Diferència entre revisions de la pàgina «Bundesrat (Alemanya)»

→‎Estructura organitzativa: retocs de redacció
(→‎Estructura organitzativa: retocs de redacció)
 
== Estructura organitzativa ==
Com el Bundesrat és molt més petit que el [[Bundestag]], la seva estructura organitzativa no és tan extensa com la de la Cambra Baixa. Mentre el Bundestag sol tenir una cinquantena de sessions anuals, el Bundesrat té sessions plenàries només un cop al mes, per votar la legislació preparada pels comitès. Els membres de les delegacions dels estats no solen viure a Berlín i poques vegades participen en les sessions dels comitès, en el seu lloc vanhi assisteoxen funcionaris dels seus respectius ministeris. A més, els delegats reben ajuda de les representacions regionals (''Landesvertretungen''), que bàsicament funcionen com ambaixades dels estats federats a la capital federal.
 
== Tasques i importància política ==
Per a aquest tipus de lleis i per als canvis constitucionals, el Bundesrat té un poder de vet absolut. A més, té un veto suspensiu per a tots els altres tipus de lleis, però, aquest vet suspensiu pot ser superat si la llei torna a aconseguir una majoria al Bundestag. Si una llei és vetada per dos terços del Bundesrat, per superar el veto ha d'aconseguir també una majoria de dos terços en el Bundestag.
 
En cas d'un vet absolut, el Bundesrat, el Bundestag o el Govern Federal poden convocar un comitè per negociar un compromís (''Vermittlungsausschuss''). Aquest comitè està compost per 16 membres del Bundestag i altres tants16 del Bundesrat. Si s'arriba a un compromís, aquest ha de ser sotmès a vot tal com està a les dues cambres, si és rebutjat en alguna d'elles, el projecte de llei haurà fracassat.
 
El poder polític d'aquest veto absolut queda de manifest sobretot quan els partits d'oposició en el Bundestag obtenen una majoria al Bundesrat, la qual cosa va ser el cas gairebé constantment entre 1991 i 2005 (fins al 1998, amb majoria de la [[CDU]] al Bundestag i de l'[[SPD]] al Bundesrat, i des de 1999, al revés). En aquest cas, i com elque, Bundesrat (a canvidiferència del Bundestag), el Bundesrat no pot ser dissolt en cap circumstància, l'oposició pot amenaçar de bloquejar el programa legislatiu del govern. D'aquesta manera, l'anticipació de les [[Eleccions federals alemanyes de 2005|eleccions alemanyes de 2005]] es va deure sobretot al fet que, amb la victòria en les eleccions regionals a [[Rin del Nord-Westfàlia]], CDU i [[Partit Democràtic Lliure|FDP]] havia guanyat una majoria de dos terços al Bundesrat, de manera que podia bloquejar tots els projectes de llei del govern de SPD i Verds.
 
A conseqüència d'aquesta amenaça constant de bloqueig (momentàniament apedaçada per la formació de la gran coalició de CDU i SPD a escala federal), durant els darrers anys es va dur a terme l'anomenada "reforma del federalisme" recolzada pels dos grans partits. Amb aquesta reforma, es pretén disminuir el percentatge de lleis que necessiten una aprovació pel Bundesrat, repartint de forma més inequívoca les competències entre la legislació federal i la regional.{{CC|2019}}
8.765

modificacions