Cartago (municipi): diferència entre les revisions

'''Cartago''' —en [[àrab]] '''قرطاج''', ''Qartāj''; en [[francès]] ''Carthage''— és una ciutat de [[Tunísia]], dins la [[governació de Tunis]], a uns 10  km al nord-est de [[Tunis]]. Té 20.715 habitants i és capçalera d'una delegació amb 22.590 habitants segons el cens del [[2004]]. La nova ciutat va ser fundada sobre les ruïnes de l'antiga ciutat de Cartago, capital [[fenícia]] fins a l'any [[146 aC]], i després ciutat [[Antiga Roma|romana]] important. Cartago és en una península compresa entre el golf i el llac de [[Tunísia]]. Els edificis principals de Cartago són el Palau Presidencial (que no es pot fotografiar legalment), la moderna [[Mesquita del Abidine|mesquita El Abidine]] ([[2003]]), la [[catedral de Sant Lluís de Cartago]] ([[1884]]/[[1890]]) al [[turó de Byrsa]], diverses ambaixades i el Museu Nacional. Hi ha en construcció un parc arqueològic i una gran mesquita. Les mesquites existents són la de Byrsa, la d'Anníbal, la de Mohamed Ali i la de Yasmina. El cementiri principal és el de Sidi Taïta i n'hi ha un altre al barri de Mohamed Ali; hi ha també dos cementiris cristians i un cementiri militar americà. L'[[aeroport Internacional de Tunis]], que rep el nom d'[[Aeroport Internacional de Tunis-Cartago]], no es troba pas dins la ciutat ni a la delegació, sinó que és a uns 6  km a l'oest. La ciutat va rebre el nom dels colons [[fenicis]], que l'anomenaren ''Kart-Hadasht'' o ''Qrthdst'', que vol dir 'Ciutat Nova'. El municipi actual fou creat per decret el [[15 de juny]] de [[1919]], i el [[25 d'octubre]] de [[1983]] se'n va separar el municipi de '''Cartago'''. Les ruïnes de Cartago foren declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el [[1979]].

La ciutat de Cartago va desenvolupar un gran Estat sota el seu poder. En els seus inicis, el territori cartaginès comprenia només la ciutat i una petita àrea d'uns 50  km². Al segle VI aC els cartaginesos van anar ocupant un territori entre 30.000 i 50.000  km², que va constituir la base de l'[[imperi cartaginès]]. Partint d'aquesta àrea, que se sol denominar metropolitana, es van expandir per crear entre els segles V i III aC un imperi mercantil marítim, aprofitant les factories i ciutats existents fundades pels [[fenicis]], o establint altres noves, a [[Hispània]], [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Illa d'Eivissa]] i al [[nord d'Àfrica]], consolidant a més el seu poder sobre [[Numídia]] i [[Mauritània]]. En el seu apogeu va ser la primera potència econòmica i militar a la [[Mediterrània]] occidental. La República Cartaginesa es va enfrontar a la [[República Romana]] per l'hegemonia, [[Batalla de Cartago|sent derrotada el 149 aC]] en la [[Tercera Guerra Púnica]], el que va comportar la desaparició de l'estat cartaginès, la destrucció de la ciutat de Cartago i l'esclavatge dels supervivents.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tucker |nom=Spencer C. |títol=A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East: From the Ancient World to the Modern Middle East |url=http://books.google.cat/books?id=h5_tSnygvbIC&pg=PA107&dq=carthage+149+500000&hl=ca&sa=X&ei=bRIJUtrxHYiI7Ab74oDQAw&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=carthage%20149%20500000&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2009 |pàgines=107 |isbn=1851096728}}</ref>