Harmonia musical: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
enllaç
Línia 3:
Els fonaments físics de l'harmonia es basen en el fenomen dels [[harmònics]]. Col·lecció de sons [[sinusoïdal]]s que tot so, de qualsevol instrument, posseeix. Com que el [[Patró rítmic|patró]] [[Interval harmònic|intervàl·lic]] dels harmònics és sempre el mateix, això crea la [[identificació]] inconscient per part del sistema auditiu d'acords més o menys "agradables", depenent de la major o menor semblança a aquest patró universal.
 
Tot i que normalment l'harmonia resulta del [[so]] simultani de dues o més [[nota|notes]], és possible crear-la amb només una [[melodia|línia melòdica]]. Hi ha moltes peces del període [[música barroca|barroc]] per a un [[instrument musical]] en [[Solista|solo]] -per exemple- en les quals els [[Acord (música)|acords]] hi apareixen molt rarament, i tot i això transmeten un complet sentit de l'harmonia. En aquests casos es parla d'harmonia implícita. S'aconsegueix per l'aparició successiva de les notes d'aquell acord en particular, creant una [[il·lusió auditiva]] de simultaneïtat d'aquestes.
 
== Història ==