Sardhana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais durs |
m Tipografia |
||
Línia 8:
El [[1792]] la begum es va casar amb Levassoult, un francès que manava l'artilleria de Sardhana. El [[1795]] els seus oficials europeus li van retirar el suport i un fill il·legítim de Reinhardt, de nom Zafaryab Khan, es va posar al seu front, i la begum i el seu marit van haver de fugir; en la fugida el palanquí en què anava fou atrapat pels perseguidors i es va clavar un punyal per evitar caure en mans dels enemics; Levassoult es va disparar a si mateix d'acord amb el pacte que havien fet que si un moria l'altre es suïcidaria. Però la begum només estava ferida i es va recuperar i fou portada a Sardhana; una versió diu que tot fou una maniobra de la begum que estava cansada del seu marit.
El poder mentre havia passat a Zafaryab Khan, que la va tractar amb gran indignitat però al cap d'uns mesos el general [[George Thomas]], que ja havia estat al seu servei, la va restaurar al poder. Llavors va conservar el principat de Sardhana sense problemes. El [[1803]] es va sotmetre als britànics que havien conquerit el Doab Superior, i en endavant es va distingir per la seva lleialtat; les seves possessions abraçaven Sardhana, Baraut, Barnawa, i Dankaur, entre altres i els ingressos de l'estat eren de 56.721
La successió corresponia a la descendència de Zafaryab Khan, que havia mort el [[1802]], deixant una filla, casada amb Dye, un oficial britànic. D'aquest enllaç va néixer David Ouchterlony Dyce Sombre, que va ser sobirà de Sardhana fins a la seva mort a París el juliol de [[1851]]; llavors l'estat va passar a la seva vídua Mary Anne Forester, filla del vescomte de St. Vincent.
|