Pollença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
}}
'''Pollença''' és
== Història ==
Després del [[Repartiment de Mallorca|Repartiment]], els principals beneficiaris a Pollença foren els de l'[[Orde del Temple]], juntament amb altres magnats de la primera Mallorca, les terres pollencines dels quals, amb el temps, anaren essent adquirides dels templers. El [[1312]], quan l'orde fou abolit i els seus béns passaren a l'[[Orde de Sant Joan de l'Hospital]], tot el terme de Pollença era sota gran influència d'aquest darrer orde, i la parròquia en depengué fins a [[1834]]. La casa del Temple es trobava annexa a la [[Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença|parròquia]], per bé que no es conserva.<ref>{{ref-web |url=https://www.monestirs.cat/monst/annex/espa/balear/polltempl.htm |consulta=7 abril 2020 |títol=Casa del Temple de Pollença |obra=Monestirs.cat}}</ref> Pollença va créixer molt ràpid després del [[repoblament de Mallorca|repoblament]], i el 1329 ja comptava amb més de 3.000 habitants, que, naturalment, decaigué fins a la meitat després de la [[pesta negra]] el 1349.<ref name="GEM"/>
Pollença ha estat una zona de Mallorca particularment donada als enfrontaments bèl·lics, probablement per la proximitat amb la costa catalana i la presència del [[Castell del Rei (Pollença)|Castell del Rei]]. Així, a més del setge al [[Castell del Rei (Pollença)|castell]] durant la conquesta cristiana, l'expedició del [[Rei en Jaume]], en un primer moment, tenia la intenció de desembarcar a la [[badia de Pollença]], i només una forta tempesta que desvià les naus cap a [[Andratx]] ho impedí. El castell fou escenari de resistència en els enfrontaments entre [[Jaume II de Mallorca]] i [[Alfons el Franc]] i, més tard, el darrer reducte del partit de [[Jaume III de Mallorca]] (el qual havia arribat a l'illa el [[1343]] desembarcant a Pollença) en el seu enfrontament amb [[Pere el Cerimoniós]]. Jaume III provà de recuperar l'illa el [[1349]], sense succés, després de desembarcar a [[Formentor]] i enfrontar-se a l'exèrcit reial a la vila de Pollença, la qual fou saquejada. La [[Revolta Forana]] el {{segle|xv}} tengué participació pollencina i el darrer any de la guerra, el [[1453]], encara hi havia forans combatent en guerrilles a les muntanyes de Pollença i [[Escorca]]. També durant les [[Germania de Mallorca|Germanies]] Pollença s'alineà amb els revoltats, i els pollencins tengueren un paper important en el setge d'Alcúdia. El [[1522]], l'armada reial desembarcà a Alcúdia i el 29 d'octubre reprimí la vila de Pollença a sang i foc, fet conegut com el dia de la destrossa.<ref name="GEM"/>
La majoria de les cases foren construïdes durant els segles XVII i XVIII, i la majoria de carrers són molt estrets i compactes donant-li cert aspecte medieval. La plaça central es diu Plaça Major amb molts de cafès amb terrassa i dominat per una gran església, l'[[Església de Nostra Senyora dels Àngels de Pollença|església de Nostra Senyora dels Àngels]].▼
També durant els segles {{versaleta|xv}} i {{versaleta|xvi}} Pollença hagué de fer front als [[pirateria barbaresca|atacs pirates]]. Així, el [[1534]] els pollencins refusaren un desembarcament a Formentor, el [[1537]] emboscaren un grup de corsaris sarraïns que havien desembarcat a Cala Estremer. No obstant això, destaquen els fets de [[1550]], quan el [[corsari]] turc [[Dragut]] ocupà la vila amb 1.500 homes; els pollencins, encapçalats per Joan Mas, hi feren front i aconseguiren fer-los reembarcar, perdent, això sí, més de trenta presoners. La valentia de Joan Mas i els altres combatents es contraposà amb la negligència dels [[torre de sentinella|talaiers]], el casteller i el capità d'armes Pere Brull, que fou castigat amb el desterrament de la vila. Els fets es recorden cada mes d'agost, per les festes patronals, amb un simulacre de lluita entre [[Moros i Cristians]].<ref name="Moros">{{ref-web |url=https://www.ajpollenca.net/ca/municipi/les-festes |consulta=7 abril 2020 |títol=Les festes |obra=Ajuntament de Pollença}}</ref> El {{segle|xvii}} les incursions pirates continuaren, a menor escala, però s'afegí la conflictivitat derivada del [[Bandolerisme a Mallorca|bandolerisme]].<ref name="GEM"/><ref>{{Ref-llibre |cognom=Boronat i Barrachina | nom=Pascual |enllaçautor= Pasqual Boronat i Barrachina |cognom2=Danvila y Collado |nom2=Manuel |títol=Los Moriscos españoles y su expulsión |volum=vol.1 |url= |llengua=castellà |editorial= |data=1901 |pàgines=210 |isbn=}}</ref>
▲La
== Població ==
Linha 25 ⟶ 29:
{{fientcat}}
== Festes
* '''Patrons''':
** 2/08: Mare de Déu dels Àngels, patrona de Pollença.
Linha 36 ⟶ 40:
** '''Novembre''': (De novembre a maig) Cicle de conferències de diferents associacions i societats pollencines.
* '''Festes i Fires''':<ref name="Moros"/>
** '''5 i 6 de gener''': Festa dels Reis d'Orient. Cavalcada.
** '''17 de gener''': Festes de Sant Antoni Abat. El Pi de Ternelles.
** '''Març/Abril''': Setmana Santa ''(Divendres Sant, Diumenge de Resurrecció i Dilluns de Pasqua amb pujada al Puig de Santa Maria)''.
** '''Maig''': Corpus Christi. Ball de les Àguiles. Fira de la Mar i Nàutica de Port de Pollença.
** '''16 de juliol''': Festes de la
** '''1 i 2 d'agost''': Festes de la Patrona de Pollença, la Mare de Déu dels Àngels. Festes dels Moros i Cristians.
** '''Novembre''': Fira anual de la Tardor (ramaderia, artesania i agrícola)
Linha 49 ⟶ 53:
** Diumenges a Pollença
== Administració ==
<center>
{{cap resultats eleccions|2015}}
Linha 62 ⟶ 66:
</center>
== Pollencins
*[[Flor Ricomana d'Oltzina]], fundadora del Monestir del Puig de Maria (1312-1388)
*[[Joan Mas Cifre]], heroi local (1520-1607)
Linha 104 ⟶ 108:
* [[Príncep Enric d'Orleans i d'Orleans-Braganza]], comte de Paris i duc de França (1933)
== Associacions
* [[Club Pollença]] (1910) club esportiu i cultural
* Fundació Rotger Villalonga
Linha 112 ⟶ 116:
* ONG "Dentistas sobre Ruedas"
== Llinatges
Entre els primers pobladors de Pollença, hom hi troba destacats els llinatges Boada, Bonet, Bosc, Castelló, '''Cifre''', Colomes, '''Company''', Domènec, Fornells, Garraf, Garriga, Girona, Magre, Martorell, Marc, Maçanet, Peralada, Reus, '''Roger''', Serra, Sitges, Torrella, Tortosa i '''Vives'''.<ref>{{GEM|13|229|Pollença}}</ref>
Actualment, els llinatges pollencins més comuns són '''Cifre''' i '''Cerdà''',<ref>{{ref-notícia |cognom=Ruiz de Galarreta |nom=C |títol=Coll, Barceló, Ramis o Pons, después de García |publicació=Última Hora |url=https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2010/08/14/17612/coll-barcelo-ramis-o-pons-despues-de-garcia.html |consulta=7 abril 2020 |data=14 d'agost de 2010}}</ref> i també hi destaquen Capllonch, Cànaves, Cantallops, Domingo, Llobera, Martí, Mas, Mulet, Perelló, Picó, Rotger, Rull, Torrandell, Salas, Vicenç, Villalonga, Vives.
== Referències ==
Linha 121 ⟶ 127:
== Vegeu també ==
* [[Museu de Pollença]]
* [[Badia de Pollença]]
* [[Cap de Catalunya]]
* [[Llista de monuments de Pollença]]
* [[Ball de les àguiles i sant Joan Pelós]]
| |||