Babilònia (ciutat): diferència entre les revisions

[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg|miniatura|Babilim i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750  aC]]

'''Babilim''' (sumeri Kadingirra, biblíca '''Babel''', en català '''Babilònia''') és el nom [[accadi]] (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de [[Sumer]], capital de l'estat de [[Babilònia]], a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] (actualment [[Iraq]]). Ja existia vers el 2300  aC. Fou una ciutat estat vinculada a diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir independent el [[1894  aC]]. El cap local '''Sumuabum''' es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de [[Sippar]]. Més tard cap al [[1860  aC]] va conquerir [[Kix|Kish]]. No va ser fins al regnat d'[[Hammurabi]] que va agafar un gran poder. Per a la seva història com a imperi vegeu [[Babilònia]].

Després d'Alexandre, la decadència se'n va accentuar i progressivament s'hi van produir destruccions. Fou capital de [[Seleuc I Nicàtor]], que en fou expulsat el [[321  aC]] (en aquest any només tenia dues fortaleses), però la va reconquerir el [[315  aC]]: va construir [[Selèucia del Tigris|Selèucia]] (Selèucia del Tigris) vers el [[300  aC]] i va traslladar allí la seva capital. Uns anys després apareix pràcticament deserta, habitada només per uns centenars de persones.

El [[127  aC]] els parts van ocupar la ciutat i la seva gent fou venuda com a esclava o enviada a Mèdia. Molts temples foren incendiats així com la major part de la ciutat. El [[36  aC]] hi vivien un cert nombre de jueus i quan el gran pontífex Hircani fou alliberat pel rei part Fraates, va anar a viure a la ciutat.