Anoia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 25:
La comarca es constitueix en tres unitats geogràfiques bàsiques; la [[Conca d'Òdena]], situada a la part central, l'[[Alta Segarra]] i el [[Pla de Montserrat]], que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del "congost de Capellades" o zona de transició entre el Penedès, la vall del baix Llobregat i el Vallès. Fora d'aquestes tres unitats trobem [[el Bruc]], que es troba una vegada passat el Port del Bruc, i la Llacuna, entre Montserrat i el Pla de Montserrat.
La meitat nord conforma l'[[Alta Segarra]], part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica,<ref>{{ref-web |url=http://www.anoiadiari.cat/noticia/5191/l-alta-anoia-aposta-per-la-vegueria-de-la-catalunta-central |títol=Set municipis anoiencs reivindiquen l'Alta Segarra |consulta=28 maig 2011 |obra= Anoia Diari |data=11/1/2010
=== Relleu ===
Línia 52:
=== Clima ===
El clima de l'Anoia és mediterrani continental subhumit i de tipus Prelitoral Central al sector Prelitoral.<ref name="meteocat">{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/comarques.pdf |consulta= |títol=Climatologies comarcals |
Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre 11 i 15 °C, més baixes als vessants enlairats i altiplans, sobretot a la calma de Calaf.<ref name="edicionsjunior"/> Els hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d'uns 6 °C, i molt freds al nord amb mitjanes de 3 °C. Els estius són calorosos, entre 22 i 24 °C de mitjana, causant una amplitud tèrmica anual elevada.<ref name="meteocat"/>
Línia 91:
Els vescomtes barcelonins apareixen molt aviat amb possessions al [[castell de Bonifaci]] o de [[Castell de la Guàrdia de Montserrat|la Guàrdia]] (als Brucs) i també a Piera, Orpí i a altres indrets. Al principi del segle XI incidirà fortament en aquest sector, especialment a [[Santa Maria de Miralles|Miralles]] i [[Vilademàger]], la família Cervelló i adquirirà protagonisme la notable família dels Claramunt.
En el sector osonenc-manresà o sector central de la comarca els primers intents de repoblament són anteriors a mitjan segle X, com ho indica un document del [[936]], que parla d'una venda de terres del terme del castell de Montbui, properes a les d'un altre possessor, però la població o reestructuració sistemàtica és a partir de la segona part del segle, com
Aquesta primera etapa de repoblament fou, però, difícil i intermitent com ho revela el fet que a la fi del segle X, a causa d'una gran secada, una bona part dels repoblaments del sector de Tous-Montbui, va desertar del país i se'n va anar a [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] ([[Llenguadoc]]), lloc d'on probablement procedien molts d'ells. No fou fins a entrar el segle XI quan es notà arreu un afany repoblador a càrrec de l'església de Vic, senyora del sector de Montbui i Tous, dels Òdena, dels [[Balsareny]], dels Gub-Queralt i Cervelló, etc.; però no sense sobresalts, com ho indica la invasió sarraïna que ocasionà la mort d'alguns defensors de Castellolí l'agost de [[1003]], l'escomesa llevà la vida a l'esforçat [[Guillem de Mediona|Guillem d'Oló]] o de Mediona, a Argençola, [[1034]], i encara altres escomeses més esporàdiques fins al [[1132]].
Línia 130:
Al principi del segle XVII s'enverinaren de nou les relacions entre els igualadins i els ducs de Cardona, senyors de la Conca d'Òdena ([[1627]]-28), i el duc empresonà gent de la vila i fins intentà d'assetjar Igualada. Durant la [[Guerra dels Segadors]] ([[1640]]-52) la host de la sotsvegueria d'Igualada anà a auxiliar l'exèrcit català al [[Camp de Tarragona]], defensaren el camí ral contra la penetració de tropes castellanes i socorregueren en més d'una ocasió diferents punts del [[Principat]], cosa que li valgué diverses cartes d'agraïment dels consellers de Barcelona. En aquest temps la ciutat d'Igualada va encunyar moneda d'argent.
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] tota la comarca prengué el partit de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]] i fins s'establí a Igualada un hospital per a
Els segles XVII i XVIII foren, però, uns segles de vitalitat comarcana, com indica el constant progrés de poblament que féu passar la seva densitat demogràfica de 12.32 habitants per km² el [[1719]] a 23.14 el [[1787]]. La major part d'aquesta creixença correspon a la vila d'Igualada, que en aquest temps augmentà un 200%, però també cresqueren totes les poblacions, en especial la Pobla de Claramunt, on des del [[1584]] s'hi enregistra la indústria paperera, que ompliria en poc temps de molins paperers tota la conca de l'Anoia, en especial Capellades, on tenia molta fama el paper de barba, que hom exportava a [[Sud-amèrica]]. Igualment els adobats igualadins i els teixits, escampats arreu, mantenien juntament amb l'agricultura i especialment la vinya una notable prosperitat en tota la comarca.
Línia 387:
| style="text-align:right;"| {{nts|12506}}
| style="text-align:right;"| {{nts|10,30}}
|-
|| '''Total'''
|
|
|
|}
{{DemogCat| 1497=1.088| 1515=1.133| 1553=1.389| 1717=10.940| 1787=20.816| 1857=44.304| 1877=41.377| 1887=40.097| 1900=35.753| 1910=37.495| 1920=40.997| 1930=41.945| 1940=41.904| 1950=43.905| 1960=48.695| 1970=66.002| 1981=78.031| 1990=82.455| 1992=83.185| 1994=85.408| 1996=86.964| 1998=87.984| 2000=89.876| 2002=95.103| 2004=101.748| 2006=109.198| 2008=114.810| 2010=118.057| 2012=118.817|2014 = 117,842}}
| |||