Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions

En l'àmbit de les arts, va fer els primers passos en la pintura i l'escultura durant l'etapa de [[adolescència|l'adolescència]] amb el mestratge del seu avi patern i padrí ([[Josep Anton Albert i Massot]]). També va rebre el mestratge del pintor [[Sevilla|sevillà]] [[Félix-Antonio Alarcón]] quan s'instal·là a la casa pairal de la família entre 1883 i 1884; amb ell va dominar la [[pintura a l'oli|figura a l'oli]]. Així, per exemple, l'any 1896 participava en la tercera edició de l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, amb un retrat a l'oli.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Catálogo ilustrado de la tercera exposición de bellas artes e industrias artísticas|url=https://ddd.uab.cat/record/59789|edició=|llengua=castellà|data=1896|editorial=Ajuntament de Barcelona, J. Thomas & Cia|lloc=Barcelona|pàgines=cat. 223, p. 65|isbn=}}</ref>

Va rebre classes de [[flauta]] per [[Rossend Mercader]] i de piano per Salvador Mundi. Finalment, el 1900, va rebre classes d'escultura amb el mestratge de [[Josep Carcassó i Font|Josep Carcassó]], nebot de la família Sitjar-Carcassó, amics de la família que la influenciarien molt i mitjançant els quals coneixeria persones clau en la seva trajectòria, com el seu representant literari, Fèlix Clos.{{sfn|Muñoz|2016|p=18-19}} A partir de 1884, les seves visites a Barcelona són cada cop més freqüents i explota cada cop més l'oferta cultural de la [[Ciutat Comtal]] de nou per l'impuls i l'amistat del matrimoni Sitjar-Carcassó. És a partir de llavors que comença la seva [[correspondència]] amb personatges de l'època com [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]], [[Narcís Oller i Moragas|Narcís Oller]] o [[Francesc Matheu i Fornells|Francesc Matheu]].{{sfn|Muñoz|2016|p=20-21}}

Inicià la seva carrera literària, sent molt jove, col·laborant en ''[[l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa]]''. En aquesta publicació de caràcter satíric, hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el [[1897]] i el [[1900]] sota el pseudònim de '''''Virgili d'Alacseal'''''.

És al tombant de segle, al [[1898]], que es presenta als [[Jocs Florals d'Olot]] amb el poema "''Lo llibre nou"'' i el monòleg "[[La infanticida|''La infanticida'']]". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitzà quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim '''Víctor Català''', que va prendre d'un personatge de la novel·la ''Càlzer d'amargor'', que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida, les va signar amb el pseudònim.

El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari ''Lo cant dels mesos'' (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocació literària i els que la van empènyer a publicar-lo en la tipografia de ''[[L'Avenç]]''. Llavors, però, Caterina Albert també tenia una altra vocació: l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia. Malauradament, però, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, únicament se'n va fer una exposició al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] el desembre del [[1955]].

[[Joaquim Folch i Torres]], gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'artística. El 1901, també va publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva: ''4 monòlegs'' en la tipologia de ''[[L'Avenç]]''. A partir d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració literària en la revista modernista ''[[Joventut]]'' (1900-1906). Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus primers [["drames rurals"]], és a dir, aquells contes més negres i punyents de la seva narrativa. El 1902 és quan els recull en el llibre titulat ''Drames rurals'' i quan el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet, en parla en la seva relació epistolar amb [[Narcís Oller]], un dels seus mestres, i amb en [[Joan Maragall]], un altre mestre. Amb el pseudònim, pot escriure allò que li plau més, sense que la seva literatura hagi de tenir un límit moral. Si no es pot amagar darrere Víctor Català, per tant, les crítiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivís i que ho fes sobre aquells temes.

No serà fins al [[1944]] que traurà a la llum una altra obra. En aquest cas, serà el seu primer recull de narracions en castellà: ''Retablo'' (1944). Dos anys més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre temes domèstics, ''Mosaic'' (1946), en l'editorial Dalmau; la seva serà la primera obra que reprendrà les edicions en català d'aquesta empresa. Pocs anys més tard, iniciarà una relació professional prolífica amb l'[[editorial Selecta]], en què publicarà ''Vida moltamòlta'' (1950) i ''Jubileu'' (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves ''Obres completes'' (1951, 1972). Després de la seva mort, Selecta anirà reeditant-ne l'obra.