Almogàver: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Bot elimina espais sobrants
Línia 33:
 
 
{{cita|'''Traducció al català''':<ref>[[Rodrigo Ximénez de Rada]]: ''[[De rebus Hispaniae]]'' ([[1243]]){{citació|«Et la cibdad de Zaragoza fue mui grand tiempo camara de los Almojarifes, et fue escogida de los guerreadores. Et quando combatian la cibdad de Zaragoza, y se combatian todos los alcalles et Almogavares, et para si la escogian.»}}</ref> I la ciutat de Saraqusta fou durant molt gran temps cambra dels Almojarifs, i fou l'escollida dels guerrejadors. I quan combatien la ciutat de Saraqusta, i combatien tots els alcalls i Almogàvers, per a ells l'escollien.|[[Ahmad ibn Mahummad Al-Razi]]|Ajbàr mulùk Al-Andalus<ref name="Gayangos1850">{{ref-llibre|autor=Pascual de Gayangos|títol=Memoria sobre la autenticidad de la Cronica denominada del Moro Raeis (etc.)|url=https://books.google.com/books?id=1sZPAAAAcAAJ&pg=PA45|any=1850|editorial=Impr. dea real Acad.|pàgines=45–}}</ref>}}
 
== Adaptació aragonesa ==
Línia 40:
Malgrat que no existeixen cròniques coetànies als fets del {{segle|XI|s}} o [[segle XII]], la primera vegada que s'esmenta uns almogàvers en el bàndol cristià és quan el rei [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]] els destinà com a pobladors del Castellar, a la ribera de l'[[Ebre]] prop de [[Saragossa]], vers l'any [[1110]] o [[1111]], el mateix any en què després de la conquesta d'[[Ejea]] i [[Tauste]] les tropes aragoneses i navarreses es preparaven per assetjar [[Saraqusta]]. Aquesta primera menció a uns almogàvers del bàndol cristià prové de les ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'', obra encarregada pel rei [[Pere el Cerimoniós]] vers el [[1359]] i que, en la seva traducció a l'aragonès, explica que:<ref name="BOLEA-2010-18-39">[[#BOLEA-2010|Bolea 2010]], pàg. 18 i pàg. 39</ref>
 
{{cita| '''Traducció al català''':<ref>[[Pere el Cerimoniós]]: ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'' (c.[[1359]]) {{citació|«Pocos dias despues se apoderó de Tauste, y su iglesia la agregó al monasterio de San Juan. En seguida pobló el Castellar de ciertos hombres que vulgarmente dicen Almogávares; cuyo lugar, había sido ya poblado por su padre. El mismo año puso sitio á Zaragoza con sus aragoneses y navarros.»}}</ref> Aprés mort d'aquest rei En Pedro, succeí en lo regne d'aquell son germà N'Anfós [...] Pocs dies després s'apoderà de Tauste, i la seva església l'agregà al monestir de Sant Joan. De seguida poblà el Castellar de certs homes que vulgarment diuen Almogàvers; aqueix lloc ja havia estat poblat per son pare. El mateix any posà setge a Saragossa amb els seus aragonesos i navarresos.|[[Pere el Cerimoniós]]|[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'' (c.[[1359]]) }}
 
[[Alfons el Cast]], fidel a l'amistat amb el [[Regne de Castella]], anà el [[1177]] [[Setge de Conca (1177)|al setge]] d'[[al-madinat Kunka]] amb un grup de peons armats, identificats amb els almogàvers<ref>{{ref-publicació |cognom=Ruiz-Domènec |nom=Joseé Enrique |article=D'on van sorgir els almogàvers? |url= |format= |llengua= |consulta= 11 abril 2011 |publicació=Sàpiens |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=n.102 |data=abril 2010 |pàgines=p.6 |issn= |citació= |ref= }}</ref> en ajut del monarca castellà.
Línia 113:
 
== "Cor dels Almogàvers" ==
:De l'obra "Los pirineus: obra dramàtica en un prolech y tres actes" de Victor Balaguer (1911):
:
: