Kafiristan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla
m Plantilla
Línia 8:
Al començar l'era cristiana forma part de l'[[Imperi Kuixan]], forman el regne kushana i budista de [[Kapisa|Kapiśa]] Janapada, amb el Lamakam (després [[Laghman]]) al sud. El peregrí xinès [[Hiuen Tsang]] que va visitar Kapisa el [[644]] l'anomena Kai-pi-shi(h) i diu que era un regne pròsper regit per un rei budista kshatriya que tenia sobirania sobre diversos estats veïns com Lampaka, Nagarahara, [[Gandhara]], [[Banu]] i altres. Kapisa i era coneguda per les seves cabres i les seva pell; els cavalls de la raça local també eren apreciats i una colla d'aquestos fou enviat com a present a l'emperador xinès Tai-Tsung pel rei de Chi-pin (Kapisa). Aquestos cavalls de Chi-pin (Ki-pin) eren realment els famosos cavalls de la casta. Hiuen Tsang diu que el país produïa tota mena de cereals, fruites i una arrel perfumada anomenada Yu-kin; el poble vestia roba de llana i de pell, i monedes d'or, plata i coure. S'han trobat objectes procedents de lloc molts llunyans. Els kafirs d'aquesta època foren empenyuts cap a les muntanyes del nord.
 
Els primers musulmans que s'hi van acostar foren els [[saffàrides]] al final del [[{{segle |IX]]|s}} quan van dominar el [[Kabulistan]] i [[Pandjhir]]. Fins al segle IX Kapiśi fou la segona capital de la dinastia [[hindushàhida]] de [[Zabulistan]]
 
L'''Hudud al-alam'' descriu el país de Bolor (xinès Po-lo) com un gran regne governat pel Bulurin Shah, fill del sol. Posteriorment l'extensió del Kafiristan fou més limitada a la zona entre la vall del Pandjhir i la serralada del [[Chitral]]. Els pobles que hi vivien eren indoeuropeus barrejats amb poblacions més antigues indoiranianes; la llengua dels kafirs és part del grup dàrdic seva llengua