Michele Desubleo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Biografia et bibliografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Desubleo_Michele_A_Sea_Nymph_col_par.jpg|miniatura|''Nimfa marina'']]
'''Michele Desubleo''', nom italianitzat de '''Michel De Sobleau''' o '''Michel Desoubleay''' ([[Maubeuge]], [[16021601]] - [[Parma]], [[1676]]) va ser un pintor flamenc instal·lat des de molt jove a [[Itàlia]], on va arribar acompanyant al seu germanastre [[Nicolas Régnier]]. També és conegut com a '''Michele Fiammingo'''.
 
Es va formar al seu país al costat del pintor [[Abraham Janssens]]. Va arribar a Roma molt jove (doc. 1621-1625). Allí va contactar amb la colònia de [[caravaggistes]] nòrdics que allà hi residien. Poc després es va traslladar a [[Bolonya]], on es va establir. En aquesta ciutat va deixar obres que representen una eficaç fusió entre les seves arrels nòrdiques i els ensenyaments de [[Guido Reni]]. La seva especialitat van ser els quadres al·legòrics i mitològics, que van tenir un públic culte i d'elevat rang.
Línia 10:
 
== Bibliografia ==
*Alberto Cottino, ''Michele Desubleo'', Cremona, 2001.
* Stefania Girometti, "Michele Desubleo, Repos pendant la fuite en Egypte (copie anonyme dʼaprès)", ''Le Musée sort de sa réserve. Une collection redécouverte'', ed. Sophie Laroche, Soissons, 2016, p. 18-20. <nowiki>ISBN 978-94-6161-348-6</nowiki>
* Diego Cauzzi / Stefania Girometti / Claudio Seccaroni, "Venere piange la morte di Adone. Sguardi incrociati tra Michele Desubleo e Nicolas Régnier", ''Bollettino ICR'', N.S. 33, 2016 [2018], p. 29-39.
* Stefania Girometti, "'Guido Reni Inventor'? Zur Entstehung kreativen Potenzials in Renis Bologneser Werkstatt", ''Geteilte Arbeit. Praktiken künstlerischer Kooperation''‚ ed. Magdalena Bushart / Henrike Haug, Colonia, 2020 [en curso de publicación].
* Giuseppe Pacciarotti, ''La Pintura Barroca en Italia'', Ed. Istmo (2000), {{ISBN|84-7090-376-4}}
* Lucia Peruzzi, "Per Michele Desubleo, fiammingo", ''Paragone. Arte,'' 37, 1986, p. 85-92.
* Domenico Sedini, Michele Desubleo, catálogo en línea Artgate de la Fondazione Cariplo, 2010, CC-BY-SA.
* Rudolf Wittkower, ''Arte y Arquitectura en Italia: 1600-1750'', Madrid, 2007. ISBN 978-84-376-2409-9
* [[Rudolf Wittkower]], ''Arte y Arquitectura en Italia: 1600-1750'' Ediciones Cátedra, Madrid (2007) {{ISBN|978-84-376-2409-9}}