Aiguatèbia i Talau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 15:
El terme comunal d'Aiguatèbia i Talau, de 296.800 hectàrees d'extensió és situat a l'extrem nord-oest de la seva comarca, a la part alta de la vall de la [[Ribera de Cabrils]], afluent indirecte de la [[Tet]] per l'esquerra. És<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.1799959397736264,42.555985727802096&z=13&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Aiguatèbia i Talau en els ortofotomapes de l'IGN]</ref><ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.1799959397736264,42.555985727802096&z=13&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l3=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.CASSINI::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Aiguatèbia i Talau a les ''Cartes de Cassini'' ofertes per l'IGN]</ref> quasi a l'extrem oest de la comarca, molt a prop del [[Capcir]], però sense arribar-hi a tocar del tot.
 
Formen la comuna d'Aiguatèbia i Talau diverses unitats geogràfiques diferenciades, amb un punt en comú: totes elles són afluents, directament o indirecta, de la [[Ribera de Cabrils]]. El perfil del perímetre del terme comunal presenta dues protuberàncies cap al nord, com una mena de banyes. Al nord, mirant cap al nord-oest, formant la primera d'aquestes dues banyes, hi ha la vall mitjana del Rec de Caudiers, entre prop del poble de [[Caudiers de Conflent]] i prop, al sud-oest, del de [[Ralleu]]. És el territori de les Comes, format per dos afluents per l'esquerra del Rec de Caudiers, el Torrent de les Comes i el Còrrec de la Coma de Pasqual, de traçat quasi paral·lel. Aquesta vall està emmarcada al nord per unes carenes que van dels 1.500 als 2.000 m alt. Hi destaquen a l'extrem nord-oest el [[Roc de les Comes]], de 2.010,8 m alt, i al nord, el [[Pic del Pas del Llop]], de 1.877,4. Entre ells dos, més a prop del segon, hi ha la [[Collada del Carbó]], de 1.851,4. Els límits laterals, davalla des del Roc de les Comes cap al [[Pic de la Socarrada (Caudiers de Conflent)|Pic de la Socarrada]], de m alt, i després davalla cap al fons de la vall a prop al nord-est del poble de Caudiers de Conflent, a 1.609,4 m alt. Pel costat oposat, nord-est, el límit d'aquesta vall és una carena que baixa del [[Pic del Pas del Llop]], abans esmentat, de 1.877,4 m alt, passant per la [[Collada de Roca Troca]], de m alt, i la Cova d'en Perers, fins a la llera del Rec de Caudiers, a 1.577,2 m alt, a prop al nord-oest del poble d'Aiguatèbia. Tanca el sector de les Comes del terme d'Aiguatèbia i Talau una carena de l'entorn dels 1.620 m alt, amb el [[Pic de l'Escarabat]], de 1.614,6 m alt, com a punt mès elevat. Aquesta carena, que inclou la Serra dels Cabanats, separa les Comes de la resta del terme d'Aiguatèbia i Talau. És tal vegada un dels paratges més característics de les [[Garrotxes del Conflent]].
 
Al sud de les Comes, que pertanyia a l'antic terme d'Aiguatèbia (sense Talau), s'estén la vall de la Ribera de Pujalts, en bona part paral·lela a la del Rec de Caudiers. Aquesta vall, ampla i gran, conté la major part del terme conjunt actual: bona part de l'antiga comuna d'[[Aiguatèbia]] i tota la de [[Talau]]. Seguint-ne el perímetre en el sentit contrari a les agulles del rellotge, des de la Serra o Serrat dels Cabanats, a 1.700 m alt, els límits de la vall, i del terme comunal, va cap al [[Puig de les Tres Corones]], de 1.906,7 m alt, el [[Puig de la Socarrada d'en Felip]], de 1.957,4, el [[Roc del Cim de la Coma de l'Egua]], de 1.918,8, on acaba el termenal amb Caudiers de Conflent i comença el de [[la Llaguna]], davallant pel Serrat de la Tallada cap al [[Pic de la Tallada]], de 1.919,2, el [[Coll de la Llosa (la Llaguna)|Coll de la Llosa]], de 1.860,2, i, ja al límit amb [[Sautó]], el [[Coll de Brilles]], de , el [[Pic de Figamà]], de 2.029,8, després la Serra de les Saleres de Pedres Blanques, amb el [[Cim de les Saleres de Pedres Blanques]], de 1.963,5, on acaba el termenal amb Sautó i comença el que separa Aiguatèbia i Talau de Canavelles. Després, el Planell de Jaguinta, de 1.958, la Serra de Clavera, de 1.995, des d'on comença a davallar pel límit meridional del [[Bosc Estatal de les Llançades]] fins al [[Puig de la Creu (Canavelles)|Puig de la Creu]], de 1.553,8 m alt. Des d'aquest punt, el termenal comunal i de la vall no segueix cap límit natural fins al quadriterme d'Aiguatèbia i Talau amb [[Canavelles]], [[Oleta i Èvol]] i [[Orellà]], a la partida de Xapallet, on es dóna el punt més baix del terme, a 768,3 m alt.
Línia 133:
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"|
|-style="background: #ddffdd"
! 1990 !! 1999 !! 2006 !! 2007 !! 2012 !! 2015
|-
| align=center width="60"| 45