Mer i mixt imperi: diferència entre les revisions

Tot i que sovint anaven aparellades, la [[jurisdicció]] d'un lloc no té res a veure amb la seva [[propietat privada]]. Per tant, es podia donar a vegades que el senyor d'un [[feu]], que l'explotava econòmicament, no en tingués la capacitat d'administrar [[justícia]] perquè se l'hagués reservada el seu senyor feudal. També podia ser que aquest li hagués donat el mixt imperi per administrar justícia per les causes del dia a dia i que ell s'hagués reservat només el mer imperi pels crims més importants. Això provocava molt sovint situacions legals complicades, ja que un feu s'acostumava a [[infeudar]] repetidament a nobles inferiors creant tota una escala de propietaris.

 

 

Això va provocar la reacció del poder comtal (reial a partir d'[[Alfons el Cast]]) que al combatre les revoltes dels nobles estava defensant la seva sobirania sobre el país. A finals del s. XII reclamava l'existència d'unes [[regalies]] o drets exclusius del sobirà. I al s. [[XIII]] la monarquia catalana es va emparar precisament en els conceptes de mer imperi i mixt imperi que s'extreien del ''[[Codi de Justinià]]'' per reclamar l'exclusivitat dels seus jutges en els plets per crims de sang. L'objectiu era situar la justícia del rei com a pública, per damunt de la dels nobles que es volia considerar privada.<ref>''Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans: La formació de la societat feudal. Segles VI - XII'', vol. 2; Fundació Enciclopèdia Catalana; Barcelona; 1998; p. 207</ref>