Anàlisi quantitativa (química): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
L’'''anàlisi quantitativa''' en [[química]] és la determinació de l’abundància absoluta o relativa (sovint expressada com una [[concentració]]) d’una, diverses i totes les [[substàncies químiques]] presents en una mostra particular.
 
Una vegada que es coneix la presència de certes substàncies en una mostra, estudiar la seva abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les propietats específiques. El coneixement de la composició d’una mostra és molt important i hi ha dues maneres de fer-ho possible, la primera és mitjançant l’anàlisi quantitativa clàssica que es basa en la quantificació dels anàlits presents en una mostra mitjançant aparells clàssics i basant-se en les reaccions químiques, els dos mètodes de l'anàlisi quantitativa clàssica són els mètodes gravimètrics i els mètodes volumètrics. La segona possibilitat és l'anàlisi quantitativa instrumental, en el que s’utilitzen instruments que es basen en les interaccions fisicoquímiques i també, en tècniques òptiques, electriques o tèrimiques, alguns exemples serien els espectroscòpics o els electroanalítics.
 
== Anàlisi quantitativa clàssic ==
L'anàlisi quantitativa clàssic permet saber la quantitat d'analit sigui pesant-lo directament o calculant-lo a partir de la massa d'un producte de la reacció estequiomètrica coneguda, això es pot fer a partir de l'[[anàlisi gravimètrica]] o a partir de l'[[anàlisi volumètrica]]. L'anàlisi gravimètrica proporciona dades més acurades sobre la composició d’una mostra que no pas l'anàlisi volumètrica, però la primera anàlisi necessita més temps per a fer-se en el laboratori i les volumètriques sovint donen ja resultats satisfactoris. Les anàlisis volumètriques poden ser una simple [[titulació]], però també poden ser una precipitació o un [[complex de coordinació]]. Tanmateix cada mètode en anàlisi quantitativa té una especificació general.
 
Per exemple, l’anàlisi quantitativa feta en [[espectrometria de massa]] sobre mostres biològiques pot determinar, per la seva relació d'abundància relativa de [[proteïnes]] específiques, indicacions de certes malalties, com per exemple el càncer.
Línia 11:
En l'anàlisi quantitativa instrumental es quantifiquen els anàlits mitjançant instruments basats en interaccions fisicoquímiques, alguns exemples de mètodes serien l'espectroscòpia de massa que ens permet quantificar la composició atòmica i molecular de components orgànics i inorgànics a partir de la relació massa/càrrega d'ions en fase gasosa, la determinació cromatogràfica que ens permet quantificar l'analit a partir de la seva velocitat pròpia o, la determinació radioquímica que ens permet quantificar l'analit a partir de la determinació dels mecanismes de reacció gràcies a les propietats químiques dels materials reactius.
 
La utilització d'un mètode o d'un altre dependrà de les característiques de la mostra que es tingui i de l'analit que es vulgui quantificar, per exemple l'espectroscòpia de masses es pot utilitzar amb mostres molt petites, fins i tot de pocs mil·ligrams.
 
== Tipus d'errors en l'anàlisi quantitativa ==
Es poden produir diferents errors en l'anàlisi quantitativa, sobretot al laboratori, aquests poden ser de gran importància i afectar molt als resultats obtinguts o tot el contrari, ser un error tan petit que es pugui considerar dins del resultat normal. En general es diferencien tres tipus d'errors:
* Errors determinats o sistemàtics: Són errors que normalment es poden identificar i corregir, produïts per una causa definida i que afecten l'exactitud dels resultats. Aquests errors poden ser: instrumentals, causats per algun error en els aparells que s'utilitzen, com per exemple, un mal calibratge; de mètode, causats pel tipus de mètode que s'utilitza, com per exemple, utilitzar una mostra massa petita; o personals, causat pel mateix analista, com per exemple, no apreciar amb exactitud el canvi de color d'una valoració.
* Errors indeterminats: Són errors que no es produeixen amb cap mena de regularitat, normalment causats per factors incontrolats de l'experiment que han acabat afectant el resultat, fa variar la precisió de l'experiment i no s'acostuma a poder determinar la font de l'error. Un exemple seria un canvi en les condicions ambientals o atmosfèriques.
* Errors crassos: Són errors que es produeixen de forma molt poc freqüent i normalment són causats per algun tipus d'error personal, en cas que només hagi afectat un component de tota la sèrie, s'ha de fer la prova Q que és una prova estadística que permetrà saber si es pot eliminar el valor obtingut del resultat o si s'ha de conservar.