El Quixot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina paràmetres buits de les plantilles |
m Unificat criteri d'escriptura de "el Quixot": "el" minúscula i redona; "Quixot" majúscula i cursiva. Com a l'Enciclopèdia Catalana. |
||
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
[[Fitxer:Retrato-cervantes.jpg|miniatura|Miguel de Cervantes]]
El '''''
Aquesta obra situa Cervantes en un lloc preferent en la història de la literatura universal i el converteix, juntament amb [[Dante Alighieri]], [[William Shakespeare]], [[Michel de Montaigne]] i [[Goethe]] en un autor canònic de la literatura occidental.
== Primera Part ==
Línia 29:
== Personatges secundaris ==
* Dulcinea del Toboso: amor platònic del Quixot. Personificació de l'ideal de l'amor. Val a dir que
* Sansón Carrasco: el batxiller que fa tornar el cavaller a casa seva
* Els ducs: família que vol burlar-se del cavaller i el seu escuder i que precipiten gran part de l'acció de la segona part
Línia 60:
== Edicions ==
Cervantes va redactar l'agost de 1604 el pròleg i els poemes burlescos que precedeixen la
La primera part fou publicada el [[1605]]. L'agost del mateix any hi havia dues edicions fetes a [[Madrid]], dues publicades a [[Lisboa]], i una a [[València]]. Una segona edició amb drets addicionals fou impresa pel [[regne d'Aragó]] i [[Portugal]]. El 1607 se'n va fer una edició a [[Brussel·les]]. La segona part s'imprimí a finals del [[1615]], en la mateixa impremta que la primera, i fou reimpresa ràpidament a Brussel·les, València ([[1616]]) i Lisboa ([[1617]]). Totes aquestes ciutats eren aleshores colònies sota domini espanyol. La primera part i la segona foren publicades a [[Barcelona]] com una de sola el [[1617]].
Línia 66:
La inspiració de Cervantes per a compondre esta obra va vindre, segons pareix, de l'anomenat ''Entremés de los romances'', que era de data anterior (encara que açò és discutit). El seu argument ridiculitza un llaurador que embogix creient-se heroi de romanços. El llaurador va abandonar la seua muller i es va llançar als camins, com va fer Don Quixot. Este entremés té una doble lectura: també és una crítica a [[Lope de Vega]], el qual, després d'haver escrit nombrosos romanços autobiogràfics en els quals contava els seus amors, abandonà la seua muller i marxà a l'[[Armada Invencible]].
La primera part, en la qual s'allargava la prèvia [[Novelas ejemplares|novela ejemplar]], es va dividir en quatre volums. Va assolir un èxit formidable i va ser traduïda a totes les llengües cultes d'Europa. Tanmateix, no va suposar un gran benefici econòmic per a l'autor a causa de les edicions pirates. Cervantes només va reservar privilegi d'impressió per al Regne de Castella, motiu pel qual els regnes veïns van imprimir
== Estructura de la
La
# Primera Part (Capítols I a VIII): inclou la descripció del món real d'Alonso Quijano, la pèrdua del seny i posterior partida per armar-se cavaller, la crema de llibres i l'episodi dels molins de vent.
Línia 85:
== Possible catalanitat de l'autor i de l'obra ==
[[Fitxer:Art suposada partida bateig cervantes.gif|miniatura|Partida de naixement d'un tal «Carvantes».]]
Segons el pseudohistoriador [[Jordi Bilbeny]] el ''
== Relació del Quixot amb els Països Catalans ==
Línia 108:
Tanmateix, l'única traducció completa, que fins i tot inclou àdhuc alguns poemes que els anteriors traductors havien deixat en castellà, és la de l'advocat mallorquí i gran cervantista [[Josep Maria Casasayas]], que hi dedicà quaranta-vuit anys durant els quals la va reescriure vint vegades. En va imprimir només vuit exemplars que regalà a cadascun dels seus néts, atès que cap editorial va voler imprimir-la per al gran públic. Aquesta traducció combina els diferents [[dialectes catalans]] i posseeix una àmplia i erudita anotació.
Una de les col·leccions més importants d'edicions del ''Quixot'' que existeixen al món és la de la Secció Cervantina de la [[Biblioteca de Catalunya]], a Barcelona, que es basa en la col·lecció Bonsoms enriquida després per [[Joan Givanel]].
== Influència literària ==
A part de l'estil realista, el joc amb la ficció i la relació entre la parella, que han creat corrents literaris de gran riquesa, a la tradició es troben obres directament inspirades en la novel·la de Cervantes. A part de la d'[[Alonso Fernández de Avellaneda|Avellaneda]] han aparegut diverses continuacions, com les de [[Filleau de Saint-Martin]], [[Juan Montalvo]], [[Alonso Ledesma Hernández]], [[Graham Greene]] o [[Andrés Trapiello]].
[[Jorge Luis Borges]] especula sobre l'escriptura en el seu conte ''[[Pierre Menard, autor del Quijote]]''. A ''[[Els tres mosqueters]]'', d'[[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]], de nou uns cavallers ingenus volen ordenar la realitat, com confessa el seu autor. El ''[[Tristram Shandy]]'' el pren com una de les bases paròdiques de la seva estructura. A ''[[The Return of Don Quixote]]'', de [[Gilbert Keith Chesterton|Chesterton]], un llibreter decideix emular explícitament l'heroi, un tema que apareix en altres obres.
Línia 119:
Les versions adaptades per als nens compten amb edicions en còmic o text per a diferents edats, ja que és una de les lectures aconsellades des de l'escola.
Per últim, cal destacar l'ampli conjunt d'obres crítiques i assajos que recreen lectures personals o temes apareguts al '''''Quixot''''', com els de [[Nabokov]] o [[Thomas Mann]].
== Metaliteratura {{CN|data=desembre de 2016}} ==
Es tracta de la literatura en la literatura; aquesta és la definició més simple de '''metaliteratura'''.
Aquesta tècnica va ser utilitzada per Cervantes, amb gran encert,
Vegem aquesta tècnica a les contínues al·lusions que fa Cervantes al
Al mateix '''pròleg''', Cervantes contesta les acusacions de l'escriptor de l'obra apòcrifa que el qualifica de vell i manxol, i durant l'obra, els seus personatges es troben amb personatges de l'obra d'Avellaneda amb els quals discuteixen. A més, al final del llibre, i amb
També trobem aquesta tècnica literària als primers capítols de la primera part de l'obra. Amb la crema dels llibres de la biblioteca de don Quixot i l'escrutini d'aquests, Cervantes aprofita per fer-ne crítica literària i, per tant, introdueix literatura externa a la seua pròpia narració.
Línia 131:
El relat de la troballa dels manuscrits de l'historiador àrab Cide amete Benengeli, a qui Cervantes atribueix l'autoria de l'obra, també és un aspecte a considerar quan analitzem la metaliteratura. Des d'aquest punt de vista, l'autor real, Cervantes, inclou una història, en la qual ell mateix és el protagonista, intercalada en la història principal, la dels protagonistes Quixot i Sancho.
La mateixa tècnica és emprada per Cervantes amb les novel·les intercalades. Es tracta d'una sèrie d'històries sense res a veure amb l'acció principal i que són posades en boca dels propis personatges. Aquestes van ser molt criticades pels lectors de la primera part
La mateixa primera part de l'obra, publicada deu anys abans que la primera i amb gran èxit de lectors, també participa en la segona part del llibre. És aquesta una altra faceta de la literatura dins de la literatura.
De fet, el primer capítol de la segona part comença amb l'arribada del batxiller Sanson Carrasco al poble de
La metaliteratura és una de les tècniques utilitzades en
== Influència artística ==
Línia 145:
== El Quixot en la música ==
Igualment ha servit d'inspiració a compositors com [[Richard Strauss]], [[Henry Purcell]], [[Felix Mendelssohn]], [[Manuel de Falla]] o el català [[Robert Gerhard i Ottenwaelder]]. Apareix també a cançons modernes, com les dels grups [[Mago de Oz]], [[Dana International]] o [[Coldplay]], entre d'altres. Cal destacar també el musical de [[Broadway]] ''[[Man of La Mancha]]''. En el Món de la [[dansa]] sobresurt el [[ballet]] [[Dom Quixot (ballet)|''Dom Quixot'']], de [[Màrius Petipà]].
===Música inspirada en el ''
*[[Anton Rubinstein]]: ''Don Quixote'', op. 87 (1870)<ref>{{ref-web|url=http://imslp.org/wiki/Don_Quixote,_Op.87_(Rubinstein,_Anton)|consulta=10 maig 2017|títol=Informació de l'obra|editor=Imslp|llengua=anglès}}</ref>
*[[Garà Garàiev]]: ''Don Quixote'' (1960), esbossos simfònics.
===Òperes basades en el ''
*[[Carlo Sajon]]: ''Don Chisciotte della Mancia'' (Venècia, 1680)<ref>{{ref-web|url=http://operadata.stanford.edu/?f%5Bcity_facet%5D%5B%5D=Venice&f%5BcomposerSort_facet%5D%5B%5D=Sajon%2C+Carlo&f%5BcomposerSort_query%5D%5B%5D=s_composers&f%5Bregion_facet%5D%5B%5D=Veneto|consulta=9 maig 2017|títol=Dades de l'estrena|editor=Standford University|llengua=anglès}}</ref>
*[[Francesco Bartolomeo Conti]]: ''Don Chisciotte in Sierra Morena'' (Viena, 1719){{sfn|Sacks Da Silva|2004|p=76}}
Línia 174:
== El Quixot en la cultura ==
El ''Quixot'' ha esdevingut una icona pròpia d'Espanya, per això ha aparegut en monedes i bitllets, com els antics d'una pesseta.
L'adjectiu ''quixotesc'' s'ha incorporat al [[lèxic]] comú per designar una empresa idealista però impossible, o la cerca de justícia en un context advers amb ajuda de la fantasia. Alguns líders polítics, com [[Emiliano Zapata]] o [[Simón Bolívar]], han volgut reivindicar el seu llegat.
Línia 185:
* El [[1969]] es començà a rodar ''[[Don Quijote de Orson Welles]]'', però no va arribar a acabar-se.
* ''[[Don Quijote cabalga de nuevo]]'' és una producció hispanomexicana estrenada el [[1973]] i dirigida pel mexicà [[Roberto Gavaldón]]. És una adaptació lliure de l'obra de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]]. Els protagonistes són [[Fernando Fernán Gómez]], en el paper de
* ''Don Quijote de la Mancha'' va ser una sèrie de televisió de dibuixos animats. Fou emesa per [[TVE]] el [[1979]]. Cal destacar que [[Fernando Fernán Gómez]] posà la veu a [[Alonso Quijano]] i [[Antonio Ferrandis]] a [[Sancho Panza]]. Hem de remarcar també que en el muntatge hi participà [[José Luis Berlanga]].
* ''[[El Quijote de Miguel de Cervantes]]'' fou una sèrie de televisió estrenada per [[TVE|Televisión española]] el [[1992]], Sota la direcció de [[Manuel Gutiérrez Aragón]] i amb guió de [[Camilo José Cela]]. Fou protagonitzada per [[Fernando Rey]] en el paper de
* ''[[The Man Who Killed Don Quixote]]'' (L'home que va matar Don Quixot) va ser una pel·lícula planejada pel director [[Terry Gilliam]]. La producció va començar originalment l'octubre de [[2000]], però es va aturar al cap d'una setmana a causa d'una lesió greu de [[Jean Rochefort]], que havia estat triat per al paper de protagonista. El [[2005]] [[Terry Gilliam|Gilliam]] expressà el seu interès perquè el paper de Don Quixot fos interpretat per [[Gérard Depardieu]]. Finalment, per diversos motius, la pel·lícula no va arribar a fer-se.
|