Saab Viggen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
simplific codi infotaula
Etiqueta: editor de codi 2017
m Manteniment de plantilles
Línia 26:
 
==Desenvolupament==
Els primers estudis per desenvolupar un successor del Saab 35 Draken es van realitzar entre 1952 i 1957, on va participar el dissenyador finlandès Aarne Lakomaa.<ref name="Karling">{{citar ref|cognom= Karling |nom= Krister |llengua= Swedish |títol= Saab 37 Viggen – utvecklingen av ett Nytt Enhetsflygplan för det Svenska Flygvapnet 1952–1971: Sett ur en Aerodynamikers Perspektiv |ISBN= 91-631-2395-9 |place= Stockholm |editorial= Svenska mekanisters riksfören |series= SMR:s småskriftserie, 1652-3563 ; 2002:2 |trans_title= Saab 37 Viggen – Development of a New Unitary aircraft for the Swedish Air Force 1952–1971: From an Aerodynamicist's View |any= 2002}}</ref> La construcció va començar en 1964, amb el primer vol de prova en 1967. L'objectiu era produir un caça monomotor amb capacitat [[STOL]] que pogués utilitzar pistes improvisades com carreteres i autopistes en cas d'atac nuclear a les instal·lacions militars.<ref name="bomber 244">Gunston and Gilchrist 1993, p. 244.</ref> Altres requisits eren una [[velocitat supersònica]] a baixa altitud i aconseguir [[Mach|Mach 2]] a altes cotes i la possibilitat de fer [[Aterratge|aterratges]] curts amb [[Angle d'atac|angles d'atac]] baixos per evitar el dany a les pistes improvisades.<ref>Roskam 2002, p. 376.</ref>
 
Per aconseguir-los, Saab va seleccionar una configuració singular: una [[ala en delta]] convencional amb ales [[canard]] a major altura. Les ales canard s'han convertit en un tipus comú en els caces actuals, usant-se en avions com l'[[Eurofighter Typhoon]] i el [[IAI Kfir]]. Tant les seves ales convencionals com les canard produeixen sustentació, pel que, el Viggen, pot ser considerat un biplà modern. Per resistir la tensió en aterratges, Saab va utilitzar [[titani]] en gran part del Viggen, especialment en el fuselatge, i va afegir un [[tren d'aterratge]] inusual per caces, però comuna en [[Avió comercial|avions de passatgers]] i càrrega, amb dues rodes en [[tàndem]]. L'avió va ser dissenyat perquè des d'un principi fos fàcil de reparar i mantenir, fins i tot amb personal poc entrenat.<ref>{{citar ref|url= http://www.aircraftresourcecenter.com/AWA1/101-200/walk200_viggen/walk200.htm |títol= Viggen walkaround |editorial= Aircraft resource center}}</ref><ref>Bitzinger 1991, p. 18.</ref>
 
L'avió va ser dissenyat utilitzant una alta proporció de [[tecnologia]] i experiència estatunidenca, gràcies a l'acord de cooperació en tecnologia militar entre Estats Units i Suècia. Els Estats Units desitjaven una Força Aèria Sueca forta per poder protegir els [[Submarí de míssils balístics|submarins balístics]] desplegats a la costa oest de Suècia. Conseqüentment, la construcció de l'avió va ser més ràpida i barata que hagués estat en un altre cas.<ref name="SDRA">{{citar ref|llengua= Swedish |url=http://www.foi.se/Global/Våra%20tjänster/Rapporter/Tidningen%20Framsyn/Framsyn%202005/Framsyn%20Nr%201%202005.pdf|títol= Hemliga atomubåtar gav Sverige säkerhetsgaranti |trans_title= Secret nuclear submarines gave Sweden security guarantee |obra= Framsyn |any= 2005 |number= 1 |editorial= The Swedish Defence Research Agency}}</ref>
 
La variant JA 37 està impulsada amb un motor [[turboventilador]] [[Svenska Flygmotor RM8B]], una versió del [[Pratt & Whitney JT8D]] que s'utilitzava en avions comercials com el [[Boeing 737]] i el [[Douglas DC -9]], però amb [[postcremador]]. El motor podia fer una inversió d'[[empenyiment]] durant els aterratges, una característica compartida amb el [[Panavia Tornado]]. El Viggen utilitzava un ordinador de navegació Datasaab CK37.