Pactes del Laterà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
La [[unificació d'Itàlia]], el [[1870]], va comportar la desaparició dels [[Estats Pontificis]], territoris que feia més de mil anys que estaven sota la sobirania dels [[papa|papes]] de Roma. El papa [[Pius IX]], que era el que regnava en aquells moments, va negar-se a reconèixer el nou estat italià, en va excomunicar el rei, [[Víctor Manuel II d'Itàlia|Víctor Manuel II]], i va viure la resta de la seva vida en situació d'aïllament als palaus del [[Vaticà]]. Durant 50 anys, Itàlia i la Santa Seu van mantenir un clima d'hostilitat mútua.
 
Durant el pontificat de [[Pius XI]] es va trencar aquest clima d'aïllament amb Itàlia i es van firmar els Pactes del Laterà, que van entrar en vigor el [[7 de juny]] de 1929.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robbers |nom=Gerhard |títol=Encyclopedia of World Constitutions |url=http://books.google.cat/books?id=M3A-xgf1yM4C&pg=PA1007&dq=june+7+1929+vatican&hl=ca&ei=eYe4TYC1B8ih8QPjjpVI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=june%207%201929%20vatican&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data= |pàgines=p.1007 |isbn=0816060789 }}</ref>
 
Els pactes van ser tres: