Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

57 bytes afegits ,  fa 3 mesos
→‎Fonètica i fonologia: Errada corregida
m (Manteniment de plantilles)
(→‎Fonètica i fonologia: Errada corregida)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
* Manté el so [ts] de la ''ç'' i el so [ts] de ''rs'' com en català antic després de consonant: ''Barcelona'' [baltsalona], persona [paltsona].
* Manté la consonant etimològica de ''ont'' (llatí 'de ŭnde') i ''quand'' (com en valencià i balear) ('on' i 'quan').
* Nombroses metàtesis, algunes comunes amb el balear. Quan no es transcriu aquest fenomen normativament no mencionarem la forma escrita amb metàtesi: "a dintre" > [arrínta], "buidar" > [buriá], "cabra" > [krába], "cogombre" > [kugrómba], "dormir" > [rrumí], "entendre" > [antrénda], "febrer" > [frabé], "forment" > froment [frumént] (''froment'' apareix ja d'antic en català), "pebre" > [préba], "p(r)endre" > [prénda], "pobre" > [pròba], "processó" > [pulsasó], "tendre" > [tréndatrènda] (tambétenir= per/trénda/ ''téndre'':amb tenire tònica tancada, en oposició fonologica amb /trènda/ = tendre), "ufàbrica" > [ufrábika] (''alfàbrega'').
* Rotacisme (influència sarda): mutació de {{IPA|/d/}} i {{IPA|/l/}} intervocàliques a {{IPA|[r]}}: ala [ára], "escola" [ascòra], "Barceloneta" (petita Barcelona): estàndard {{IPA|[bərsəluˈnɛtə]}}, alguerès {{IPA|[baltsaɾuˈneta]}}, "amesclar" [amaskrá], "calentura" [karantúra], "català" [katará], "espilit" [aspirít], "flastomar" [frastumá], "iglésia" [igrézia], "pla" [prá], "ple" [pré], "pluja" [prúdʒa], "platja" [prádʒa], "plorar" [prurá], "taula" [táwra] (fins en sardismes: "flocar" [fruká], "molendu" [muréndu], trilibiqui [triribíki]); "mocador" [mukaró], "vistides" [vistíras], "afinestrada" [afinastrára], "m’agrada" [magrára], "bleda" ['bɾeɾa], "cada" [kára] ("cada" i "cara" són homòfons), "codony" [ku'ɾom], "roda" ['rɔɾa], "vida" [víra] (no existeix un mot 'vila' [vira] en alguerès, sinó l'italianisme "vil·la"), Nadal [narál], reda [réra]. Aquest fenomen també es produeix entre dos mots diferents: de l’Alguer [deralgé], a l’Alguer [aralgé], dóna-me-la [dónamara]. Hi ha el cas especial de la paraula cadira [karía] que ha tingut l’evolució següent: cadira > carira > cari(r)a > caria [karía]. També de {{IPA|/l/}} a {{IPA|[r]}} en grups oclusiva+liquida: "blanc" ['bɾaŋk], "plana" ['pɾana], "clau" [kɾau], "flor" ['fɾɔr], "maleït" [maraít], "meló" [maró], "plaça" ['pɾasa], "ungla" ['uŋgɾa], "plena" ['pɾena], ... Igualment, mutació de {{IPA|[r]}} davant {{IPA|/n/}} i {{IPA|/b/}} en {{IPA|/l/}}: "cisterna" ['sistelna], "barba" ['balba].
* Mutació de {{IPA|/r/}} final de síl·laba a lateral {{IPA|[l]}} (influència sarda): "aguardar" [agwaldá] (esperar), "barca" [bálka], "corda" ['kɔlda], "germà" [dʒalmá], "guardià" [gwaldiá], "juniverd" [dʒunivèlt] (juliverd), "parlar" [pa'l:a] (aquest darrer com en balear), "part" [palt], "persona" [pal'tsona], "port" [pɔlt], "portal" [pul'tal], "quart" [kwált], "sardu" [saldu], "Sardenya" [Sal'deɲa], "tarda" [tálda], "vergínia" [valdʒínja, valdʒíña] (albergínia). El possible grup consonàntic resultant {{IPA|[l]}}+consonant encara se simplifica més fins a {{IPA|[l]}}; e.g. 'forn' : estàndard {{IPA|[ˈforn]}}, alguerès {{IPA|[ˈfol]}}; carn > [kaln]> [kal].
Usuari anònim