Khakassos: diferència entre les revisions

A començaments del {{segle|XIII|s}}, els mongols de [[Gengis Khan]] (1207) destruïren llurs unions tribals i llur xarxa d'irrigació, de manera que gradualment abandonaren l'agricultura i es dedicaren al pastoreig i a la cacera seminomàdica, alhora que patien nombroses incursions mongoles fins que el fill de Gengiz, Coçi, dominà el Ienissei el 1217. Fins aleshores eren coneguts com a "kirguisos del Ienissei", i passaran a anomenar-se "poble de Khongoray". A finals del [[{{segle |XVII]]|s}} entre les tribus khakasses es formaren els principats d'Ezen, Tubin, Altyr i Altysan, sotmesos a creixents incursions tant dels khans mongols com dels prínceps de Dzungària. En aquells anys contactaren amb els russos, que després de prendre Kazan el 1552 i Sibir el [[1585]] s'expandiren cap a l'Est, tot penetrant a poc a poc al seu territori, mentre que l'aristocràcia nadiua s'unia al Khanat Oirat de Dzungària. Es reunien en un ''Çıın'' (Alt Consell) que arribà als 700 representants el 1627, molts ells de llinatges Çaüzan i Haraç, dels quals en sorgien els khans kirguisos. Entre els càrrecs locals importants estaven els ''tüzümer'' (buròcrates), els ''çazool'' (recaptadors de tributs) que comptaven amb oficials ''dım'' o ''tünük'', i els ''yarguç'' (jutges). També hi havia les tropes especials ''hozan'' compostes per 40 Batır que curava la seguretat de les famílies dels beis.