Diferència entre revisions de la pàgina «Assís»

2 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Plantilla
(Imatge de més qualitat (vegeu discussió sobre l'arxiu original a Commons))
m (Plantilla)
Després d'un període de guerres, el 1174 fou assetjada i conquerida per [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]], emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual va posar al govern de la ciutat al duc [[Conrad d'Urslingen]]. L'any [[1198]] hi va haver una revolta que va ser l'inici d'una sèrie de lluites contra la veïna [[Perusa]]. L'any [[1181]] (o 1182) va néixer una figura molt rellevant: [[Francesc d'Assís]] inconformista i crític amb l'enfocament del cristianisme per part de la cúria eclesiàstica. El 1198 el poble d'Assís, cansat de l'arrogància del duc, el va expulsar. En el conflicte entre [[Güelfs i gibel·lins]] la població es va declarar a favor del papa. En aquesta època van patir atacs per part dels [[sarraïns]] i dels [[tàrtars]], els quals formaven part de l'exèrcit de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Les tropes imperials van devastar repetidament el comtat, però la ciutat, gràcies a la valentia de la seva milícia i al carisma de [[Clara d'Assís|Santa Clara]], va resistir les incursions. En els anys successius, el control de la ciutat va passar alternativament a mans de güelfs i gibel·lins. Després, Assís va passar al domini de l'Església a càrrec dels Perugini, [[Joan Galeàs Visconti]], els [[Montefeltro]], [[Braccio Fortebraccio da Montone]], passant finalment al control de [[Francesc I Sforza]]. Pel novembre del 1442 Assís, defensada per Alessandro Sforza, va patir l'assetjament de les tropes comandades per Niccolò Piccinino. Després de molts dies de vanes temptatives, amb l'ajut d'un frare traïdor, els assetjants van penetrar a l'interior de les muralles. Un cop aconseguida la ciutat, Piccinino va destinar 15.000 florins a la reconstrucció.<ref>Arnaldo Fortini, "Assisi nel medoevo", Società internazionale degli studi francescani, Edizioni Roma anno XVIII</ref> Els districtes de ''Sopra'' i ''Fiumi'' van continuar lluitant entre sí, els primers adherits als guibel·lins i els segons als güelfs, fins al segle XVI, quan la conquesta de l'Úmbria per part del papa [[Pau III]] va restituir la pau a la ciutat.[[Fitxer:Engraved panoramic view of Assisi (Assisi città dello stato pontificio).jpg|miniatura|upright|230px|Dibuix del segle XVI]]
===De l'edat moderna a l'actualitat===
A partir del [[{{segle |XVII]]|s}} Assís esdevé centre cultural per la fundació d'instituts i acadèmies, activitats que es veurien interrompudes per les guerres napoleòniques (1799), quan les tropes franceses van saquejar i prendre obres d'art.
 
El 1860, a través d'un plebiscit i amb unanimitat de vots, Assís s'adherí al naixent de l'[[Itàlia|estat italià]]. Amb la unificació, es va construir la línia de ferrocarril que passa per la ciutat, la qual va suposar una gran millora en les comunicacions. El culte franciscà, que havia estat prohibit per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], es va reiniciar el 1818 i el 1850 es va retrobar la tomba de santa Clara, fets que van convertir Assís en lloc de pelegrinatge. El turisme religiós és encara avui dia una important font d'ingressos econòmics per la ciutat.
1.843.028

modificacions