Diferència entre revisions de la pàgina «Lawrenci»

1.100 bytes afegits ,  fa 4 mesos
Ampliació
(Foto)
(Ampliació)
{{Laurenci}}
El '''lawrenci''' és un [[element sintètic]] de la [[taula periòdica]] que pertany a la sèrie dels [[Actinoide|actinoides]], el símbol del qual és el '''Lr''' i el seu [[nombre atòmic]] és 103. Fou sintetitzat per primera vegada el 1961 per un equip estatunidenc liderat per [[Albert Ghiorso]] a la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]].
 
== Història ==
[[Fitxer:96904536.thumb3.jpeg|esquerra|miniatura|Els descobridors del lawrenci. D'esquerra a dreta: Robert Latimer, Albert Ghiorso apuntaapuntant "Lw" al seu lloc a la [[taula periòdica; codescobridors (d'esquerra a dreta) Robert Latimer]], Dr. TorbjornTorbjørn Sikkeland i Almon Larsh.]]
El lawrenci no és present a la natura i fou sintetitzat pels científics estatunidencs de la [[Universitat de Califòrnia a Berkeley]] [[Albert Ghiorso]], el noruec Torbjørn Sikkeland, Almon Larsh i Robert M. Latimer el [[14 de febrer]] de [[1961]] al Berkeley Radiation Laboratory (ara nomenat Lawrence Berkeley National Laboratory). Bombardejaren a l'accelerador d'ions pesats HILAC (Heavy Ion Linear Accelerator) una barreja de 3 μg dels isòtops de més [[període de semidesintegració]] del [[californi]] (nombre atòmic Z = 98) amb isòtops de [[bor]] 10 i 11 (Z = 5) i obtingueren l'isòtop lawrenci 258. Anomenaren el nou element en record del físic estatunidenc [[Ernest Lawrence|Ernest O. Lawrence]] (1901-1958), que havia inventat el [[ciclotró]] i li assignaren el símbol Lw.<ref name=":2">{{Ref-llibre|edició=First edition|títol=The heaviest metals : science and technology of the actinides and beyond|url=https://www.worldcat.org/oclc/1065760723|lloc=Chichester, West Sussex|isbn=978-1-119-30412-8|cognom=Orna|nom=M.V.|llengua=en|data=2019|editorial=John Wiley & Sons|pàgines=16|editor=William J. Evans, Timothy P. Hanusa|capítol=Discovery of the Actinide and Transactinide Elements|cognom2=Fontani|nom2=M.}}</ref> La reacció fou:<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=From transuranic to superheavy elements : a story of dispute and creation|url=https://www.worldcat.org/oclc/1023426787|lloc=Cham, Switzerland|isbn=978-3-319-75813-8|cognom=Kragh, Helge, 1944-}}</ref>
 
<chem display="block">^252_98Cf + ^11_5B -> ^258_103Lr + 5 ^1_0n</chem>
 
<chem display="block">^243_95Am + ^18_8O -> ^256_103Lr + 5 ^1_0n</chem>
 
== Propietats ==
El lawrenci es comporta més com els elements tripositius de la sèrie dels [[Actinoide|actinoides]] que com el [[nobeli]], al qual segueix a la [[taula periòdica]], predominantment dipositiu.<ref>{{Ref-web|títol=Lawrencium {{!}} chemical element|url=https://www.britannica.com/science/lawrencium|consulta=2020-04-06|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica, inc.|data=24 gener 2018|obra=Encyclopædia Britannica}}</ref>
 
== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del lawrenci}}
S'han identificat 18 isòtops del lawrenci que van des del de número màssic 251 al de número màssic 266. La majoria d'ells tenen períodes de semidesintegració molt curts, de l'ordre dels segons. Els que el tenen més llarg són <chem>^261Lr</chem> (39 min), <chem>^262Lr</chem> (≈ 4 h) i <chem>^266Lr</chem> (11 h).<ref>{{Ref-web|títol=Nudat 2|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/reCenter.jsp?z=103&n=154|consulta=2020-04-06|llengua=en|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory|data=}}</ref>
 
== Referències ==
20.173

modificacions