Diferència entre revisions de la pàgina «Gal·lípoli»

m
Terminologia
m (Terminologia)
m (Terminologia)
 
== Història ==
Era una plaça forta bizantinaromana d'Orient de [[Tràcia]]. Des de l'any [[1305]] esdevingué la base principal de la [[Companyia Catalana d'Orient]] i des d'allí es llançaren les diverses campanyes de devastació contra l'[[Imperi Romà d'Orient]], uns fets coneguts com la "Venjança Catalana", després de l'assassinat del seu cap [[Roger de Flor]]. 500 turcs de Karasi es van unir als catalans; el [[1309]] quan els turcs tornaven a Karasi, a Anatòlia, foren atacats pels bizantinsromans d'Orient i van haver de romandre a Gal·lípoli durant dos anys. El [[1320]] era la base preferent de la flota bizantinaromana d'Orient.
 
El [[1331]] fou atacada per Umar Beg d'[[Aidin]] que fou rebutjat però va ocupar la fortalesa de Lazgöl (no identificada). El [[1352]] la fortalesa de Djinbi (grec Tzympe), al nord de Gal·lípoli, fou ocupada pels otomans com aliats de [[Joan VI Cantacuzè]]; això va deixar la ciutat aïllada de Tràcia. Allí van establir després un udj o govern militar, dirigit per Yakub Edje i Ghazi Fadil; quan els bizantinsromans d'Orient anaven a pagar una quantitat a canvi de l'evacuació dels otomans, un terratrèmol va destruir els murs de la ciutat ([[3 de març]] de [[1354]]) que fou immediatament ocupada pels otomans i altres forts veïns dels que les muralles s'havien sorrat. Sulayman Pasha va venir d'Anatòlia i va reparar els murs i hi va instal·lar a turcs d'[[Àsia Menor]]. Va esdevenir la base per la conquesta de Tràcia i va agafar el nom de Gelibolu i capital del ''pasha sandjak'' de [[Rumèlia]].
 
Mort Sulayman Pasha el [[1357]] el va succeir com a governador el príncep Murat (després sultà [[Murat I]]). El [[23 d'agost]] de [[1363]] la ciutat fou atacada pel duc [[Amadeu VI de Savoia]] amb un exèrcit croat i la va conquerir entregant-la als bizantinsromans d'Orient ([[14 de juny]] de [[1367]]). [[Andrònic IV Paleòleg]] (1376-1379) la va haver de retornar al sultà el [[31 d'agost]] de [[1376]] i va tornar a ser base de sortida dels otomans cap a Europa. L'exèrcit otomà va avançar cap a Tràcia deixant a Gelibolu a Yanidj Beg a la ciutat per defensar la comunicació amb Anatòlia.
 
El [[1388]] la flota [[República de Venècia|veneciana]] es va presentar a '''Gelibolu''', però només van fer una demostració sense atacar. El [[1399]] els venecians van voler fer valdre el dret de navegació pels Estrets i aliats amb Hongria van iniciar operacions. L'almirall Boucicaut va creuar els estrets sense que la flota otomana que no era gaire potent ho pogués impedir, però la potència de Gelibolu fou un element que Venècia va considerar a l'hora d'aportar reforços a Constantinoble que llavors era atacada per [[Baiazet I]]. Aquest va restaurar la ciutadella.
Venècia va signar un acord amb [[Musa Celebi]] que li garantia el lliure transit pels estrets, però derrotat Musa, [[Mehmet I]] no el va confirmar. El [[1415]] una flota otomana va atacar territori venecià a la [[mar Egea]], i la flota veneciana dirigida per Pietro Loredano va marxar cap a Gelibolu i va destruir en revenja la flota otomana quan va sortir del port on estava protegida ([[29 de maig]] de [[1416]]). Tot i la victòria absoluta els venecians van haver de seguir protegint els seus mercants amb vaixells de guerra per creuar els Estrets. A les negociacions de pau de 1419, Venècia va insistir en el lliure transit.
 
El [[1421]] en esclatar la guerra civil entre [[Murat II]] i Mustafà, els bizantinsromans d'Orient esperaven recuperar Gelibolu negociant però cap dels dos els va voler cedir la base. A la guerra de [[1423]]-[[1430]] entre Venècia i Turquia per [[Salònica]], els venecians van atacar diverses vegades Gelibolu; com que alguns mercants venecians foren capturats l'almirall Silvestro Mocenigo va entrar al port de Gelibolu, però fou rebutjat sense poder destruir la flota otomana. Poc després el fortí proper de Lapseki fou destruït per evitar que caigués en mans dels venecians. El [[1453]] fou ocupada [[Constantinoble]] pels turcs però Gelibolu va romandre la base de la flota otomana.
 
El [[1463]] quan va esclatar [[Guerra Turcoveneciana (1463–1479)|una nova guerra]] amb la [[República de Venècia]], [[Mehmet II]] va fer construir dos fortaleses als dos costats de l'estret del [[Dardanels]], però Gelibolu va restar la base naval principal fins al [[1515]] quan la base del [[Corn d'Or]] la va superar. Després va perdre progressivament importància. Fins al [[1533]] fou capital d'un sandjak del beglerbeglik de [[Rumèlia]]. Llavors es va incorporar a la província del Kapudan Pasha i fou capital de l'eyalat de [[Djazir-i Bhar-i Sefid]]; el [[1600]] formaven aquest eyalat les ''[[Nàhiya|nahiyeler]]'' de Geliblou-Evreshe, Lemnos, Tàsos, Malkara-Harala, Abri, Keshan, Ipsala, i Gümüldjina. El [[1864]] va esdevenir un sandjak (liwa) del wilayat d'Edirne que el 1870 tenia 6 kada (districtes): Gelibolu, Sharkoy, Firedjik, Keshan, Malkara i Enoz; més tard fou reduït als tres kada de Keshan, Murefte i Sharkoy. El búlgars van arribar a la vora de la ciutat el [[1912]]. Els grecs la van ocupar entre [[1920]] i [[1922]].
1.280.987

modificacions