Teogonia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
traduccions catalanes |
||
Línia 1:
<br />{{Infotaula de llibre
}}
La '''''Teogonia''''' (del [[grec]] Θεογονία: ''Theogonía'', literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per [[Hesíode]], que ve a ser com el [[Gènesi]] de la [[mitologia grega]]. Està en discussió si ha de ser datada en el [[segle VII aC]] o en el [[segle VIII aC]]. L'obra narra l'origen del [[Cosmos]] i el [[llinatge]] dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per medis orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hesíode per «pensar» en el món segons categories essencials. És una de les obres clau de l'[[èpica]] [[grecollatina]]. La ''Teogonia'' va servir per fonamentar el treball posterior d'Hesíode, més moralista i dissenyat com una guia practica per la vida diària, on explica la justificació divina del treball, dins d'un marc conceptual, on el diví, és entès com el fonament de la realitat, però només en la mesura en què la seva presència i realitat es verifiquen cada dia en l'esdevenir del món. A diferència dels textos [[Homer|homèrics]], la ''Teogonia'' està escrita per ser llegida com una revelació feta a l'autor per les [[Muses]] del [[Mont Helicó]], història que forma la primera part del text. Els relats de la ''Teogonia'' apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica.
Línia 5:
==El mite de successions==
El tema central de la Teogonia és la successió de diverses generacions de déus fins a arribar al regnat de [[Zeus]].<ref>Hard, Robin, The Routledge Handbook of Greek Mythology: Based on H.J. Rose's "Handbook of Greek Mythology", Psychology Press, 2004, ISBN 9780415186360.</ref> Primerament apareixen el [[Caos (mitologia)|Caos]], [[Gea]], Eros (aquí Hesíode difereix d'altres fonts) i el [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. A partir d'ells neixen els déus primordials, entre els quals neix Urà. Aquest esdevé el primer monarca diví. S'aparella amb Gea per engendrar els titans i altres criatures però els amaga de manera que no puguin desenvolupar-se i així no corre perill que cap d'ells li vulgui arravassar el poder. Gea dona al més jove dels titans, Cronos, una falç especial amb què poder atacar el seu pare. Cronos castra Urà i de la sang i el semen neix [[Afrodita]]. Cronos pren el control però sospita que pot córrer la mateixa sort que el seu pare. Per això quan s'uneix a Rea s'empassa tots els fills just en el moment de néixer. Ella, desesperada, amaga un nadó i li fa empassar una pedra embolicada, que provoca el vòmit i la sortida dels fills anteriorment engolits. Aleshores aquests, liderats per Zeus, ataquen Cronos en una batalla anomenada [[titanomàquia]] i que acaba amb el triomf final de Zeus. Sembla que la història de les diverses generacions divines està inspirada en el mite hurrita de [[Kumarbi]].
== Traduccions catalanes ==
* {{Ref-llibre|cognom=|any=2012|consulta=|llengua=grec - català|traductor=Francesc J. Cuartero Iborra|volum=|edició=|editorial=Adesiara|lloc=Martorell|data=|mes=|pàgina=|url=|pàgines=|col·lecció=Aetas|isbn=978-84-92405-54-1|oclc=|bnf=|doi=|lccn=|id=|citació=|format=|títoltraduït=|nom=|enllaçautor3=|autor=Hesíode|enllaçautor=Hesíode|cognom2=|nom2=|autor2=|enllaçautor2=|cognom3=|nom3=|autor3=|cognom4=|títol=Teogonia|nom4=|autor4=|enllaçautor4=|cognom5=|nom5=|autor5=|enllaçautor5=|capítol=|urlcapítol=|editor=|ref=}}
* {{Ref-llibre|cognom=|any=2012|consulta=|llengua=català|traductor=Joan Castellanos|volum=|edició=|editorial=La Magrana|lloc=Barcelona|data=|mes=|pàgina=|url=|pàgines=|col·lecció=|isbn=848264579X|oclc=|bnf=|doi=|lccn=|id=|citació=|format=|títoltraduït=|nom=|enllaçautor3=|autor=Hesíode|enllaçautor=Hesíode|cognom2=|nom2=|autor2=|enllaçautor2=|cognom3=|nom3=|autor3=|cognom4=|títol=Teogonia. Els treballs i els dies.|nom4=|autor4=|enllaçautor4=|cognom5=|nom5=|autor5=|enllaçautor5=|capítol=|urlcapítol=|editor=|ref=}}
== Referències ==
| |||