Benet XV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Exporta a Wikidata |
m Plantilla |
||
Línia 33:
Quan la guerra es va acabar va ser bandejat dels tractats de pau a petició d'Itàlia. Aquest fet va fer adonar-se a '''Benet XV''' que necessitava resoldre la qüestió romana, i justament va ser llavors, a partir de l'encíclica ''Pacem Dei Munus'', quan va començar a reclamar els seus drets com a sobirà d'un estat simbòlic, que Itàlia no li reconeixia, però que serien la base dels [[Pactes del Laterà]]. Amb l'[[encíclica]] ''Pacem, Dei munus pulcherrimum'' (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.
A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la [[Conferència de Versalles]], donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de [[França]] i [[Anglaterra]], aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del
Amb la seva carta apostòlica ''Maximum illud'' de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort del [[Dant]], li va dedicar l'[[encíclica]] ''In Praeclara Summorum'', lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.
| |||