Abdó i Senén: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
dels Països Catalans, xiquet/eta
m Plantilla
Línia 26:
No se sap res sobre aquests sants excepte els seus noms, que van ser [[màrtir]]s, i que van ser soterrats un [[30 de juliol]] en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'aquesta falta de coneixement sobre ells i la manca de proves de la seva existència real, ja no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants que es commemora litúrgicament en tot el món<ref>{{ref-llibre|títol=Calendarium Romanum: ex decreto Sacrosancti Oecumenici Concilii Vaticani II instauratum|url=http://books.google.cat/books?id=joIltwAACAAJ|any=1969|editorial=Typis Polyglottis Vaticanis}}, p. 132</ref> tot i que se'n permet el culte als llocs on és tradicional.
 
Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del [[{{segle |IX]]|s}}, i el beat [[Jaume de Voràgine]] a la seva ''[[Llegenda Àuria]]'',<ref name="Voragine"/> els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que, essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna.
 
L'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]] manà agafar-los i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que [[Claudi]], pontífex del [[Capitoli]], exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre óssos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge [[Valerià I|Valerià]], atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.<ref name="Voragine">{{ref-llibre|cognom=de Voragine|nom=Jacobus |cognom2=Rebull|nom2=Nolasc |títol=Llegenda àuria|url=http://books.google.cat/books?id=CA0mAQAAIAAJ|consulta=2 d'agost de 2011|any=1976|editorial=Olot}}, p. 422</ref>