Revisió del 11:20, 15 juny 2008 modifica SieBot (discussió \| contribucions) Bots 117.302 edits m Robot afegeix: nl:Reflectie (informatica) ← Edició anterior		Revisió del 17:31, 20 juny 2008 modifica desfés Woundorf (discussió \| contribucions) 225 edits m Correcció lingüística i millora del format. Edició següent →
Línia 1: En [[informàtica]], la '''reflexió''' (també anomenada pel seu mot anglès, '''''reflection''''') és la capacitat d'un programa d'examinar, i eventualment modificar, les seves estructures internes d'alt nivell (per exemple els seus [[programació orientada a objectes\|objectes]]) durant la seva [[execució]]. == Introspecció i intercessió == Hom ~~distingueix~~distingeix dues tècniques usades pels sistemes dotats de reflexió~~ ~~: * La '''La [[introspecció (informàtica)\|introspecció]]''', és la capacitat d'un programa d'examinar el seu propi estat. * La '''La [[intercessió (informàtica)\|intercessió]]''', és la capacitat d'un programa de modificar el seu propi estat d'execució o d'alterar la seva pròpia interpretació o significat. La introspecció és utilitzada per efectuar mesures de rendiment, ~~monitoritzar~~monitorar els mòduls o depurar un programa. Està ~~implémentada~~implementada en llenguatges com [[Smalltalk]] o [[Llenguatge Java\|Java]] que proveeixen eines per conèixer la [[Classe (informàtica)\|classe]] d'un objecte, els seus [[atribut]]s, els seus [[Mètode (informàtica)\|mètode]]s, etc. La introspecció no existeix en llenguatges com el [[Llenguatge C\|C]] o el [[Pascal (Llenguatge de programació)\|Pascal]]. La intercessió permet a un programa evolucionar automàticament en funció del seu entorn. Aquesta propietat apareix als llenguatges com ~~[[SmallTalk]]~~Smalltalk o [[Python]], però no la trobarem en llenguatges com Java. == Reflexió estructural i reflexió comportamental == Paral·lelament al concepte d'introspecció i d'intercessió, hi ha dos tipus de reflexió  : la reflexió estructural i la reflection comportamental.▼ ▲Paral·lelament al concepte d'introspecció i d'intercessió, hi ha dos tipus de reflexió ~~ ~~: la reflexió estructural i la ~~reflection~~reflexió comportamental. La '''reflexió estructural''' consisteix en [[Reificació\|reificar]] el codi d'un programa i tots els [[Tipus abstracte \|tipus abstractes]] accessibles per aquest programa. Al primer cas, la reificació del codi d'un programa permet de manipular aquest programa durant l'execució. És possible així de mantenir un programa al mateix temps que aquest executa les seves tasques. Al segon cas, la reificació dels tipus abstractes permet al programa d'examinar i de modificar l'estructura de tipus complexos. Es pot així, per exemple, posar a punt algorismes genèrics de [[serialització]].▼ ▲La '''reflexió estructural''' consisteix ena [[Reificació\|reificar]] el codi d'un programa i tots els [[~~Tipus~~tipus abstracte ~~\|tipus abstractes~~]] accessibles per aquest programa. Al primer cas, la reificació del codi d'un programa permet de manipular aquest programa durant l'execució. És possible així de mantenir un programa al mateix temps que aquest executa les seves tasques. Al segon cas, la reificació dels tipus abstractes permet al programa d'examinar i de modificar l'estructura de tipus complexos. Es pot així, per exemple, posar a punt algorismes genèrics de [[serialització]]. La '''reflexió comportamental''' (o reflexió de comportament) concerneix més particularment l'execució del programa i el seu entorn. Per aquest tipus de reflexió, un programa té mitjans per sabercom s'interpreta i té la possibilitat de modificar la seva manera de ser executat, intervenint sobre les estructures de dades de l'avaluador del programa i sobre l'avaluador en sí mateix. Així, el programa pot obtenir informacions sobre la seva implementació o inclús s'auto-reorganitza amb el propòsit d'adapatar-se millor al seu « entorn ».▼ ▲La '''reflexió comportamental''' (o reflexió de comportament) concerneix més particularment l'execució del programa i el seu entorn. Per aquest tipus de reflexió, un programa té mitjans per ~~sabercom~~saber com s'interpreta i té la possibilitat de modificar la seva manera de ser executat, intervenint sobre les estructures de dades de l'avaluador del programa i sobre l'avaluador en sísi mateix. Així, el programa pot obtenir informacions sobre la seva implementació o ~~inclús~~fins i tot s'auto-reorganitza amb el propòsit d'~~adapatar~~adaptar-se millor al seu «~~ ~~entorn~~ ~~». == Reflexió i programmació orientada a objectes ==▼ ▲== Reflexió i ~~programmació~~programació orientada a objectes == En [[programació orientada a objectes]], l'arquitectura reflexiva està implementada pel concepte dels [[Metaobjecte\|metaobjectes]]. Aquests representent elements dles programes orientats a objectes com les classes, els missatges i les funcions genèriques. La manipulació d'aquests metaobjectes es fa per un [[protocol de meta-objectes]] que permet de decidir els comportements del llenguatge. [[CLOS]] ha estat el primer llenguatge a tenir implementat un protocol de meta-objectes.▼ ▲En [[programació orientada a objectes]], l'arquitectura reflexiva està implementada pel concepte dels [[~~Metaobjecte\|metaobjectes~~metaobjecte]]s. Aquests ~~representent~~representen elements ~~dles~~dels programes orientats a objectes com les classes, els missatges i les funcions genèriques. La manipulació d'aquests metaobjectes es fa per un [[protocol de ~~meta-objectes~~metaobjectes]] que permet de decidir els ~~comportements~~comportaments del llenguatge. [[CLOS]] ha estat el primer llenguatge a tenir implementat un protocol de ~~meta-objectes~~metaobjectes. == Llenguatge reflexiu == Els llenguatges següents suporten la reflexió~~ ~~: * [[~~SmallTalk~~Smalltalk]] * [[CLOS]] * [[Python]] Linha 34 ⟶ 35: * [[Objective-C]] * [[PHP]], des de la versió 5 * els llenguatges que funcionen ~~amb~~sobre ~~l'arquitextura~~la plataforma [[.NET]] (com el [[C sharp\|C#]]) Entre els llenguatges on no hi ha distinció entre la compilació i l'execució ([[Lisp]] per exemple), no hi ha diferència entre la interpretació del ~~code~~codi i la reflexió. == Exemple == L'exemple següent està escrit en [[Llenguatge Java\|Java]] : <source lang="Java"> // Sense usar la reflexió ~~Foo foo = new Foo ();~~ Foo foo~~.hello~~ = new Foo(); foo.hello(); </source> <source lang="Java"> // Usant la reflexió ~~Class cl = Class.forName ("Foo");~~ ~~Method~~Class ~~method~~cl = clClass.~~getMethod~~ forName("~~hola~~Foo"~~, null~~); Method method~~.invoke~~ (= cl.~~newInstance~~ getMethod()"hello", null); method.invoke(cl.newInstance(), null); </source> Els dos trossos de codi creen una instància de la classe ''Foo'' i criden el seu mètode ''~~hola~~hello''. Al primer programa, el nom de les classes i els mètodes està codificat en cru, no es pot usar el nom d'una altra classe. Al segon programa, alen ~~contrari~~canvi, el nom de les classes i mètodes pot variar durant l'execució. == Bibliografia == Linha 66 ⟶ 71: * [[Reificació]] * [[Metaobjecte]] * [[Protocol dels ~~meta-objectes~~metaobjectes]] [[Categoria:Programació]]

Reflexió (informàtica): diferència entre les revisions