Anna Porfirogènita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
GEC
m Terminologia
Línia 4:
Anna era la filla de l'emperador romà d'Orient [[Romà II]] i l'emperadriu [[Teòfan Anastaso|Teòfan]]. Era també germana dels emperadors [[Basili II (emperador)|Basili II]] Bulgaròctonos ('matador de búlgars') i [[Constantí VIII]]. Era «[[porfirogènita]]», filla legítima nascuda a la càmera porpra especial del palau de l'emperador romà d'Orient. Es considerava que la mà d'Anna tenia tant de valor que hi havia qui deia que Vladímir es va convertir al cristianisme només per casar-se amb ella.<ref>{{ref-llibre|cognom1= Escilitzes|nom1= Joan|cognom2= Wortley|nom2= John|títol= A Synopsis of Byzantine History, 811-1057|any= 2010|isbn = 9780521767057|editorial = Cambridge University Press|pàgina= 319 (pie de nota)|llengua=anglès}}</ref>
 
Anna no volia casar-se amb Vladímir i va expressar la seva forta angoixa camí a les seves noces. En unir-se amb el [[Gran Príncep|gran príncep]] Vladímir, Anna es va convertir en «gran princesa de Kíev», però a la pràctica era referida com a reina o tsarina, probablement com a signe de la seva pertinença a la casa imperial bizantinaromana d'Orient. Va participar activament a la [[Baptisme de Kíev|cristianització de la Rus de Kíev]]: va actuar com a consellera religiosa de Vladímir i va fundar diversos convents i esglésies pel seu compte. No se sap si va ser mare biològica d'algun dels fills de Vladímir, encara que alguns acadèmics han assenyalat que Anna i Vladímir van poder tenir almenys tres fills, entre ells [[Borís i Gleb]].<ref>{{ref-llibre|cognom1= Shepherd|nom= Jonathan|nombre-editor = Paul|apellido-editor = Magdalino|capítol= Marriages towards the millenium|pàgines= 25-26|editorial = BRILL|any= 2003|títol= Byzantium in the year 1000|isbn = 9789004120976|llengua=anglès}}</ref>
 
== Referències ==