Diferència entre revisions de la pàgina «Aeronau»

2 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Manteniment de plantilles
m (Revertides les edicions de Rebot. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (Manteniment de plantilles)
=== Aeronaus sense planta de potència ===
Les aeronaus més pesants que l'aire, com per exemple [[Planador]]s, [[parapent]]s i [[Ala delta|ales delta]], volen gràcies a la sustentació de les ales sense cap planta de potència instal·lada, aprofitant els corrents d'aire i la pròpia [[energia potencial]]. Aquestos vehicles poden enlairar-se gràcies al desplaçament del vehicle a grans altures, o empentant-les mitjançant altres vehicles, com per exemple altres aeronaus. Perquè els planadors mantinguen la velocitat i sustentació, han de descendir en relació a l'aire, que no implica necessàriament
un descens en relació a terra. Alguns planadors poden guanyar altura gràcies als corrents tèrmiques. El primer exemple de planador controlable fou dissenyat per l'anglès [[George Cayley]], pioner de l'[[aviació]], que podria considerar-se el primer enginyer aeronàutic.<ref>{{ref-llibre |cognom= Dee |nom= Richard |enllaçautor= Richard Dee |títol= The Man who Discovered Flight: George Cayley and the First Airplane |any= 2007| editorial= McClelland and Stewart|lloc= Toronto |isbn= 978-0771029714 }}</ref> En aquesta categoria també entren els globus i les milotxes.
 
=== Amb planta de potència ===
 
[[Fitxer:Wing Da Vinci.gif|miniatura|Primer disseny d'aeronau de Leonardo da Vinci que fa servir potència humana per propulsar-la.]]
Ja a la renaixença, es troben les propostes de [[Leonardo da Vinci]], el pintor, escultor, arquitecte i enginyer, que no només va fer dissenys sobre paper i la construcció d'un paracaigudes operatiu, sino que va anar més enllà i va considerar la idea de construir un aparell per tal de propulsar un parell amb ales, trobant-ne prou dissenys als seus blocs de notes.<ref name=Chanute>{{ref-web|url= http://invention.psychology.msstate.edu/i/Chanute/library/Prog_Wings_Nov1891.html |títol=Progress in Flying Machines |autor=Chanute, O. |any=1891 | consulta=2009-06-12}}</ref>
 
Aquests i d'altres precursors de l'[[aviació]] pràctica i dels dissenys fan que s'intensificaren els esforços per dissenyar i fer vols en la pràctica cap al final de l'[[edat moderna]]. En aquest moment, els esforços es focalitzen en la consecució de vols i de dissenys aprofitables, per una banda, en globus, i, per l'altra, en planadors i dissenys preliminars d'hèlix rotatives per tal de propulsar o donar sustentació.
1.869.840

modificacions