Al [[{{segle|IX]]|s}} Sobrarb era més petit que avui i ocupava les valls de Fiscal, Broto, Bielsa i Gistau (en aragonès, Chistau; en castellà Gistain). Després es va expandir cap al nord i l'est, i avui es parla de Vell Sobrarb i Nou Sobrarb. El Sobrarb tradicional abasta l'espai entre el Cinca a l'est, la Serra de Olsón (que podia tenir el nom antic de Serra de Arbe) al sud, el Serrablo a l'oest, i la depressió de l'Ara al nord, ja que no inclou ni Aïnsa ni Boltanya.
== Història ==
L'estudi del comtat de Sobrarb és molt complex, atès l'escàs nombre de notícies que s'han transmès sobre la seva història. La seva frontera sud estigué delimitada per Probablement va estar dominat al començament del [[{{segle|IX]]|s}} per [[Galí Belascotenes]] i el seu fill i successor [[García Galíndez]] «el Dolent». És possible que el primer comte aragonès independent [[Aznar Galíndez]] exercís també el seu poder al Sobrarb sota la protecció de l'Imperi Carolingi i que fos en aquest territori on [[García Galíndez]] «el Dolent» s'aixequés contra [[Aznar Galíndez]]. En qualsevol dels casos, és segur que la tutela dels francs sobre el Sobrarb va ser molt estreta. D'altra banda, a la zona oriental, la [[vall de Gistau]] va mantenir relacions amb el Comtat d'Urgell. L'expansió, doncs, del comtat de Sobrarb va ser molt tardana, i només durant el regnat de [[Sanç III de Pamplona]] «el Gran», es documenta l'existència d'un important monestir, el de Sant Victorià i la colonització llera avall de la vall del Cinca. En la divisió eclesiàstica el territori d'aquest antic comtat coincideix bé amb l'arxiprestat de Sobrarb.
