Khilakku: diferència entre les revisions

17 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Tipografia
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Tipografia)
[[Fitxer:Estats neohitites i arameus a Síria al segle VIII  aC.png|miniatura|Regnes neohittites al segle VIII  aC]]
'''Khilakku, Khilikki''', '''Khilikka''' o '''Hilakku''' fou un regne [[neohittita]] de les [[muntanyes del Taure]]. Del seu nom deriva el clàssic [[Cilícia]].
 
El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'[[imperi Hittita]] el [[1185]] però la seva història és desconeguda fins que s'esmenta al {{segle|IX|-|s}} vers el [[859]]  aC quan Assíria va atacar [[Bit Adini]] on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de [[Gurgum]] (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al [[regne de Samal]] (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de [[Patin]], d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de [[Khati]] o [[Karkemish]]; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les [[muntanyes Amanus]]; després els assiris van travessar l'[[Orontes]] i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el [[regne de Que]], el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de [[Khilikka]] (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de [[Yasbuk]] (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per [[Salmanassar III]] i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del [[golf d'Issos]] (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a mitjan segle següent eren independents.
 
Segurament va esdevenir altre cop tributari d'Assíria poc després del 740  aC però no s'esmenta. Vers el 718  aC el país fou conquerit pels assiris però segurament per dificultats d'administració Sargon II (722-705  aC) el va cedir poc després al rei de [[Tabal]], Amris o Ambari junt amb la mà de la seva pròpia filla, i a la inscripció s'afegeix que Khilikki sempre havia estat independent de Tabal. Però vers el 715  aC el rei de Tabal va fer aliança amb Urzaha ([[Rusa I]], anomenat Urza pels assris) d'[[Urartu]], i amb Mita ([[Mides III]]) rei dels [[muskhi]] ([[Regne de Frígia|Frígia]]). Urartu fou derrotada el 713  aC i el 712  aC Tabal fou sotmesa militarment a [[Assíria]]; Amris o Ambari fou fet presoner i portat a Assíria amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. Es van establir uns assiris (pro-assiris?) devots al govern i un tinent governador amb autoritat sobre aquestes, i es va fixar el tribut.
 
A la mort de Sargon II el 705 els [[muskhi]] van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705  aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, [[Azitawadda]], [[Kaska]], [[Meliddu]]/[[Kammanu]] i [[regne de Que|Que]] sota la seva autoritat amb centre a [[Til-Garimmu]] mentre Assyria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696  aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l'''hazanu'' d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, [[Tars (Turquia)|Tars]] i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda.
 
Però a la mort de [[Senaquerib]] el [[681]] Khilakku es va tornar a perdre-la junt a [[Meliddu]], a causa dels atacs [[cimmeris]], i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679  aC Que estava sota el seu control. [[Assarhaddon]] (680-669) i [[Assurbanipal]] (669-631 o 627  aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces a Khilakku el 679  aC en persecució del rei de [[Sidó]] Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu ([[Sis]]) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron [[Assurbanipal]] s'esmenta que va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.
 
Caiguda [[Nínive]] el 612  aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a [[Tars (Turquia)|Tars]] (Tarzi) que s'hauria anat formant al {{segle|VII|-|s}}; el títol que els grecs van donar als seus reis fou ''suuannassai'' o ''syennesis'', i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers ''syennesis'' coneguts els esmenta [[Heròdot d'Halicarnàs]] al {{segle|V|-|s}} que explica que el 585 el rei i un tal Labynetus de [[Babilònia]] (potser el futur rei [[Nabònides]], llavors príncep) van fer un tractat amb [[Ciaxares de Mèdia]]. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi meda ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556  aC) vers 557/556  aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.
 
== Bibliografia ==
2.750.145

modificacions