornamentals dels [[capitell]]s; hi ha bons exemples a [[Sant Vidal de Ravenna]]. Eren habituals relleus en [[ivori]] aplicats a cofres, díptics o la cèlebre ''[[Càtedra del bisbe Maximilià]]'', una obra tallada cap a l'any [[550]].<ref name="SiB105">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.105-106</ref> Són característiques de l'[[art otonià]] les petites escultures en ivori i bronze a les quals s'afegien incrustacions de pedres precioses. També són de bronze les portes de l'[[església de Sant Miquel de Hildesheim]], una obra emparentada amb l'[[art romà d'Orient]] i l'[[art carolingi]]. Destaquen, a més a més, les imatges de [[fusta]] recobertes d'[[or]] que es feien servir com a [[reliquiari]]: entre aquestes destaca el ''[[Crucifix de Gero]]'' ({{segle|X|s}}), en fusta [[policromia|policromada]], que es troba a la [[catedral de Colònia]].<ref name="SiB392">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.392</ref>

 

 

La porta de la [[Catedral de Chartres]] ([[1145]]) és un dels primers exemples d'[[escultura gòtica]]: hi ha representats animals fabulosos que donen forma a les [[gàrgola|gàrgoles]]. A [[Alemanya]], tant a l'exterior com a l'interior de la [[Catedral de Bamberg]] ({{segle|XIII|s}}) s'hi troben unes escultures ben significatives; un bon exemple és l'''[[Estàtua eqüestre del Cavaller de Bamberg]]''. Una innovació són les escultures sobre temes dramàtics, amb escenes de la ''[[Passió de Crist]]'' i la ''[[Pietà (art)|Pietà]]'' entre d'altres. Al final del període [[art gòtic|gòtic]], a [[Alemanya]] es realitzen uns magnífics retaules a càrrec d'artistes com [[Tilman Riemenschneider]] o [[Veit Stoss]]. Al [[regne de Castella]] hi van treballar els escultors [[Gil de Siloé]] i [[Alejo de Vahía]].<ref name="SurIV370" /> Pel que fa al [[regne d'Aragó]], [[Aloi de Montbrai]] va realitzar el ''[[Retaule dels Sastres]]'' de la [[Catedral de Tarragona]] i [[Pere Moragues]] va esculpir el sepulcre de [[Fernández de Luna]], peça que es troba a la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa]]. També destaca el relleu de [[Sant Jordi]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] executat per [[Pere Joan]].<ref name="SurIV370" /> [[Claus Sluter]], artista [[Flandes|flamenc]], va realitzar la portalada de la cartoixa de Champmol ([[Dijon]]) i un pedestal del pou del claustre conegut com el ''[[Pou de Moisès]]''. A [[Itàlia]], [[Pisa]] i [[Siena]] els escultors [[Nicola Pisano]] i el seu fill [[Giovanni Pisano]] van deixar obres d'una gran qualitat en les quals ja anunciaven la transició cap a una nou tipus d'escultura.<ref name="SurIV370">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.370-372</ref><ref name="Boz188">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.188-191</ref>