Silvan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Terminologia |
||
Línia 5:
Moltke va llençar el 1838 la hipòtesi que la ciutat era l'antiga Tigranocerta fundada com a capital per [[Tigranes II d'Armènia]] el 80 aC. ocupada per Lucul·le després de la victòria del riu Nicephorios el 6 d'octubre del 69 aC i per Corbulo cent anys després (63 dC). Aquesta ciutat és esmentada fins a la meitat del {{segle|IV}} i després desapareix. La hipòtesi fou després recollida per altres i va agafar forma, però no ha pogut estar mai demostrada.
La Sofene o Sofanene era part de l'Imperi Romà des del 297. Després de la pau de Jovià del 363, va restar en mans romanes. Martiròpolis fou fundada a la Sofene sobre un poble ja existent i gran pel bisbe Marutha (mar Marutha) amb permís del rei de Pèrsia Yazdegerd I. Mar Marutha va tenir activitat entre 383 i 420 i la ciutat s'esmenta per primer cop el 410. Devia estar a la frontera entre romans i perses. De seguida va agafar importància i encara sota Teodosi II (401-450) va esdevenir capital de Sofanene (Tsopkhkh). Aprofintant que no estava fortificada fou ocupada per Kobad I (499-531) el 502 i va deportar als habitants al Khuzestan on van fundar Abaz-Kubadh (Arradjan). L'emperador Anastasi (491-518) la va llavors fortificar. Justinia després del 527 la va fer capçalera d'un oficial militar dependent de l'estrateg de Teodosiòpolis (Erzurum) i va esdevenir un important centre militar a la frontera oriental. Procopi en dona una descripció. Durant la [[Guerra bizantino-sassànida de 572-591]], poc mesos després de la seva derrota a la [[batalla de Martiriòpolis]] de [[588]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Greatrex |nom=Geoffrey |cognom2=Lieu |nom2=Samuel N. C. |títol=The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars Ad 363-628 |volum=vol.2 |url= https://books.google.es/books?id=zoZIxpQ8A2IC&pg=PA170&dq=Battle+of+Martyropolis+588&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwip29W43t3LAhXH7RQKHcnICdUQ6AEIKTAC#v=onepage&q=Battle%20of%20Martyropolis%20588&f=false |llengua=anglès | editorial=Psychology Press |data=2007 |pàgines=170 |isbn=0415465303}}</ref> els perses van ocupar Martiriòpolis el [[589]] però els
Iyath al-Ghanm va conquerir la [[Al-Jazira |Djazira]] pel califat i Martiròpolis va caure sense lluita. La Djazira va tenir molts governadors designats pel califa. El [[870]] [[Isa ben Shaikh ben al-Salil]] Abu Musa al-Dhuhl al-Shaybani fou nomenat governador (també d'[[Armènia]]) i fou el primer hereditari (vegeu [[Shaybànides]]). El [[889]] els shaybànides van perdre el poder que va retornar al califa al-Mutadid.
| |||