Isaac Newton: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Manteniment de plantilles
m (Afegeixo referència de les aportacions en matemàtiques de Newton.)
m (Manteniment de plantilles)
Sir '''Isaac Newton''' [[Royal Society|FRS]] ([[Woolsthorpe-by-Colsterworth]], [[Lincolnshire]], [[Anglaterra]], [[25 de desembre]] de [[1642]] - [[Kensington i Chelsea|Kensington]], [[Middlesex]], [[Regne d'Anglaterra]], [[20 de març]] de [[1727]])<ref group="nota">En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el [[calendari julià|julià]] ("estil antic"), en regions [[protestantisme|protestantistes]] i [[església ortodoxa|ortodoxes]], incloent-hi Gran Bretanya; i el [[calendari gregorià|gregorià]] ("estil nou"), a l'Europa catòlica romana. Al moment del naixement de Newton, les dates gregorianes es trobaven deu dies per davant de les julianes, per la qual cosa el seu naixement consta com que tingué lloc el 25 de desembre de 1642 (estil antic), però es pot convertir a la data moderna (estil nou) del 4 de gener de 1643. Al moment de la seva mort, la diferència entre els dos calendaris ja havia augmentat a 11 dies; a més a més, Newton morí en el període després del començament de l'any gregorià l'1 de gener, però abans de l'any nou julià el 25 de març. La seva mort ocorré el 20 de març de 1726 segons el calendari d'estil antic, però l'any se sol ajustar a 1727. La conversió completa al calendari modern (estil nou) dóna la data de 31 de març de 1727.</ref> fou un [[físic]], [[matemàtic]] i [[filòsof]] [[Anglaterra|anglès]].
 
Newton és l'autor dels ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' ([[1687]]), en què descriu la [[llei de la gravitació universal]] i les tres [[lleis de Newton|lleis del moviment]] (lleis de la inèrcia), base de la [[mecànica clàssica]]. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la [[Terra]] i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les [[lleis de Kepler]] del moviment dels [[planetes]] a partir de la llei de la gravitació universal. Així, va ampliar-les demostrant-ne que les [[òrbita|òrbites]] (com les dels [[cometa|estels amb cua]]) no eren solament [[el·lipse|el·líptiques]] sinó que també podien ser [[hipèrbola|hiperbòliques]] i [[paràbola|parabòliques]].<ref>{{ref-web| url = http://csep10.phys.utk.edu/astr161/lect/history/newtonkepler.html| títol = Gravitació Newtoniana i les lleis de Kepler|consulta = 2009-05-19}}(en anglès)</ref>
 
En el camp de la [[mecànica]], Newton va enunciar els principis de conservació de la [[quantitat de moviment]] i del [[moment angular]]. En [[òptica]], va construir el primer [[telescopi reflector]] pràctic<ref>{{ref-web| url = http://etoile.berkeley.edu/~jrg/TelescopeHistory/Early_Period.html|títol=The Early Period (1608–1672)|consulta=2009-02-03|editor=Pàgina de James R. Graham}}</ref> i va desenvolupar una teoria sobre el [[color]] basada en l'observació que un [[prisma (òptica)|prisma]] descompon un raig de [[llum]] blanca en els colors de l'[[espectre visible]] (colors de l'arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de [[Partícula elemental|partícules]] (en lloc d'[[ona|ones]]). També va formular una llei empírica del refredat i va estudiar la [[velocitat del so]].
Newton va morir a Londres durant la nit del [[31 de març]] del [[1727]] ([[20 de març]] segons el [[calendari julià]]), i va ser enterrat a l'[[abadia de Westminster]] enmig dels grans personatges d'Anglaterra.
 
Després de la seva mort, es va descobrir que, al cos de Newton, hi havia quantitats importants de [[mercuri (element)|mercuri]], probablement a causa de la seva recerca en alquímia. L'enverinament per mercuri podria explicar l'excentricitat de Newton cap al final de la seva vida.<ref>{{ref-web| url = http://scienceworld.wolfram.com/biography/Newton.html| títol = Newton, Isaac (1642-1727)| consulta = 2006-08-30| obra = Eric Weisstein's World of Biography
}}</ref>
 
2.697.533

modificacions