Benet XV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Exporta a Wikidata
m Plantilla
Línia 33:
Quan la guerra es va acabar va ser bandejat dels tractats de pau a petició d'Itàlia. Aquest fet va fer adonar-se a '''Benet XV''' que necessitava resoldre la qüestió romana, i justament va ser llavors, a partir de l'encíclica ''Pacem Dei Munus'', quan va començar a reclamar els seus drets com a sobirà d'un estat simbòlic, que Itàlia no li reconeixia, però que serien la base dels [[Pactes del Laterà]]. Amb l'[[encíclica]] ''Pacem, Dei munus pulcherrimum'' (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.
 
A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la [[Conferència de Versalles]], donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de [[França]] i [[Anglaterra]], aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del [[{{segle |XVII]]|s}}. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb [[Portugal]] i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'[[Imperi austrohongarès]]. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant [[Pius X]]. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals. El [[1919]] va aixecar la prohibició que els italians participessin en la vida política del regne, al mateix temps que animava a don Luigi Sturzo perquè fundés el Partito Popolare Italiano, embrió de la futura Democràcia Cristiana.
 
Amb la seva carta apostòlica ''Maximum illud'' de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort del [[Dant]], li va dedicar l'[[encíclica]] ''In Praeclara Summorum'', lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.