Diferència entre revisions de la pàgina «Intellivision»

Retromaquinitas
(mot creuat)
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
(Retromaquinitas)
'''Intellivision''' és una video[[consola de joc]] de segona generació, produïda el 1979 per [[Mattel]] i comercialitzada mundialment entre 1980 i 1990. La Intellivision ([[mot creuat]] d{{'}}''intelligent television'') competí amb la [[Magnavox Odyssey]] 2 i, sobretot, l'[[Atari 2600|Atari VCS]], que dominava el mercat en auge dels videojocs; de fet, Mattel legitimà el sector gràcies al reconeixement del seu nom com a fabricant de ninots de joguet com [[Barbie]] o [[He-Man]].<ref name="stanford">{{ref-web |url=https://web.stanford.edu/group/htgg/sts145papers/jtam_2002_1.pdf |consulta=10 març 2020 |títol=''Intellivision: Its Legacy, and the evolution of baseball video games'' |obra=Stanford University |autor=Jeffrey Tam |llengua=anglés}}</ref>
 
MattellLa llicenciàconsola lacomptava fabricacióamb dos [[gamepad]]s, cada un amb nou botons numèrics i un dial capaç de detectar setze direccions, i encara que la consola era tècnicament superior a altresl'Atari productors,2600 quei destacà per la comercialitzarenqualitat ambdels marquesjocs comdeportius —en especial pels de [[Radio Shack|TandyVisionbeisbol]]—<ref oname="stanford"/>, la falta d'adaptacions de [[GTE-Sylvaniarecreatives]] Intellivision;i comel totsfet elsque seusmolts competidors,dels latítols Intellivisionoriginals patíforen lapensats [[crisiper delsa videojocsdos dejugadors 1983]]humans i Mattelno acabàper venent-nea tots els dretsjugar a [[INTVsoles Corp]],féu que encarano continuàaconseguira produintguanyar jocsla finsprimera acompetició 1991entre dos sistemes de la [[història dels videojocs]].<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81retromaquinitas.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=1610 marçabril 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012Retromaquinitas |llengua=angléscastellà}}</ref>
 
== Cronologia ==
Intellivision - white background.jpg|Intellivision II
</gallery>
A les acaballes de l'any 1979, Mattel comercialitzà una quantitat limitada de consoles a [[Fresno (ciutat de Califòrnia)]] amb només quatre jocs disponibles, abans de llançar-la a escala nacional en 1980 a un preu de 299 [[dòlar]]s amb el joc ''[[Las Vegas]] [[Poker]] & [[Blackjack]]''.<ref name="gamester">{{ref-web |url=http://gamester81.com/history-of-consoles-mattel-intellivision-1980/ |consulta=16 març 2020 |títol=''History of Consoles: Mattel Intellivision (1980)'' |obra=Gamester81 |autor=John Lester |data=3 agost 2012 |llengua=anglés}}</ref>
un any després, amb cent setanta-cinc mil unitats venudes, el catàleg de jocs era de díhuit títols i l'empresa veié viable obrir la seua pròpia divisió de programari, [[Mattel Electronics]], ja que fins llavors tenia subcontractada [[APh]]; el 1982, altres companyies com [[Activision]] o [[Imagic]] començaren a publicar llurs jocs per a Intellivision, alhora que entrava al mercat japonés.<ref>{{ref-web |url=https://www.euston96.com/intellivision/ |consulta=5 març 2020 |títol=''Intellivision'' |obra=Euston |autor=Grecia Calderón |llengua=castellà}}</ref>
Fins i tot Coleco i Atari, competidores directes, produïren jocs per a Intellivision.<ref name="gamester"/>
Mattel tenia previst oferir un teclat, el ''Keyboard Component'', que a més inclouria [[casset]]era, connexió d'impressora i 64K de [[RAM]], però per defectes de fabricació hagueren d'ajornar la comercialització fins que la [[Comissió Federal de Comerç]] decidí multar-los amb deu mil dòlars per cada dia que no eixira a la venda, fins que el projecte va ser abandonat definitivament, amb les pèrdues consegüents.<ref name="gamester"/>
El 1982 eixí l'Intellivoice, un suplement que afegia veus digitalitzades a alguns jocs, ja que la capacitat habitual dels cartutxs (entre 4 i 8 [[kilobytes]]) no era suficient per a incloure'n; només hi hagueren quatre jocs compatibles amb este perifèric: ''Space Spartans'', ''Bomb Squad'', ''B-17 Bomber'', i ''Tron: Solar Sailer'' (del qual se'n vengueren noranta mil unitats).<ref name="gamester"/>
 
Mattell llicencià la fabricació de la consola a altres productors, que la comercialitzaren amb marques com [[Radio Shack|TandyVision]] o [[GTE-Sylvania]] Intellivision; com tots els seus competidors, la Intellivision patí la [[crisi dels videojocs de 1983]] i Mattel acabà venent-ne tots els drets a [[INTV Corp]], que encara continuà produint jocs fins a 1991.<ref name="gamester"/>
 
== Referències ==
33.282

modificacions