Antic Egipte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m (GR) File renamed: File:Coptic luke.jpg → File:Coptic luke (ch. 5-5-9), 8th century (The S.S. Teacher's Edition-The Holy Bible - Plate XX).jpg Criterion 2 (meaningless or ambiguous name) |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 39:
Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes cultures úniques que manifestaven un control ferm de l'agricultura i la [[ramaderia]] i identificables per la seva ceràmica i objectes personals únics, com pintes, braçalets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al [[Baix Egipte]] a el-Omari, al nord d'[[Helwan]], a Merimde a l'oest del [[delta del Nil]], i a les vores de la costa septentrional del [[llac Moeris]], a la regió del [[Fayium]]. El [[neolític]] d'el-Omari i especialment el Fayium es feia notar pels avançats estris de pedra que van modelar la [[indústria lítica]] prehistòrica a Egipte.<ref>Hayes (1964) pàg. 220</ref><ref>Midant-Reynes (2000) pàg. 106</ref> El Faiyum es trobava a la intersecció de tres rutes: de la [[vall del Nil]] mateix, del [[Sàhara]] oriental i de l'[[Orient Mitjà|Orient Pròxim]], d'aquesta manera disposava de característiques de tots tres. Merimde era una de les més grans comunitats septentrionals, comparable en extensió i estructura al [[Nekhen]] predinàstic. A més a més de la seva tecnologia lítica, la seva cultura es caracteritzava per formes sofisticades de vasos i anells i culleres de ceràmica, i els caps de maça de pedra que van esdevenir populars al final de la història egípcia.<ref>Hayes (1964) pàg. 230</ref>
Molts segles més tard, les cultures predinàstiques meridionals s'hi van començar a establir. Eren contemporanis amb els assentaments dels predinàstics tardans de l'Egipte septentrional, com [[Maadi]], [[Buto]] i [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]].<ref>Midant-Reynes (2000) pàg. 210–19</ref> La primera comunitat meridional, [[Badari]], es coneixia per la seva ceràmica d'alta qualitat, estris de pedra, i l'ús del coure.<ref>{{ref-web | url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/badari/info.html| títol = La Civilització Badari| consulta
Cap a la segona meitat del quart mil·lenni aC, va aparèixer una cultura que presentava els trets bàsics del que seria l'Egipte històric. A aquesta època, se la va anomenar en [[arqueologia]] ''[[Naqada II]]'', car va ser una època de característiques especials. Van sorgir, llavors, l'escriptura jeroglífica, la irrigació a gran escala i un urbanisme incipient, els cultes primordials i els centres de poder polític que van esdevenir en dos regnes, l'un del nord i l'altre del sud.
En un període de cap a 1000 anys, la cultura Naqada es va desenvolupar des de petites comunitats grangeres fins a una poderosa civilització els líders de la qual retenien el control suprem sobre la gent i els recursos de la vall del Nil.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqadan/chronology.html#naqadaI| títol = Cronologia del Període Naqada| consulta
=== Primer estat històric ===
Línia 61:
La forta institució de direcció reial es va desenvolupar per ser essencial en la supervivència i creixement de l'antiga civilització d'Egipte.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/archaicegypt/info.html| títol = Egipte Dinàstic Antic| consulta
}}</ref>
Línia 99:
{{principal|Imperi Nou d'Egipte}}
L'[[Imperi Nou|Imperi nou]] marca l'apogeu d'Egipte com a poder internacional amb fronteres assegurades i esteses. [[Amosis I]] va fundar la seva [[Dinastia XVIII d'Egipte|primera dinastia]] i va recol·locar la capital des d'Avaris a [[Tebes (Egipte)|Tebes]], mentre mantenia l'administració a Memfis. Campanyes empreses sota [[Tuthmosis I]] i el seu nét [[Tuthmosis III]] van estendre la influència dels faraons dins de Síria i Núbia, consolidant la seva lleialtat i obrint l'accés a importacions crítiques com [[bronze]] i fusta.<ref>James (2005) pàg. 48</ref> Els faraons de l'Imperi nou van començar una campanya de construcció a gran escala per promoure el déu [[Amon]], el culte creixent del qual es basava en [[Karnak]]. També van construir monuments per glorificar els seus propis èxits, tant reals com imaginaris. La faraona [[Hatshepsut]] va utilitzar aquesta propaganda per a legitimar la seva reclamació al tron.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/chronology/hatshepsut.html| títol = Hatshepsut| consulta
}}</ref> El seu regnat victoriós va ser marcat per expedicions comercials al [[País de Punt|Punt]], un elegant temple mortuori, un parell de colossals obeliscs i una capella a Karnak. No obstant això, el seu nebot legal Tuthmosis III va lluitar per esborrar el seu llegat prop de la fi del seu regnat, tot usurpant-li el tron.<ref>Clayton (1994) pàg. 108</ref>
Línia 155:
=== Estatus social ===
La societat egípcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituïen la major part de la població, però la producció agrícola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra.<ref>Manuelian (1998) pàg. 383</ref> En les temporades que, a causa de les riuades i crescudes del Nil, els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de [[corvea|corvees]] pel qual havien de donar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació i en la construcció de sumptuoses tombes i temples (vegeu article principal: [[arquitectura de l'antic Egipte]]).<ref>James (2005) pàg. 136</ref> Pel que fa als caçadors i als pescadors, estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus més alt que els pagesos, però també estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els [[escribes]] i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la "classe de les faldilles blanques" en referència als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang.<ref>Billard (1978) pàg. 109</ref> La classe alta lluïa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa, hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'[[esclavisme]] ja es coneixia a l'antic Egipte, però l'extensió i prevalença d'aquesta pràctica són poc clares.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/social/index.html| títol = Classes socials a l'antic Egipte| consulta
}}</ref>
Línia 226:
La dieta comuna consistia en pa i cervesa, complementada amb verdures com les cebes i alls, i fruita com els dàtils i les figues. El vi i la carn, els gaudia tothom els dies de festa mentre les classes altes en consumien unes bases més regulars. El peix, la carn i els ocells es podien salar o assecar, i es podien cuinar en guisats o rostits en una graella.<ref>Manuelian (1998) pàg. 399–400</ref> La música i la dansa eren entreteniments populars per als que s'ho podien permetre. Els primers instruments incloïen les flautes i les arpes; en canvi, instruments semblants a les trompetes, oboès, i tubs es van desenvolupar més tard i van esdevenir populars. En l'Imperi nou, els egipcis tocaven campanes, platerets, panderetes, i tambors i [[llaüt]]s i [[lira (instrument musical)|lires]] importats de l'Àsia.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/furniture/music.html| títol = Música a l'Antic Egipte| consulta
}}</ref> El [[sistre]] era un instrument musical semblant als cascavells, especialment important en cerimònies religioses.
Línia 242:
Els primers temples egipcis antics conservats, com els de Gizeh, consten de muralles simples i tancades amb lloses de sostre suportades per columnes. En l'Imperi nou, els arquitectes van afegir el [[piló]], el pati obert, i la muralla [[Sala hipòstila|hipòstila]] tancada a la façana del santuari del temple, un estil que va ser estàndard fins al període grecoromà.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/temple/typestime.html| títol = Tipus de temples a l'antic Egipte| consulta
}}</ref> La primera i més popular arquitectura sepulcral de l'Imperi antic era la [[mastaba]], un pis entaulat d'estructura rectangular de toves o pedra construït a sobre d'una cambra mortuòria subterrània. La [[piràmide esglaonada]] de Djoser és una sèrie de mastabes de pedra apilades l'una al cim de l'altra. Les piràmides es van construir durant els imperis antic i mitjà, però els dirigents posteriors les van abandonar a favor de les menys brillants tombes de pedra tallada.<ref>Dodson (1991) pàg. 23</ref> Tenien en compte l'orientació dels astres i els coneixements de l'[[astronomia egípcia]].
Línia 278:
[[Fitxer:Anubis attending the mummy of Sennedjem.jpg|miniatura|esquerra|Anubis era el déu de l'antic Egipte associat amb els rituals de momificació i enterrament; aquí, assisteix una mòmia]]
Cap a l'Imperi nou, els antics egipcis havien perfeccionat l'art de la momificació; la millor tècnica durava 70 dies i incloïa retirar els òrgans interns, retirar el cervell a través del nas, i dissecar el cos en una barreja de sals anomenada ''[[natró]]''. El cos s'embolicava, llavors, en lli amb amulets protectors inserits entre capes i situat en un sarcòfag antropoide decorat. Les mòmies del Baix imperi també es posaven en estoigs pintats de mòmies [[cartonatge|cartonades]]. Les pràctiques efectives de preservació van declinar durant les eres ptolemaica i romana, mentre que es va posar més èmfasi en l'aparença externa de la mòmia, que es decorava.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/mummy/late.html| títol = Mòmies i momificació: Baix Imperi, Períodes Ptolemaic, Romà i Cristià| consulta
}}</ref> La pràctica de l'[[embalsamat]] va suposar els primers coneixements d'[[anatomia humana]] i de [[medecina|medicina]].
Els egipcis rics s'enterraven amb grans quantitats d'objectes de luxe, però tots els enterraments, indiferentment de l'estrat social, incloïen béns per als morts. Al començament de l'Imperi nou, el [[llibre dels morts]] es van incloure a la fossa, junt amb les estàtues [[uixebti]], que es creia que realitzaven treballs manuals per a ells en l'altra vida.<ref>{{ref-web
| url = http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/burialcustoms/shabtis.html| títol = Uixebtis| consulta
}}</ref> Els rituals que reanimaven màgicament el mort acompanyaven els enterraments. Després de l'enterrament, s'esperava que els parents vius portessin ocasionalment menjar a la tomba i recitessin pregàries en nom del mort.<ref>James (2005) pàg. 124</ref>
|