Constantí Llombart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 84.78.243.162. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
→‎Importància i valoració: Aportació de bibliografia pertinent.
Línia 24:
El discurs tradicional sobre la [[Renaixença valenciana]] partix de la idea que esta va estar separada en dos sectors: el primer, cultista i conservador, liderat per [[Teodor Llorente]] i el segon, progressista i popular, liderat per Constantí Llombart. Segons esta interpretació, el sector progressista aspirava a una recuperació total de la llengua en tots els àmbits, però el triomf del sector conservador deixà anar en orris eixes aspiracions i establí una lectura de la Renaixença limitada a la recuperació de l'ús literari del valencià, tot excloent-ne qualsevol aspiració política o sociolingüística. Esta interpretació, a hores d'ara, es troba molt discutida: d'una banda, autors com [[Rafael Roca]] han insistit en la revaloració del paper de [[Teodor Llorente]]; de l'altra, s'ha insistit molt des de diverses publicacions en la idea que la separació entre els dos sectors no era tan real com s'ha volgut fet creure.
 
Sobre la figura de Constantí Llombart, les principals crítiques insistixen en el seu caràcter autodidacte i en el fet que li mancara la preparació cultural i intel·lectual que sí que tenia, posem per cas, Llorente. És evident que, a Llombart, li mancà preparació cultural per a esdevindre un intel·lectual de referència; el seu paper més bé va ser el d'un entusiasta inquiet, el d'un idealista que, no obstant les seues limitacions, va realitzar una importantíssima faena de catalitzador. A hores d'ara, li devem el disseny del primer programa cultural seriós de la Renaixença valenciana i, sobretot, la seua faena de mestratge sobre tota una generació d'escriptors jóvens que l'admiraren i respectaren, i que miraren de seguir-ne l'exemple. Entre altres noms, hi podem destacar els de [[Josep Maria Puig i Torralva]], [[Ricard Cester]], [[Lluís Cebrian i Mezquita]], [[Josep Francesc Sanmartín i Aguirre]], [[Víctor Iranzo i Simon]] o, fins i tot, el jove [[Vicent Blasco Ibáñez]]. D'estos poetes, mal anomenats ''d'espardenya'', podem dir que encara que no destacaren individualment per la seua obra literària ni ideològica, sí que foren precedent per a la generació de valencianistes de principis del segle XX, on podem destacar, ara sí, figures tan importants com les de [[Carles Salvador]] o [[Faustí Barberà]]. <blockquote>"La preparació de Llombart no era certament la més adequada per a encarar tots els treballs que dugué a terme, perquè en els estudis regulars no havia passat de les primeres lletres. Així, era molt fàcil als seus opositors, que el menyspreaven sempre, mirar-lo per damunt del muscle. ... El que hem de valorar, ara mateix, és l'energia del personatge, la deua decisió d'enfrontar-se sense recursos propis, gairebé sense ajut de ningú, amb una situació adversa. I d'enfrontar-s'hi continuadament, amb tenacitat. </blockquote><blockquote>Fou un home d'una tenacitat envejable, que només es veié recompensada pel bon record que va deixar entre alguns joves que van rebre de Llombart una influència o altra" <ref>{{Ref-publicació|cognom = Ventura|nom = Vicent|article = Als centa anys de la mort de Constantí LLombart|publicació = Caplletra|url = |data = 1994|pàgines = }}</ref></blockquote><nowiki/><nowiki/>Una ampliació de la vida i obra de Llombart que permet conéixer i considerar amb rigor la seua activitat és accessible fruit de la tesi doctoral de Josep Enric Estrela en l'obra titulada: ''Esperit de valencianisme. Constantí Llombart (1848-1893)'', València: Institució Alfons el Magnànim, 2018, 386 pàgs. ISBN: 978-84-7822-758-7.
 
== Obres més destacades ==