Fàlsafa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 4:
Els [[mutazilites]] van ser, potser, els primers musulmans que van adoptar els mètodes [[filosofia grega|filosòfics grecs]] per difondre llurs idees. Alguns dels seus adversaris van emprar els mateixos mètodes i el debat va donar pas al moviment filosòfic islàmic, basat en gran manera en la traducció a l'àrab de les obres filosòfiques i científiques gregues i en el seu estudi afavorit pel [[califa]] [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] ([[787]]-[[833]]).
El primer filòsof islàmic important va ser [[Al-Kindí]] (
Al {{segle|XI|s}}, [[Avicenna]] va aconseguir la més sistemàtica integració del racionalisme grec i del pensament islàmic, encara que fos a costa de diversos articles de fe ortodoxos, com ara la creença en la immortalitat personal i en la creació del món. També sostenia que la religió era filosofia, però amb un llenguatge metafòric que la fa acceptable per a les masses, incapaces de copsar les veritats filosòfiques en formulacions racionals. Aquests conceptes van provocar atacs contra Avicenna i contra la filosofia en general per part dels pensadors islàmics més ortodoxos i, sobretot, del teòleg [[Abu-Hàmid al-Ghazalí|al-Ghazalí]], que, amb el seu llibre ''La destrucció dels filòsofs'', va tenir molt a veure amb el declivi final de l'especulació racionalista en la comunitat islàmica. [[Averrois]], filòsof i [[metge]] [[andalusí]] del [[segle XII]], va defensar els conceptes aristotèlics i platònics contra al-Ghazalí i va arribar a ser el filòsof islàmic més important de la història d'Occident gràcies a la seva influència en l'[[escolàstica]].
|