Escultura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 43:
Les obres escultòriques més destacades de l'[[Imperi Romà d'Orient]] són els treballs ornamentals dels [[capitell]]s; hi ha bons exemples a [[Sant Vidal de Ravenna]]. Eren habituals relleus en [[ivori]] aplicats a cofres, díptics o la cèlebre ''[[Càtedra del bisbe Maximilià]]'', una obra tallada cap a l'any [[550]].<ref name="SiB105">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.105-106</ref> Són característiques de l'[[art otonià]] les petites escultures en ivori i bronze a les quals s'afegien incrustacions de pedres precioses. També són de bronze les portes de l'[[església de Sant Miquel de Hildesheim]], una obra emparentada amb l'[[art romà d'Orient]] i l'[[art carolingi]]. Destaquen, a més a més, les imatges de [[fusta]] recobertes d'[[or]] que es feien servir com a [[reliquiari]]: entre aquestes destaca el ''[[Crucifix de Gero]]'' ({{segle|X|s}}), en fusta [[policromia|policromada]], que es troba a la [[catedral de Colònia]].<ref name="SiB392">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.392</ref>
 
L'[[escultura romànica]] ([[segle XIsegles {{Romanes|segles XI]]}}-[[segle XIII|XIII]]) estava al servei de l'[[arquitectura]]; se'n troben molts exemples al voltant de les grans rutes de [[pelegrinatge]], com la del [[Camí de Sant Jaume]].<ref name="SurIV100">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.100</ref> Els escultors tractaren diverses parts de les esglésies –[[timpà (arquitectura)|timpans]], portades i [[capitell]]s amb històries sobre temes [[bíblia|bíblics]]– amb un gran realisme. El ''[[Maiestas Domini]]'' i el ''[[Judici Final]]'' foren els temes [[iconografia|iconogràfics]] més representats.<ref name="SurIV148">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.148</ref> El material més emprat fou la fusta, que era usada per l'elaboració d'imatges de devoció com les ''[[Sedes sapientiae]]'', molt representades per tota [[Catalunya]] i pel sud de [[França]]. La imatge més important del romànic, però, fou el ''[[Crist Majestat]]''; destaquen el qual hi ha a [[Santa Faç de Lucca]], a la [[Catedral de Milà]], i també el ''[[Crist de Mijaran]]'' i la ''[[Majestat Batlló]]''.<ref>[[#Bdg1996|Barral; Duby; Guillot, 1996]]: pàg. 91</ref>
 
La porta de la [[Catedral de Chartres]] ([[1145]]) és un dels primers exemples d'[[escultura gòtica]]: hi ha representats animals fabulosos que donen forma a les [[gàrgola|gàrgoles]]. A [[Alemanya]], tant a l'exterior com a l'interior de la [[Catedral de Bamberg]] ({{segle|XIII|s}}) s'hi troben unes escultures ben significatives; un bon exemple és l'''[[Estàtua eqüestre del Cavaller de Bamberg]]''. Una innovació són les escultures sobre temes dramàtics, amb escenes de la ''[[Passió de Crist]]'' i la ''[[Pietà (art)|Pietà]]'' entre d'altres. Al final del període [[art gòtic|gòtic]], a [[Alemanya]] es realitzen uns magnífics retaules a càrrec d'artistes com [[Tilman Riemenschneider]] o [[Veit Stoss]]. Al [[regne de Castella]] hi van treballar els escultors [[Gil de Siloé]] i [[Alejo de Vahía]].<ref name="SurIV370" /> Pel que fa al [[regne d'Aragó]], [[Aloi de Montbrai]] va realitzar el ''[[Retaule dels Sastres]]'' de la [[Catedral de Tarragona]] i [[Pere Moragues]] va esculpir el sepulcre de [[Fernández de Luna]], peça que es troba a la [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa]]. També destaca el relleu de [[Sant Jordi]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] executat per [[Pere Joan]].<ref name="SurIV370" /> [[Claus Sluter]], artista [[Flandes|flamenc]], va realitzar la portalada de la cartoixa de Champmol ([[Dijon]]) i un pedestal del pou del claustre conegut com el ''[[Pou de Moisès]]''. A [[Itàlia]], [[Pisa]] i [[Siena]] els escultors [[Nicola Pisano]] i el seu fill [[Giovanni Pisano]] van deixar obres d'una gran qualitat en les quals ja anunciaven la transició cap a una nou tipus d'escultura.<ref name="SurIV370">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.370-372</ref><ref name="Boz188">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.188-191</ref>