Diferència entre revisions de la pàgina «Tabularium»

82 bytes afegits ,  fa 1 any
m
cap resum d'edició
(He afegit dades i una citació)
m
{{Infotaula edifici}}
A la [[Antiga Roma|Roma antiga]], un '''''tabularium''''' (pl. ''tabularia'') era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades. Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els ''[[Tabularius|tabularii]]'', dirigits per un ''praepositus tabulariorum'' que solia ser un llibert<ref name=":0" />, i, de l'altra, els subalterns: ''audiutores tabulariorum'', ''custodes tabulariorum'', etc.<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.fr/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua=frfrancès|nom=Mohammed|cognom=Abid|edició=|lloc=|pàgines=35}}</ref>
 
El ''tabularium'' més important que es conserva és el ''[[tabulàrium de Roma]]'', però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de [[Cartago romana|Cartago]] o el de ''[[Tàrraco|Tarraco]]''<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif.|url=https://www.worldcat.org/title/esclaves-et-affranchis-imperiaux-sous-le-haut-empire-romain-role-politique-et-administratif/oclc/757501673|editorial=|data=1970|lloc=Napoli|llengua=Frenchfrancès|nom=Gerard|cognom=Boulvert|edició=|pàgines=172 i, 186, n. 663; 116, n. 37|isbn=}}</ref>, o bé de municipals, anomenats ''tabularia ciuitatis''<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedic dictionary of Roman law|url=https://www.worldcat.org/title/encyclopedic-dictionary-of-roman-law/oclc/420957510|editorial=American Philosophical Society|data=1953|lloc=Philadelphia|llengua=Englishanglès|nom=Adolf|cognom=Berger|edició=|pàgines=729|isbn=}}</ref>.
== Mecànica de funcionament ==
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (''[[Tauleta de cera|tabulae]]''), es numeraven i s'ajuntaven per formar ''codex'', reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en [[papir]] certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable<ref name="Dic">{{ref-llibre|cognom=C. Daremberg, E. Saglio|títol="Dictionnaire des antiquités grecques et romaines"|pàgines=14|lloc=París|any=1877|url=http://dagr.univ-tlse2.fr/sdx/dagr/feuilleter.xsp?tome=5&partie=1&numPage=24&nomEntree=TABULARIUM&vue=image|nom=C.|edició=|llengua=francès|data=|editorial=|isbn=|cognom2=Saglio|nom2=E.}}</ref>.
 
== Referències ==
464

modificacions