|
El '''maxil·lar inferior''' o '''mandíbula''', i popularment la '''barra''' o les '''barres''' (de la boca), el '''queix''' o la '''maixella''' és un dels [[ossos de la cara]], pla, imparell, central i simètric, en forma de [[ferradura]]. Se situa en la part inferior i anterior de la cara, constituint el suport de les peçes dentàries inferiors. També el '''queix''' és la regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. L'[[Estomatologia|estomatòleg]] (o [[Odontologia|odontòleg]]) és l'especialista encarregat d'estudiar la seva [[anatomia]], estructura i processos patològics. A banda dels [[ossicles de l'orella]], és l'únic os mòbil del [[crani]].
La mandíbula presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. És l'os més dens, més gran, més dur i més prominent de la [[cara]] dels humans, presentant nombroses característiques morfològiques diferencials segons el [[Gènere (biologia)|gènere]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Nirmale, VK; Mane UW; Sukre, SB; Diwan, CV |títol= Morphological Features of Human Mandible |publicació= International Journal of Recent Trends in Science And Technology |pàgines=pp: 38-43 |volum= 2012; 3 (2) |pmid= 2277-2812 |doi=|url= https://www.researchgate.net/publication/266889231_Morphological_Features_of_Human_Mandible | llengua= anglès| consulta= 27 agost 2018|}}</ref> Els trets específics d'aquest [[dimorfisme sexual]], distingibles gràcies a un conjunt de paràmetres [[Morfometria|morfomètrics]], s'ajusten a determinats patrons facials.<ref>{{ref-publicació|cognom= Alarcón JA, Bastir M, Rosas A |títol= Variation of mandibular sexual dimorphism across human facial paterns |publicació= Homo |pàgines=pp: 188-202|volum= 2016 Jun; 67 (3) |issn= 0018-442X |pmid= 26852041 |doi= 10.1016/j.jchb.2015.11.004 |url= http://digital.csic.es/bitstream/10261/131440/5/HOMO%2067%283%29%20188%e2%80%93202%20%282016%29%20POSTPRINT.pdf | llengua= anglès| consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> La mandídula és un element ossi molt important en la identificació de restes d'interès forense o antropològic,<ref>{{ref-publicació|cognom= Popa, FM; Ştefănescu, CL; Corici, PD |títol= Forensic value of mandibular anthropometry in gender and age estimation|publicació= Rom J Leg Med |pàgines=pp: 45-50|volum= 2009; 17 (1) |issn= 1221-8618 |doi= 10.4323/rjlm.2009.45 |url= http://www.rjlm.ro/system/revista/9/45-50.pdf | llengua= anglès| consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> especialment en absència total o parcial de la [[pelvis]] i/o el crani,<ref>{{ref-publicació|cognom= Alias A, Ibrahim A, Abu Bakar SN, Swarhib Shafie M, ''et al'' |títol= Anthropometric analysis of mandible: an important step for sex determination |publicació= Clin Ter |pàgines=pp: e217-e223|volum= 2018 Set-Oct; 169 (5) |issn= 1972-6007 |pmid= 30393808 |doi= 10.7417/CT.2018.2082 |url=http://www.clinicaterapeutica.it/ojs/index.php/ClinicaTerapeutica/article/view/259/112| llengua= anglès| consulta= 24 novembre 2018|}}</ref> així com en treballs [[Paleontologia|paleontològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Borsuk-Białynicka, M; Evans, SE |títol= Cranial and mandibular osteology of the early triassic archosauriform ''Osmolskina czatkowicensis'' from Poland |publicació= Palaeontol Pol |pàgines=pp: 235-281|volum= 2009; 65 |issn= 2300-8598 |doi=|url= http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.879.6480&rep=rep1&type=pdf| llengua= anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Els [[Paleoantropologia|paleoantropòlegs]], per exemple, han documentat nombrosos trets mandibulars que diferencien els [[Neanderthal|neanderthals]] dels [[humans]]. Entre ells destaquen: major robustesa, [[Mentó|barbeta]] menys prominent, espais retromolars més grans, àrea gonial més arrodonida, osca sigmoide asimètrica i forat mandibular situat en una posició més posterior.<ref>{{ref-publicació|cognom= Harvati, K; Nandini Singh, N; Nicholson López, E |títol= A Three-Dimensional Look at the Neanderthal Mandible |publicació= A: Continuity and Discontinuity in the Peopling of Europe. One Hundred Fifty Years of Neanderthal Study, Chap. 16 (Condemi S, Weniger GH; Eds.) Springer Science+Business Media B.V |pàgines=pp: 179-192. {{ISBN|978-94-007-0491-6}}|volum= 2011 |doi= 10.1007/978-94-007-0492-3_16 |url= http://pages.nycep.org/ed/download/pdf/NMG%2033.pdf | llengua= anglès| consulta= 17 març 2019|}}</ref> És un os que, com en el cas de la [[mandíbula de Banyoles]], té un gran valor per interpretar els canvis evolutius del gènere ''[[Homo]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grün R, Maroto J, Eggins S, Stringer C, ''et al'' |títol= ESR and U-series analyses of enamel and dentine fragments of the Banyoles mandible |publicació= J Hum Evol |pàgines=pp: 347-358|volum= 2006 Mar; 50 (3) |issn= 0047-2484 |pmid= 16364406 |doi= 10.1016/j.jhevol.2005.10.001 |url= https://www.academia.edu/2058690/ESR_and_U-series_analyses_of_enamel_and_dentine_fragments_of_the_Banyoles_mandible | llengua= anglès| consulta= 21 març 2019|}}</ref>
== Anatomia ==
=== Cos ===
Té una vora superior o [[Alvèol dental|alveolar]] (marge alveolar), amb orificis per on neixen les arrels [[Dentició|dentàries]] separats un de l'altre per les parets interalveolars. En la seva part mitjana presenta la [[símfisi]] [[mentó|mentoniana]] o [[símfisi mandibular|mandibular]], línia d'unió de les dues hemimandíbules o hemiarcades, que s'[[ossificació|ossifica]] en el primer o segon any de vida a partir de les restes del [[cartílag]] de Meckel.<ref>{{ref-publicació|cognom= Niño Sandoval, TC |títol= Sínfisis mandibular: una revisión de los aspectos embriológicos e importancia en evolución humana |publicació= Act Odontol Colom |pàgines=pp: 167-178|volum= 2012; 2 (1) |doi= 10.15446/aoc |issn= 2027-7822 |url= http://www.bdigital.unal.edu.co/31051/1/30123-108453-1-PB.pdf | llengua= castellà| consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Al llarg d'aquesta línia hi ha diverses crestes òssies que constituïxen la protuberància mentoniana. A l'altura del segon [[premolar]] de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. La posició d'aquests orificis respecte al marge alveolar s'altera amb l'edat i la pèrdua de peces dentals, fet que té rellevància en Odontologia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Charalampakis A, Kourkoumelis G, Psari C, Antoniou V, ''et al'' |títol= The position of the mental foramen in dentate and edentulous mandibles: clinical and surgical relevance |publicació= Folia Morphol (Warsz) |pàgines=pp: 709–714|volum= 2017 Maig 29; 76 (4) |pmid= 28553857 |doi= 10.5603/FM.a2017.0042 |issn= 0015–5659 |url= https://journals.viamedica.pl/folia_morphologica/article/view/FM.a2017.0042/38264 | llengua= anglès| consulta= 6 octubre 2018|}}</ref> En la cara externa del cos existeix un solc denominat línia obliqua externa. En la seva cara interna o [[llengua (múscul)|lingual]] es troben unes rugositats denominades apòfisis geni (dues superiors i dues inferiors), que són el punt d'inserció de diversos [[múscul]]s de l'[[orofaringe]] ([[múscul genioglòs]], [[múscul geniohioïdal]]...), i un altre solc denominat línia obliqua interna o milohioïdal (punt d'inserció del [[múscul milohioïdal]], o sòl de la boca).
Les fosses digàstriques estan situades per fora i una mica per sota de les apòfisis geni i en elles s'inserten els [[Múscul digàstric|músculs del mateix nom]].
=== Branques ===
Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament [[embrionari]] en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palomo Gutiérrez, MP |títol= Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral- |publicació= UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas |pàgines=pàgs: 154 {{ISBN|84-669-2074-9}} |volum=2001|doi=|url= https://eprints.ucm.es/7325/1/T25065.pdf | llengua= castellà| consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o '''gonion''' i que es relaciona amb la inserció dels músculs [[masseter]] i [[Múscul pterigoïdal medial|pterigoïdal medial]]. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior (artèria, vena i nervi), el qual passa pel canal o conducte mandibular a través de la part esponjosa de la branca i en direcció ventral fins l'orifici mentonià del cos.<ref>{{ref-publicació|cognom= Di Muzio, B |títol= Mandibular canal |publicació= Radiopaedia Cases|pàgines=pàgs: 7|volum= 2015 Set 10; 31655 |url= https://radiopaedia.org/cases/mandibular-canal-1 | llengua= anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Pot existir, com a variant anatòmica, un altre canal mandibular accessori.<ref>{{ref-publicació|cognom= Suazo Galdames I, Zavando Matamala D, Cantín López M |títol= Canal mandibular accesorio: análisis de su prevalencia y aspecto imagenológico |publicació= Av Odontoestomatol |pàgines=pp: 85-90|volum= 2011 Mar-Abr; 27 (2) |doi=|issn= 0213-1285 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/odonto/v27n2/original3.pdf | llengua= castellà| consulta= 2 octubre 2018|}}</ref> Davant del forat mandibular existeix una petita estructura triangular punteguda, anomenada espina de Spix o ''lingula mandibularis'',<ref>{{ref-publicació|cognom= Eramo S, De Carolis C, Pagano S |títol= Johann Baptist Spix and the 'lingula mandibularis' |publicació= J Hist Dent |pàgines=pp: 116-121|volum= 2014 Hivern; 62 (3) |doi=|pmid= 25951672 |issn= 1089-6287 |url= https://www.researchgate.net/profile/Stefano_Eramo/publication/275095293_Johann_Baptist_Spix_and_the_Lingula_Mandibularis/links/5532242c0cf20ea0a071d095/Johann-Baptist-Spix-and-the-Lingula-Mandibularis.pdf | llengua= anglès| consulta= 25 desembre 2018|}}</ref> en la qual s'inserta el [[lligament]] esfenomandibular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Boche López, EP |títol= Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral- |publicació= USCG. Facultad de Odontologia |pàgines=pàgs: 54 |volum= 2016; Set |doi=|url= http://www.repositorio.usac.edu.gt/5707/1/T_2669.pdf | llengua= castellà| consulta= 20 setembre 2018|}}</ref> En un ~80% dels individus, per darrere del forat mandibular es troba una prominència menor, l'antilíngula. No sempre és fàcil d'identificar, però té interès com a element referencial quan s'efectuen procediments de cirurgia ortognàtica sobre la branca.<ref>{{ref-publicació|cognom= Park JH, Jung HD, Kim HJ, Jung YS |títol= Anatomical study of the location of the antilingula, lingula, and mandibular foramen for vertical ramus osteotomy |publicació= Maxillofac Plast Reconstr Surg |pàgines=pp: 15|volum= 2018 Jul 25; 40 (1) |doi= 10.1186/s40902-018-0155-3 |pmid= 30094227 |pmc= 6057865 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6057865/ | llengua= anglès| consulta= 25 desembre 2018|}}</ref>
Cada branca presenta dos processos en la seva part superior: un anterior, denominat [[apòfisi coronoide]], sovint amb forma de ganxo i que serveix d'inserció per al [[múscul temporal]]; i un posterior, ([[còndil]]), el qual es troba recobert per [[fibrocartílag]] i s'articula amb la fossa mandibular (o cavitat glenoïdal) de l'[[os temporal]], formant l'[[articulació temporomandibular]], situada per davant del [[conducte auditiu extern]].
El còndil és una estructura prominent, amb un eix longitudinal perpendicular a la branca i una mida d'uns 15-20 mm en sentit transversal i 8-10 mm en sentit anteroposterior. Té un cap [[convex]] de morfologia [[el·lipsoide]]. La superfície superior d'aquest cap és la que s'articula amb el temporal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Contreras, A; González, B; Parra, J; Rivas, F; ''et al'' |títol= Elementos anatómicos del complejo articular cráneo-mandibular |publicació= KIRU |pàgines=pp: 157–165|volum= 2017 Jul-Des; 14 (2) |doi= 10.24265/kiru.2017.v14n2.08 |pmid=|issn= 1812–7886 |url= https://www.aulavirtualusmp.pe/ojs/index.php/Rev-Kiru0/article/viewFile/1224/973 | llengua= castellà| consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>
La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'[[Cirurgia oral i maxil·lofacial|intervenció quirúrgica maxil·lofacial]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A |títol= Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment |publicació= Radiol Case Rep |pàgines=pp: 112-117|volum= 2017 Des 29; 13 (1) |doi= 10.1016/j.radcr.2017.11.001 |pmid= 29487645 |pmc= 5826470 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5826470/ | llengua= anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'[[arc zigomàtic]] i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de [[trànsit]], agressions o caigudes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB |títol= Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 2208|volum= 2017 Maig 19; 7 (1) |doi= 10.1038/s41598-017-02335-6 |pmid= 28526860 |pmc= 5438346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5438346/ | llengua= anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'[[articulació temporomandibular|ATM]], una baixa [[densitat mineral òssia]] o l'ús perllongat d'[[Inhibidor de la bomba de protons|inhibidors de la bomba de protons]] són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N |títol= Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible |publicació= Cureus |pàgines=pp: e829|volum= 2016 Oct 13; 8 (10) |doi= 10.7759/cureus.829 |pmid= 27882276 |pmc= 5106346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5106346/ | llengua= anglès| consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> L'[[aplàsia]] condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,<ref>{{ref-publicació|cognom= Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A |títol= Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case |publicació= Indian J Dent Res |pàgines=pp: 210-213|volum= 2015 Mar-Abr; 26 (2) |doi= 10.4103/0970-9290.159173 |pmid= 26096120 |issn= 1998-3603 |url= http://www.ijdr.in/article.asp?issn=0970-9290;year=2015;volume=26;issue=2;spage=210;epage=213;aulast=Shivhare | llengua= anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Canger EM, Celenk P |títol= Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pàgines=pp: 259-263|volum= 2012 Mar; 41 (3) |doi= 10.1259/dmfr/93380292 |pmid= 22116127 |pmc= 3520292 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3520292/ | llengua= anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La [[hiperplàsia]] condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ibrahim, D |títol= Unilateral condylar hyperplasia - probable |publicació= Radiopaedia Cases |pàgines=pàgs: 6|volum= 2017 Oct 25; 31778 |url= https://radiopaedia.org/cases/unilateral-condylar-hyperplasia-probable-1 | llengua= anglès| consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X |títol= Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases |publicació= Cranio |pàgines=pp: 136-140|volum= 2010 Abr; 28 (2) |doi= 10.1179/crn.2010.019 |pmid= 20491236 |issn= 0886-9634 |url= https://www.researchgate.net/publication/44619518_Bifid_Condyle_Review_of_the_Literature_of_the_Last_10_Years_and_Report_of_Two_Cases | llengua= anglès| consulta= 29 setembre 2018|}}</ref>
Entre l'apòfisi coronoide i el còndil existeix una osca profunda i còncava que recorda una mitja lluna (osca mandibular o sigmoide). A través d'ella penetren l'artèria i la vena [[Múscul masseter|masseterines]], així com el nervi corresponent. De vegades, aquesta estructura pot ser ocupada per un [[queixal del seny]] ectòpic<ref>{{ref-publicació|cognom= Hanisch M, Fröhlich LF, Kleinheinz J |títol= Ectopic third molars in the sigmoid notch: etiology, diagnostic imaging and treatment options |publicació= Head Face Med |pàgines=pp: 36|volum= 2016 Des 6; 12 (1) |doi= 10.1186/s13005-016-0133-x |pmid= 27923382 |pmc= 5141638 |url= https://head-face-med.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/s13005-016-0133-x | llengua= anglès| consulta= 5 novembre 2018|}}</ref> o un [[osteoma]], fet que comporta problemes considerables.<ref>{{ref-publicació|cognom= Argüero González, M; Gay Escoda, C |títol= Osteoma de la escotadura sigmoidea mandibular: descripción de un caso |publicació= Avances en Odontoestomatologia |pàgines=pp: 169-172|volum= 1993; 9 (3) |doi=|issn= 0213-1285 |url= http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/69536/1/079237.pdf | llengua= castellà| consulta= 5 novembre 2018|}}</ref>
== Patologia ==
La manca congènita de la mandíbula s'anomena '''agnàtia'''<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268487.xml|títol=agnàtia |consulta= 30 de gener de 2010 |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU }}</ref> i molt sovint es presenta acompanyant altres malformacions greus.<ref>{{ref-publicació|cognom= Falcon O, Coteron JJ, Ocon L, Zubiria A, Garcia JA |títol= A case of agnathia, tetramelia and diaphragmatic hernia at 18 weeks' gestation |publicació= Ultrasound Obstet Gynecol |pàgines=pp: 305-306|volum= 2004 Mar; 23 (3) |pmid= 15027024 |issn= 1469-0705 |doi= 10.1002/uog.1005 |url= https://obgyn.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1002/uog.1005 | llengua= anglès| consulta= 30 setembre 2018|}}</ref> Entre les principals alteracions morfològiques del maxil·lar inferior destaquen la '''micrognàtia''' o [[hipoplàsia]] mandibular<ref>{{ref-publicació|cognom= Consolaro A, Consolaro RB |títol= Jaws can be referred to as narrow or hypoplastic, but the term "atresia" is inaccurate! |publicació= Dental Press J Orthod |pàgines=pp: 19-23|volum= 2018 Set-Oct; 23 (5) |doi= 10.1590/2177-6709.23.5.019-023.oin |issn= 2177-6709 |pmid= 30427490 |url= http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2176-94512018000500019&lng=en&nrm=iso&tlng=en | llengua= anglès| consulta= 24 novembre 2018|}}</ref> i la '''macrognàtia''' (mandíbula de mida anormalment gran).<ref>{{ref-publicació|cognom= Rajendran, A; Sivapathasundharam, B |títol= Developmental Disturbances of Oral and Paraoral Structures |publicació= A: Shafer's Textbook of Oral Pathology, Chap 1. Elsevier Health Sciences |pàgines=pp: 12-13 {{ISBN|9788131238004}} 7th Ed. (rev) |volum= 2014: Feb 10 |pmid= |url= https://books.google.es/books?id=WnhtAwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false | llengua= anglès| consulta= 27 agost 2018|}}</ref> La migrognàtia, en particular, és un [[signe clínic]] característic que forma part de moltes síndromes congènites: síndrome de Pierre Robin,<ref>{{ref-publicació|cognom= Tiol-Carrillo, A |títol= Secuencia malformativa de Pierre Robin: informe de un caso y revisión de la literatura |publicació= Revista ADM |pàgines=pp: 146-151|volum= 2017; 74 (3) |doi=|issn= 0001-0944 |url= http://www.medigraphic.com/pdfs/adm/od-2017/od173g.pdf | llengua= castellà| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> [[síndrome del miol de gat]], [[síndrome de Treacher Collins]], [[síndrome de Down]], síndrome de Hallerman-Streiff<ref>{{ref-publicació|cognom= GARD |títol= Hallermann-Streiff syndrome |publicació= Diseases, NCATS Public Information, NIH |pàgines=pàgs: 7|volum= 2012; Jul 23 (rev)|doi=|url= https://rarediseases.info.nih.gov/diseases/288/hallermann-streiff-syndrome| llengua= anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> o [[síndrome de Turner]], per exemple.<ref>{{ref-publicació|cognom= Infante Contreras, C |títol= Fundamentos para la evaluación del crecimiento, desarrollo y función craniofacial, Cap. 8 |publicació= Facultad de Odontologia. Universidad Nacional de Colombia, Biblioteca Digital |pàgines=pp: 209-236 {{ISBN|978958444286}}|volum= 2011; Jun 13 (pub. online) |url= http://bdigital.unal.edu.co/634/10/9789584442864.09.pdf | llengua= castellà| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La hipoplàsia unilateral de la mandíbula és un dels trets propis de la síndrome de Goldenhar.<ref>{{ref-publicació|cognom= González Calvete L, Ramos Pérez A, Lozano Losada S, López Quintana, C |títol= Síndrome de Goldenhar: a propósito de un caso |publicació= Pediatría Atención Primaria |pàgines=pp: 49-53|volum= 2016 Mar; 18 (69) |issn= 1139-7632 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1139-76322016000100010 | llengua= castellà| consulta= 18 abril 2019|}}</ref> La '''retrognàtia''' (manca de projecció de la mandíbula en sentit anteroposterior que la situa anormalment per darrere del maxil·lar superior) pot ser congènita o adquirida i requereix en casos greus cirurgia especialitzada, ja que provoca [[apnea del son]], dificultat per [[Deglució|deglutir]] i/o maloclusió dental (de tipus distoclusió).<ref>{{ref-publicació|cognom= Walker, DA |títol= Management of Severe Mandibular Retrognathia in the Adult Patient Using Distraction Osteogenesis |publicació= J Oral Maxillofac Surg |pàgines=pp: 1341-1346|volum= 2002 Nov; 60 (11) |pmid= 12420271 |issn= 0278-2391 |url= http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/protesis/management_of_severe_mandibular_retrognathia_in_the_adult_patient_using_distraction_osteogenesis.pdf | llengua= anglès| consulta= 14 novembre 2018|}}</ref> No és rar que en casos de displàsia fibrosa (un [[Malaltia congènita|defecte congènit]] de l'osteogènesi originat per una [[mutació]] sense sentit en el [[gen]] GNAS1 del [[cromosoma 20]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Tafti D, Cecava ND |títol= Fibrous Dysplasia |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pp: |volum= 2018 Oct 27; NBK532947 (rev) |pmid= 30422542 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532947/ | llengua= anglès| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> el cos mandibular estigui compromès; poques vegades, però, l'afectació és multifocal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang HY, Su BC, Hwang MJ, Lee YP |títol= Fibrous dysplasia of the anterior mandible: A rare case report |publicació= Ci Ji Yi Xue Za Zhi |pàgines=pp: 185-187|volum= 2018 Jul-Set; 30 (3) |pmid= 30069129 |pmc= 6047322 |doi= 10.4103/tcmj.tcmj_57_18 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6047322/ | llengua= anglès| consulta= 30 agost 2018|}}</ref>
Les asimetries mandibulars són unes de les anomalies facials mes comunes i diverses.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brionne, C; Cadre, B; Laroche, Y; Lhotellier, J; ''et al'' |títol= The diagnosis of mandibular assymmetries |publicació= J Dentofacial Anom Orthod |pàgines=pàgs: 16|volum= 2013; 16 (3) |issn= 2110-5715 |doi= 10.1051/odfen/2013202 |url= https://www.jdao-journal.org/articles/odfen/pdf/2013/03/odfen2013163p302.pdf | llengua= anglès| consulta= 30 agost 2018|}}</ref> Les causes poden ser trastorns del desenvolupament cranio-facial, trastorns funcionals, una conseqüència de múltiples patologies (infeccions, tumors, quists) o traumatismes (fractures).<ref>{{ref-publicació|cognom= Chia, MSY; Naini, FB; Gill, DS |títol= The Aetiology, Diagnosis and Management of Mandibular Asymmetry |pàgines=pp: 44-52|volum= 2008; Maig |publicació= Orthodontic Update |issn= 1756-6401 |doi=|url= http://www.mysurgerywebsite.co.uk/website/IGP580/files/asymmetries.pdf | llengua= anglès| consulta= 30 agost 2018|}}</ref> En el cas de la microsomia craniofacial<ref>{{ref-publicació|cognom= Birgfeld CB, Heike C |títol= Craniofacial Microsomia |pàgines=pp: 91–104|volum= 2012 Maig; 26 (2) |publicació= Semin Plast Surg |pmc= 3424699 |pmid= 23633936 |doi= 10.1055/s-0032-1320067 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3424699/ | llengua= anglès| consulta= 9 agost 2018|}}</ref> va ser establerta una classificació de la [[displàsia]] mandibular en tres graus l'any 1969, modificada uns vint anys després.<ref>{{ref-publicació|cognom= Prada Madrid JR, Montealegre G, Gomez V |títol= A New Classification Based on the Kaban's Modification for Surgical Management of Craniofacial Microsomia |pàgines=pp: 1-7|volum= 2010 Mar; 3 (1) |publicació= Craniomaxillofac Trauma Reconstr |pmc= 3052660 |pmid= 22110812 |doi= 10.1055/s-0030-1249368 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3052660/ | llengua= anglès| consulta= 9 agost 2018|}}</ref> En essència, en aquesta patologia es pot classificar clínicament la deformitat mandibular en tres grups:<ref>{{ref-publicació|cognom= Swanson JW, Mitchell BT, Wink JA, Taylor JA, Bartlett SP |títol= Surgical Classification of the Mandibular Deformity in Craniofacial Microsomia Using 3-Dimensional Computed Tomography |pàgines=pp: e598|volum= 2016 Gen; 4 (1) |publicació= Plast Reconstr Surg Glob Open |pmid= 27104097 |pmc= 480110010 |doi= 1097/GOX.0000000000000582 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4801100/ | llengua= anglès| consulta= 9 agost 2018|}}</ref>
- Grau I: La hipoplàsia es mínima o lleugera.
- Grau II: Còndil i branca petits; el cap del còndil està aixafat, no existeix fossa glenoide, el còndil gira en una superfície infratemporal plana i freqüentment convexa. La coronoides pot no existir.
- Grau III: la branca o mandibular es redueix a una làmina d'os molt prima o no existeix
Alguns autors dels EUA creuen que fer una classificació general de les deformitats mandibulars basada en les seves característiques geomètriques simplificaria la del vigent [[ICD-10]]-CM de 2015.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gateno J, Alfi D, Xia JJ, Teichgraeber JF |títol= A Geometric Classification of Jaw Deformities |pàgines=pp: S26-S31|volum= 2015 Des; 73 (Supl 12) |publicació= J Oral Maxillofac Surg |pmid= 26608152 |pmc= 4666701 |doi= 10.1016/j.joms.2015.05.019 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4666701/ | llengua= anglès| consulta= 19 abril 2019|}}</ref>
Les lesions [[tumor]]als -[[Tumor benigne|benigne]]s o [[Tumor maligne|malignes]]- i [[Quist|quístiques]] que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen [[Dent humana|dental]]) o no odontogèniques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A |títol= Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible |publicació= Radiographics |pàgines=pp: 1751-1768|volum= 2006 Nov-Des; 26 (6) |pmid= 17102048 |doi= 10.1148/rg.266055189 |issn= 1527-1323 |url= https://pubs.rsna.org/doi/10.1148/rg.266055189 | llengua= anglès| consulta= 31 agost 2018|}}</ref> Entre els tumors odontogènics que sorgeixen amb més freqüència al maxil·lar inferior es destacable l'ameloblastoma epitelial, una lesió quística expansiva amb diverses variants histològiques que erosiona la cortical òssia -sobre tot de les branques mandibulars- i que en alguns casos pot mostrar una important agressivitat local.<ref>{{ref-publicació|cognom= Valls, A; Montané, E; Bescós, C; Saez, M, ''et al'' |títol= Manejo quirúrgico del ameloblastoma |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 98-104|volum= 2012 Jul-Set; 34 (3) |pmid=|doi= 10.1016/j.maxilo.2012.02.001 |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/maxi/v34n3/original1.pdf | llengua= castellà| consulta= 15 gener 2019|}}</ref> Els mixomes o fibromixomes odontogènics mandibulars són [[Neoplàsia benigne|neoplàsies benignes]], ocasionalment invasives, que sorgeixen amb certa freqüència als sectors posteriors del maxil·lar inferior.<ref>{{ref-publicació|cognom= Capote Moreno, A; González García, R; Rodríguez Campo, FJ; Naval Gías, L, ''et al'' |títol= Mixoma odontogénico mandibular |pàgines=pp: 371-373|volum= 2003 Nov-Des; 25 (6) |publicació= Rev Esp Cir Oral Maxilofac |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582003000600007 | llengua= castellà| consulta= 2 juny 2019|}}</ref> El cementoblastoma benigne és una rara neoplàsia odontogènica d'estirp [[Mesènquima|ectomesenquimal]] que forma una massa mineralitzada adherida a l'àpex de l'arrel d'un molar o premolar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma, N |títol= Benign cementoblastoma: A rare case report with review of literature |publicació= Contemp Clin Dent |pàgines=pp: 92-94|volum= 2014 Gen; 5 (1) |pmid= 24808704 |pmc= 4012127 |doi= 10.4103/0976-237X.128679 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4012127/ | llengua= anglès| consulta= 4 juliol 2019|}}</ref> El quist aneurismàtic és una lesió òssia fibrodisplàstica reactiva que representa el 0,5% dels quists mandibulars i el 1,5% dels quists maxil·lars no odontogènics no-epitelials. Té un subtipus sòlid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Saldaña Rodríguez, M; García Reija, MF; García-Montesinos Perea, B; Mayorga Fernández, M; Saiz Bustillo, RC |títol= Quiste óseo aneurismático mandibular de tipo solido |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 78–82|volum= 2013 Abr-Jun; 35 (2) |doi= 10.1016/j.maxilo.2011.08.008 |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/maxi/v35n2/caso2.pdf | llengua= castellà| consulta= 29 abril 2019|}}</ref> Els leiomiomes intraossis mandibulars són tumors que es veuen de forma molt inhabitual, sent poc més d'una vintena de casos els descrits a hores d'ara en la literatura especialitzada.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dutt KC, Bindra S, Awana M, Talwar M, Lehl G |títol= Intraosseous Leiomyoma of the Mandible: A Case Report of the Rare Entity and Review of Literature |publicació= J Maxillofac Oral Surg |pàgines=pp: 145-151|volum= 2017 Jun; 16 (2) |pmid= 28439152 |pmc= 5385679 |doi= 10.1007/s12663-016-0934-2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5385679/ | llengua= anglès| consulta= 6 juliol 2019|}}</ref> L'ameloblastoma desmoplàstic té tendència a aparèixer a la regió anterior de la mandíbula, pot produir canvis d'osteogènesi reactiva i mostra un patró radiològic mixt lúcid-opac que fa difícil diferenciar-lo d'un odontoameloblastoma<ref>{{ref-publicació|cognom= Martín-Granizo López R, López García-Asenjo J, de Pedro Marina M, Domínguez Cuadrado L |títol= Odontoameloblastoma: Descripción de un caso y revisión de la literatura |pàgines=pp: 340-394|volum= 2004 Ag-Oct; 9 (4) |publicació= Med Oral |issn= 1698-4447 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1698-44472004000400011 | llengua= castellà| consulta= 20 abril 2019|}}</ref> o d'un tumor [[Adenoma|adenomatós]] odontogènic.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma Lamichhane N, Liu Q, Sun H, Zhang W |títol= A case report on desmoplastic ameloblastoma of anterior mandible |pàgines=pp: 171|volum= 2016 Mar 16; 9 |publicació= BMC Res Notes |pmid= 26984790 |pmc= 4793556 |doi= 10.1186/s13104-016-1961-2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4793556/ | llengua= anglès| consulta= 20 abril 2019|}}</ref> Els [[Sarcoma|sarcomes]] mandibulars són poc freqüents, acostumen a presentar-se inicialment en forma d'una tumoració indolora i tenen diferents patrons [[Histopatologia|histopatològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Gutiérrez Santamaría, J; Bescós Atín, S; Pamias Romero, J; Bordonaba Leiva, S; ''et al'' |títol= Sarcomas mandibulares: experiencia quirúrgica en los últimos 10 años |pàgines=pp: 105–110 |volum= 2012 Jul-Set; 34 (3) |publicació= Rev Esp Cir Oral Maxilofac |issn= 1130-0558
|doi= 10.1016/j.maxilo.2012.01.006 |url= https://www.researchgate.net/publication/257498805_Sarcomas_mandibulares_experiencia_quirurgica_en_los_ultimos_10_anos | llengua= castellà| consulta= 27 abril 2019|}}</ref>
Els quists odontogènics d'origen inflamatori més comuns als maxil·lars són els radiculars. Quan es localitzen a la mandíbula i tenen un diàmetre important poden ser causa de fractures patològiques (una fractura patològica de la mandíbula es defineix com una fractura provocada per una patologia òssia prèvia, sent la seva [[incidència]] inferior al 2% de totes las fractures facials).<ref>{{ref-publicació|cognom= Xiao X1,2, Dai JW, Li Z, Zhang W |títol= Pathological fracture of the mandible caused by radicular cyst: A case report and literature review |pàgines=pp: e13529|volum= 2018 Des; 97 (50) |publicació= Medicine (Baltimore) |pmid= 30558010 |pmc= 6319864 |doi= 10.1097/MD.0000000000013529 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6319864/ | llengua= anglès| consulta= 21 juny 2019|}}</ref>
El ''torus'' mandibular és un creixement ossi benigne solitari o bilateral que apareix a la superfície lingual de la mandíbula, generalment a prop de les [[dents canines]] o de les premolars. No sempre és simptomàtic, però pot ocasionar dolor, sagnat esporàdic, petites ulceracions, dificultat per mastegar si té una mida molt considerable o problemes a l'hora d'implantar una [[pròtesi]] dental. Es creu que la predisposició genètica és la causa determinant d'aquesta condició.<ref>{{ref-publicació|cognom= Badireddi S, Boddu NJ |títol= Mandibular tori |pàgines=pp: e8|volum= 2014 Gen 30; 370 (5) |publicació= N Engl J Med |pmid= 24476452 |issn= 1533-4406 |doi= 10.1056/NEJMicm1308354 |url= https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJMicm1308354?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori:rid:crossref.org&rfr_dat=cr_pub%3dwww.ncbi.nlm.nih.gov | llengua= anglès| consulta= 16 abril 2019|}}</ref>
El defecte de Stafne (també anomenat quist ossi latent o estàtic, cavitat òssia mandibular lingual i concavitat òssia [[idiopàtic]]a de la mandíbula) és una anomalia singular del maxil·lar inferior, asimptomàtica i que per regla general no necessita tractament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sánchez Burgos, R; Navarro Cuéllar, I; del Castillo Pardo de Vera, Jl; Morán Soto, MJ; Burgueño García, M |títol= Cavidad ósea idiopática de Stafne. Diagnóstico y manejo |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 96-98 |volum=2011 Abr-Jun; 33 (2) |issn= 2173-9161 |doi= 10.1016/S1130-0558(11)70020-X |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582011000200010 | llengua= castellà| consulta= 13 febrer 2019|}}</ref> Consisteix en una depressió còncava radiolúcida en la zona posterior de la superfície lingual de la mandíbula, de vegades recoberta per l'os i quasi sempre amb teixit [[Glàndula salival|glandular salival]] en el seu interior. Té una [[prevalença]] estimada que oscil·la entre el 0,10 i el 0,48% i s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Deng, F; Gaillard, F; ''et al'' |títol= Stafne cyst |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 5|volum= 2018; Jul |url= https://radiopaedia.org/articles/stafne-cyst | llengua= anglès| consulta= 18 abril 2019|}}</ref> La major part dels especialistes classifiquen aquest defecte com un pseudoquist, ja que el seu contingut no és líquid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hisatomi M, Munhoz L, Asaumi J, Arita ES |títol= Stafne bone defects radiographic features in panoramic radiographs: Assessment of 91 cases |publicació= Med Oral Patol Oral Cir Bucal |pàgines=pp: e12-e19|volum= 2019 Gen 1; 24 (1) |doi= 10.4317/medoral.22592 |pmid= 30573717 |pmc= 6344010 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6344010/ | llengua= anglès| consulta= 13 febrer 2019|}}</ref>
Una de les afeccions mandibulars més comunes és la [[luxació]] espontània.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wajdowicz, MN |títol= Mandibular Dislocation |publicació= MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp |pàgines=pàgs: 3|volum= 2017; Oct |issn=|url= https://www.msdmanuals.com/professional/dental-disorders/dental-emergencies/mandibular-dislocation | llengua= anglès| consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> Té una variant poc freqüent, la luxació crònica recurrent, habitualment provocada per laxitud dels lligaments laterals i/o degeneració capsular de l'articulació temporomandibular amb la subsegüent [[Hiperlaxitud articular |hipermobilitat]] d'aquesta, un trastorn que s'agreuja amb els moviments masticatoris<ref>{{ref-publicació|cognom= Tenorio Carrasco, M; Tenorio Cordero, R; Olaya Bohórquez, D; Jumbo Caiza, N|títol= Luxación recidivante de la articulación témporo-mandibular, reporte de caso |publicació= Rev Med FCM-UCSG |pàgines=pp: 195-199|volum= 2014; 18 (3) |issn= 1390-0218 |url= http://editorial.ucsg.edu.ec/ojs-medicina/index.php/ucsg-medicina/article/view/616/559 | llengua= castellà| consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> i que es veu predominantment en persones grans. Alguns pacients geriàtrics poden necessitar ortesis específiques per prevenir les luxacions.<ref>{{ref-publicació|cognom= Chhabra S, Chhabra N, Gupta P Jr |títol= Recurrent Mandibular Dislocation in Geriatric Patients: Treatment and Prevention by a Simple and Non-invasive Technique |publicació= J Maxillofac Oral Surg |pàgines=pp: 231–234|volum= 2015 Mar; 14 (Supl 1) |pmid= 25838702 |pmc= 4379240 |doi= 10.1007/s12663-012-0454-7 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4379240/ | llengua= anglès| consulta= 4 novembre 2018|}}</ref>
Les fractures mandibulars es poden classificar en virtut de múltiples criteris (etiologia, anatomia, biomecànica, estat dental a la zona fracturada, relació entre els fragments ossis);<ref>{{ref-publicació|cognom= Portaceli Roig, T; Picón Molina, M; García-Rozado González, A |títol= Fracturas mandibulares |publicació= Protocolos clínicos de la SECOM-CyC, Cap. 12 |pàgines=pp: 181-192|volum= 2014; Gen |url= http://www.secom.org//wp-content/uploads/2014/01/cap12.pdf | llengua= castellà| consulta= 18 maig 2019|}}</ref> tot i que hi ha autors que posen l'accent sobre l'ambigüitat i l'escassa rellevància clínica d'algunes de les categories ara per ara existents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Passi, D; Malkunje, L; Atri, M; Chahal, D |títol= Newer Proposed Classification of Mandibular Fractures: A Critical Review with Recent Updates |publicació= Ann Med Health Sci Res |pàgines=pp: 314-318|volum= 2017 Set-Oct; 7 (5) |issn= 2277-9205 |url= https://www.amhsr.org/articles/newer-proposed-classification-of-mandibular-fractures-a-critical-review-with-recent-updates.pdf | llengua= anglès| consulta= 18 maig 2019|}}</ref>
L'osteopetrosi<ref>{{ref-publicació|cognom= Savarirayan, R |títol= Osteopetrosis |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 5|volum= 2012 Oct; ORPHA:2781 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=ES&Expert=2781 | llengua= castellà| consulta= 25 abril 2019|}}</ref> causa [[osteomielitis]] mandibulars intractables que poden simular adesiara un segrest ossi<ref>{{ref-publicació|cognom= Deng, F; Gaillard, F; ''et al'' |títol= Bony sequestrum |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 6|volum= 2019 Abr; 7664 (rev) |url= https://radiopaedia.org/articles/bony-sequestrum | llengua= anglès| consulta= 25 abril 2019|}}</ref> d'origen [[Tuberculosi|tuberculós]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma SS, Saravanan C, Sathyabama V, Satish C |títol= Osteopetrosis of the mandible masquerading as tubercular osteomielitis |pàgines=pii: bcr2012007487|volum= 2013 Gen 10; 2013 |publicació= BMJ Case Rep |pmid= 23314447 |pmc= 3604315 |doi= 10.1136/bcr-2012-007487 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3604315/ | llengua= anglès| consulta= 25 abril 2019|}}</ref>
Les malformacions arteriovenoses mandibulars són rares i difícils de filiar radiològicament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Spreafico R, Sordo L, Bellotto R, Schipano M, ''et al'' |títol= Arterio-venous malformation of the mandible. Case report and review of literature |pàgines=pp: 333-336|volum= 2016 Ag; 36 (4) |publicació= Acta Otorhinolaryngol Ital |pmid= 27734988 |pmc= 5066472 |doi= 10.14639/0392-100X-1351 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5066472/ | llengua= anglès| consulta= 7 juliol 2019|}}</ref> Aquestes lesions es manifesten en forma de masses de creixement lent i episodis recurrents de sagnat gingival més o menys importants. El seu perill potencial és alt, ja que una [[biòpsia]] o una simple extracció dental poden provocar una hemorràgia catastròfica, capaç de ser una amenaça per la vida del pacient.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hasnaoui N, Gérard E, Simon E, Guillet J |títol= Massive bleeding after a tooth extraction: Diagnosis of unknown arteriovenous malformation of the mandible, a case report |pàgines=pp: 128-130|volum= 2017 Jul 21; 38 |publicació= Int J Surg Case Rep |pmid= 28756362 |pmc= 5537400 |doi= 10.1016/j.ijscr.2017.07.033 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5537400/ | llengua= anglès| consulta= 7 juliol 2019|}}</ref>
Un [[Reacció adversa|efecte advers]] inusual de certs medicaments, com ara els bifosfonats,<ref>{{ref-publicació|cognom= Echeveste Inzagaray, JM; Martínez Morentin, M |títol= Osteonecrosis mandibular relacionada con la toma de bifosfonatos por vía oral: a propósito de un caso |publicació= Medicina de Familia. SEMERGEN |pàgines=pp: 430-432|volum= 2011 Oct; 37 (8) |pmid=|issn= 1138-3593 |doi= 10.1016/j.semerg.2011.04.007 |url= http://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-articulo-osteonecrosis-mandibular-relacionada-con-toma-S1138359311001778 | llengua= castellà| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> el [[bevacizumab]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Katsenos S, Christophylakis C, Psathakis K |títol= Osteonecrosis mandibular en un paciente con cáncer de pulmón no microcítico avanzado tratado con bevacizumab |publicació= Arch Bronconeumol |pàgines=pp: 218-219|volum= 2012 Jun; 48 (6) |pmid= 22429334 |issn= 1579-2129 |doi= 10.1016/j.arbres.2012.01.007 |url= https://www.archbronconeumol.org/es-osteonecrosis-mandibular-un-paciente-con-articulo-S0300289612000610 | llengua= castellà| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> o el denosumab,<ref>{{ref-publicació|cognom= Olate S, Uribe F, Martinez F, Almeida A, Unibazo A |títol= Osteonecrosis of the jaw in patient with denosumab therapy |publicació= Int J Clin Exp Med |pàgines=pp: 3707-3709|volum= 2014 Oct 15; 7 (10) |pmid= 25419421 |pmc= 4238486 |issn= 1940-5901 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4238486/ | llengua= anglès| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> és l'[[osteonecrosi]] de la mandíbula. Es creu que aquesta greu i selectiva complicació medicamentosa òssia està relacionada amb diversos factors genètics, ara per ara no identificats amb claredat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang G, Singh S, Chen Y, Hamadeh IS, ''et al'' |títol= Pharmacogenomics of osteonecrosis of the jaw |publicació= Bone |pàgines=pp: 75-82|volum= 2019 Jul; 124 |pmid= 31022475 |issn= 1873-2763 |doi= 10.1016/j.bone.2019.04.010 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S8756328219301462?via%3Dihub | llengua= anglès| consulta= 3 juliol 2019|}}</ref> Altres causes iatrogèniques d'osteonecrosi mandibular poden ser la [[radioteràpia]] local<ref>{{ref-publicació|cognom= Piret P, Deneufbourg JM |títol= L'ostéoradionécrose mandibulaire: épée de Damoclès de la radiothérapie cervico-faciale? |publicació= Rev Med Liege |pàgines=pp: 393-399|volum= 2002 Jun; 57 (6) |pmid= 12180034 |issn= 0370-629X |doi=|url= https://orbi.uliege.be/bitstream/2268/2191/1/ost%c3%a9oradion%c3%a9crose%20vol%2057.pdf | llengua= francès| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> en pacients que sofreixen càncers de cap i coll<ref>{{ref-publicació|cognom= Virós Porcuna, D |títol= Càncer de Cap i Coll |publicació= Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial |pàgines=pàgs: 2|volum= 2013; Set |url= http://www.scorl.cat/detall_temes.php?id_temes=21 | llengua=| consulta= 17 març 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Manzano BR, Santaella NG, Oliveira MA, Rubira CMF, Santos PSDS |títol= Retrospective study of osteoradionecrosis in the jaws of patients with head and neck càncer |publicació= J Korean Assoc Oral Maxillofac Surg |pàgines=pp: 21-28|volum= 2019 Feb; 45 (1) |pmid= 30847293 |pmc= 6400702 |doi= 10.5125/jkaoms.2019.45.1.21 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6400702/ | llengua= anglès| consulta= 17 març 2018|}}</ref> o l'administració de determinats [[Medicament biològic|fàrmacs biològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Favia G, Tempesta A, Limongelli L, Crincoli V, ''et al'' |títol= A Case of Osteonecrosis of the Jaw in a Patient with Crohn's Disease Treated with Infliximab |publicació= Am J Case Rep |pàgines=pp: 1351-1356|volum= 2017 Des 19; 18 |pmid= 29257800 |pmc= 5737229 |doi= 10.12659/AJCR.905355 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5737229/ | llengua= anglès| consulta= 2 desembre 2018|}}</ref>
== La mandíbula en altres vertebrats ==
Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena '''amfistílic'''.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268558.xml|títol=amfistílic|consulta=30 de gener de 2017|autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU |arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Els [[Peixos cartilaginosos|peixos condroïctis]] primitius són un exemple. Els [[taurons]] moderns tenen la mandíbula separada del crani (hiostílica) i la poden desplaçar cap endavant quan ataquen.<ref>{{ref-publicació|cognom= de Morais Terue, AC; Raha, RL; Veiga Conrado, AL; Malavasi Bruno, CE |títol= Análisis y descripción de los diferentes modelos de dentición de los ''Chondrichthyes'' de acuerdo con su subclase |publicació= Revista Electrónica de Veterinaria |pàgines=págs: 14|volum= 2017; 18 (9) |issn= 1695-7504 |url= http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n090917/091707.pdf | llengua= castellà| consulta= 2 juny 2019|}}</ref> En els [[teleostis]] la mandíbula està formada pels ossos dentaris, articulars i retroarticulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palanca Soler, A; Miramontes Sequeiros, LC |títol= Peces Teleosteos: unidades esqueleticas de la region cefàlica |publicació= Laboratorio de Anatomía Animal. Universidad de Vigo |pàgines=pàgs: 128|volum= 2010; Mar |url= https://www.academia.edu/11979356/Peces_Teleosteos_unidades_esqueleticas_de_la_region_cefalica | llengua= castellà| consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>
La mandíbula dels mamífers es caracteritza per ser un os únic i separat dels ossicles auditius, trets que la diferencien de la dels altres vertebrats. Evolutivament, la separació entre la mandíbula i l'[[orella mitjana]] s'atribueix a modificacions successives de l'activitat de les cèl·lules responsables de la resorció de la matriu cartilaginosa, els condroclasts, en el cartílag de Meckel durant les fases embrionàries de diversos ancestres de dita [[Classe (biologia)|classe]] animal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Anthwal N, Urban DJ, Luo ZX, Sears KE, Tucker AS |títol= Meckel's cartilage breakdown offers clues to mammalian middle ear evolution |publicació= Nat Ecol Evol |pàgines=pp: 93|volum= 2017 Mar 6; 1 (4) |pmid= 28459103 |pmc= 5405799 | doi= 10.1038/s41559-017-0093 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5405799/ | llengua= anglès| consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> Pel que fa a la símfisi mandibular dels mamífers adults, s'aprecien notables diferències entre els principals [[clade]]s segons quins siguin els seus hàbits alimentaris. Treballs experimentals en [[primat]]s suggereixen que una major ossificació d'aquesta estructura és el resultat d'un canvi adaptatiu que facilita la mossegada i la masticació unilateral, ja que la fusió enforteix la símfisi davant l'augment dels esforços articulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scott JE, Hogue AS, Ravosa MJ |títol= The adaptive significance of mandibular symphyseal fusion in mammals |publicació= J Evol Biol |pàgines=pp: 661-673|volum= 2012 Abr; 25 (4) |pmid= 22268953 |issn= 1420-9101 |doi= 10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x| llengua= anglès| consulta= 4 desembre 2018|}}</ref>
Els [[crocodilis]] tenen al maxil·lar inferior un sistema articular doble (amb una articulació pterigomandibular addicional) que permet distribuir de forma òptima al llarg del crani l'enorme força de la seva mossegada i que també impedeix les luxacions mandibulars quan s'alimenten.<ref>{{ref-publicació|cognom= Federation of American Societies for Experimental Biology |títol= Scientists find surprise lurking in crocodilian jaw |publicació= ScienceDaily |pàgines=pàgs: 4|volum= 2016; Abr 4 |url= https://www.sciencedaily.com/releases/2016/04/160404221029.htm | llengua= anglès| consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>
Les [[granotes]] no tenen dents a la mandíbula, a excepció de l'espècie ''[[Gastrotheca guentheri]]''. Aquesta és una característica insòlita en els [[anurs]] actuals i que contradiu la llei de [[Louis-Antoine-Marie-Joseph Dollo|Dollo]] sobre la irreversibilitat dels [[evolució|canvis evolutius]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Wiens, JJ |títol= Re-evolution of lost mandibular teeth in frogs after more than 200 million years, and re-evaluating Dollo’s law |publicació= Evolution |pàgines=pp: 1283-1296|volum= 2011 Maig; 65 (5) |pmid= 21521189 |issn= 1558-5646 |doi= 10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x | llengua= anglès| consulta= 28 desembre 2018|}}</ref>
Les mandíbules de les [[serps]] del [[clade]] ''Macrostomata''<ref>{{ref-publicació|cognom= Taylor, C |títol= ''Macrostomata'' |publicació= Variety of Life |pàgines=pàgs: 3|volum= 2014; Maig 13 |url= http://taxondiversity.fieldofscience.com/2014/05/macrostomata.html | llengua= anglès| consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> són llargues i estan formades per diversos elements ossis no fusionats. Això, juntament amb unes unions musculars de gran elasticitat<ref>{{ref-publicació|cognom= Close M, Perni S, Franzini-Armstrong C, Cundall D |títol= Highly extensible skeletal muscle in snakes |publicació= J Exp Biol |pàgines=pp: 2445-2448|volum= 2014 Jul 15; 217 (Pt 14) |pmid= 24803459 |issn= 0022-0949 |doi= 10.1242/jeb.097634 |url= https://www.researchgate.net/publication/262112295_Highly_extensible_skeletal_muscle_in_snakes | llengua= anglès| consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> i la combinació de certes característiques cranials específiques, fa possible que aquests [[ofidi|ofidis]] puguin obrir molt la seva boca i ingerir senceres presses grans.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scanferla, A |títol= Postnatal ontogeny and the evolution of macrostomy in snakes |publicació= R Soc Open Sci |pàgines=pp: 160612|volum= 2016 Nov 9; 3 (11) |pmid= 28018652 |issn= 2054-5703 |doi= 10.1098/rsos.160612 |url= http://rsos.royalsocietypublishing.org/content/3/11/160612 | llengua= anglès| consulta= 22 novembre 2018|}}</ref>
A diferència de les serps verinoses, que tenen les [[glàndules]] productores de [[verí]] al maxil·lar superior, en els [[llangardaixos]] [[helodermàtid]]s només existeix una única glàndula a la mandíbula i múltiples ductes (canals tubulars) connectats amb el solc intern de les dents situades en aquest os.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fry BG, Vidal N, Norman JA, Vonk FJ, ''et al'' |títol= Early evolution of the venom system in lizards and snakes |publicació= Nature |pàgines=pp: 584-588|volum= 2006 Feb 2; 439 (7076) |pmid= 16292255 |issn= 0028-0836 |doi= 10.1038/nature04328 |url= https://www.researchgate.net/publication/272152440_Early_evolution_of_the_venom_system_in_lizards_and_snakes | llengua= anglès| consulta= 19 febrer 2019|}}</ref>
== Referències ==
|
